Còdic de Lipit-Ishtar
El Còdic de Lipit-Ishtar és una colecció de lleis promulgades per Lipit-Ishtar (r. 1934 - 1924 a. C. (MC)), governant de la Baixa Mesopotamia. Com llei cuneïforme, és un còdic llegal escrit en escritura cuneïforme en llengua sumerio.[1][2]
És el segon còdic llegal existent més antic conegut despuix del Còdic de Ur-Nammu. Com és més detallat que el còdic anterior, va aplanar el camí per al famós Còdic de Hammurabi posterior.[3]
Història
Antecedents històrics
Lipit-Ishtar (r. 1934 - 1924 a. C. (MC)) va ser el quint rei de la dinastia de Isin, fundada despuix del colapse de la Tercera Dinastia de Ur.[4] Al seu pare, Ishme-Dagan, se li atribuïx la restauració de Nippur, una antiga ciutat sumerio situada en l'actual Iraq.[3] La dinastia de Isin va governar la ciutat d'Isin, també situada en l'actual Iraq, i va eixercir el poder polític en les ciutats de la Baixa Mesopotamia.[4]
Es diu que el propi Lipit-Ishtar va restaurar la pau i és elogiat per l'establiment d'un sistema llegal que funciona.[3]
Estela original
l'estela de diorita original en el còdic inscrit es va colocar en Nippur. Dos peces d'esta estela han sobrevixcut fins al dia de hui.[3] L'acadèmica nortamericana Martha Roth senyala que durant este periodo existia una tradició de nomenar anys individuals despuix d'events notables que varen ocórrer en eixe any i sosté que un any en nom podria commemorar la construcció de l'estela.[4] En la seua traducció a l'espanyol, l'any es nomena de la següent manera:
Transmissió
El còdic s'ha transmés fins als nostres dies a través de diverses fonts. Tots menys dos provenen de Nippur.[3] Aproximadament la mitat del còdic està contingut en estes fonts i, per lo tant, es transmet. Es considera que la llongitut total del còdic és aproximadament la mateixa que la del posterior Còdic de Hammurabi.[3]
Continguts llegals
El Còdic de Lipit-Ishtar és similar en estructura al Còdic de Ur-Nammu, el còdic llegal més antic que es conserva.[3] Té un pròlec, que justifica la seua autoritat jurídica, un cos principal que conté les lleis civils i penals que rigen la vida i un epílec final.[3]
Pròlec
El pròlec llegitima el contingut jurídic del còdic. S'invoca als deus Anu i Enlil i s'explica que han investit a Lipit-Ishtar com «el príncip del país» per a «establir la justícia en la terra, erradicar la clamor per justícia [...] [i] frenar per la força el crim i violència» per a «que Sumerio i Agadé [puguen] ser felices».[3] El pròlec informa ademés al llector que Lipit-Ishtar ha lliberat recentment a esclaus de Nippur, Ur i Isin.[3]
L'acadèmica Martha Roth resumix el pròlec com un elogi de Lipit-Ishtar, enumera totes les ciutats de Baixa Mesopotamia baix el seu govern i emfatisa el seu èxit com restaurador de la justícia.[4]
Lleis
El cos principal existent consta de casi cinquanta disposicions llegals.[3] El primer conjunt d'ells tracta de barcos. Els seguixen disposicions sobre agricultura, esclaus fugitius, falsos testimonis, acogimiento familiar, aprenentage, matrimoni i relacions sexuals, aixina com bous llogats.[5] Totes les disposicions són introduïdes per el sumerio tukun-be, que significa «si».[5][6] Les disposicions transmeses no contenen delictes castigats en la mort.[6]
El còdic conté, per eixemple, una disposició segons la qual els falsos acusadors deuen soportar el castic pels delictes que han alegat.[3][6] Totes les disposicions existents del còdic estan enumerades per Martha Roth[7] i Claus Wilcke.[8]
Epílec
L'epílec del còdic conté tres grans estanys.[3] Les partixes restants expliquen que Lipit-Ishtar va eixecutar una orde divina i va dur justícia a la seua terra:[3]
Ademés, s'informa sobre la construcció de l'estela, i es diuen bendicions a els qui el honren i es infligen maldiccions a els qui s'aventuren a profanar-la o destruir-la.[3][5]
Referències
Cites
- ↑ Sallaberger, 2009, p. 7.
- ↑ Falkenstein y San Nicolò, 1950, p. 103.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 Wilcke, 2015.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Roth, 1995, p. 23.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Roth, 1995, p. 24.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Neumann, 2003, p. 83.
- ↑ Roth, 1995, pp. 26–33.
- ↑ Wilcke, 2014.
Fonts
- «Dones Gesetzbuch Lipit-Ištars von Isin».Orientalia.19(1)
- 103–118.ISSN 0030-5367.
- Neumann, Hans (2003). Manthe (ed.). Die Rechtskulturen der Antike: vom Alten Orient bis zoom Römischen Reich (en de), C. H. Beck, pp. 55–122. ISBN 9783406509155.
- Roth, Martha T. (1995). «Laws of Lipit-Ishtar», Law Collections from Mesopotamia and Àsia Minor, Atlanta: Scholars Press, pp. 23–35. ISBN 0-7885-0104-6.
- Sallaberger, Walther (2009). «Der ‚Prolog‘ dones Codex Lipit-Ištar», Achenbach (ed.). Gerechtigkeit und Recht zu üben" (Gen 18,19): Studien zur altorientalischen und biblischen Rechtsgeschichte, zur Religionsgeschichte Israels und zur Religionssoziologie: Festschrift für Eckart Otto zoom 65. Geburtstag (en de), Wiesbaden: Harrassowitz Verlag, pp. 7–33.
- Wilcke, Claus (2014). «Gesetze in sumerischer Sprache», Koslova (ed.). Studies in Sumerian Language and Literature: Festschrift für Joachim Krecher (en de), Penn State University Press. doi:10.1515/9781575063553. ISBN 9781575063553.
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- «Numéro principal: AO 5473» (en fr). Museu del Louvre. Consultat el 2023-10-21.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Código de Lipit-Ishtar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.