Anar al contingut

Còpules (teoria de provabilitat)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En la teoria de la provabilitat i estadística, una còpula és una funció de distribució multivariada de provabilitat les distribucions marginals de la qual per a cada variable són distribucions uniformes. Les còpules descriuen l'estructura de dependència entre variables aleatòries, no és estrany que la paraula còpula insinua víncul o unió, prové del llatí i el seu significat és conexió o llaç que unix dos coses distintes, similar a les còpules gramaticals en llingüística. Les còpules han segut usades en l'àrea de finances i en aplicacions d'optimisació de carteres.[1][2][3]

El célebre teorema de Sklar en 1959, establix que qualsevol funció de distribució conjunta multivariada pot ser escrita en térmens de distribucions marginals univariadas i una còpula, esta última que descriu l'estructura de dependència entre les variables.

Definició matemàtica

[editar | editar còdic]
Archiu:COPULA1.jpg
Còpula en la gaveta unitat.

Una còpula n-dimensional o n-còpula és una funció C:[0,1]n[0,1] que satisfà les següents condicions:

  • C(1,,1,uk,1,,1)=uk per a cada kn i uk[0,1],
  • C(u1,,uk1,0k,uk+1,,un)=0 per a qualsevol kn,
  • C complix la condició de monotonicidad (H-volum).

Teorema de Sklar

[editar | editar còdic]

La teorema de Sklar, cridat aixina per Abe Sklar, proporciona el fonament teòric per a l'aplicació de les còpules.[4][5] La teorema de Sklar afirma que tota funció de distribució multivariante


d'un vector aleatori (X1,X2,,Xd) pot expressar-se en térmens de les distribucions marginals Fi(xi)=Pr[Xixi] i una funció còpula C, que satisfà la següent relació:


Si la distribució multivariante admet una densitat de provabilitat h, i la seua funció de densitat es coneix, també succeïx que:


a on c és la densitat de la còpula.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Journal of Banking & Finance.37(8)
    3085–3099.doi:10.1016/j.jbankfin.2013.02.036.Consultat el 13 de juliol de 2019.
  2. International Review of Finance.17(1)
    43–76.doi:10.1111/irfi.12089.Consultat el 13 de juliol de 2019.
  3. Journal of Economics and Business.85
    49–72.doi:10.1016/j.jeconbus.2016.01.003.Consultat el 13 de juliol de 2019.
  4. (1959).«Fonctions de répartition à n dimensions et leurs marges».Publ. Inst. Statist. Univ. Paris.8
    229–231.
  5. (2013).«A Topological Proof of Sklar's Theorem».Applied Mathematics Letters.26(9)
    945–948.doi:10.1016/j.aml.2013.04.005.


Referències

[editar | editar còdic]