Bula de Rodrigo de Borja

el papa Alejandro VI, emissor de la denominada Bula de Rodrigo de Borja.

Es coneix en el nom de bula de Rodrigo de Borja o bula Klemperer a un document històric emés pel pontífex espanyol Alejandro VI (el seu nom de naiximent va ser Rodrigo de Borja, d'a on pren l'apelatiu) sent encara moradura, la versió impresa de la qual es va portar a terme presumiblement en la ciutat de Segòvia en l'estiu de 1473, per lo que estaria considerada com el document imprés més antic d'Espanya, lloc que es disputa en la Bula de Guinea per a la catedral de Sevilla que es conserva en la Biblioteca Nacional d'Espanya, i que està calculada la seua emissió també en 1473.

Història

Fins a l'any 2007 l'únic eixemplar imprés conegut d'esta bula era el que va pertànyer al alemà Victor Klemperer, descobert per un llibrer anticuario en 1925 i que es va perdre en el bombardeig de Dresde en 1945 durant la Segona Guerra Mundial. El 22 de novembre de 2007 varen ser trobats cinc eixemplars més en l'Archiu Catedralicio de Segòvia, reutilisats per a l'encuadernación de dos incunables, únics que es conserven en l'actualitat dels 170.000 que varen poder aplegar-se a imprimir.

Va ser promulgada en la congregació eclesiàstica de Castella i Lleó, celebrada en Segòvia entre giner i febrer de 1473, per Rodrigo de Borja quan el papa Sixto IV li va nomenar llegat pontifici en Castella. Va tindre com a fi recaptar diners per a la Creuada contra l'Imperi otomà, i per mig d'ella la Santa Sèu concedia indulgència plena a les persones que contribuïren econòmicament en la causa.

Ademés d'estos eixemplars impresos, es conserven a lo manco tres eixemplars manuscrits, localisats en l'Archiu General de Simancas, que va pertànyer a Isabel la Catòlica; en la catedral de Toledo, pertanyent a la dama Constanza Fernández de Quirós, i en l'Institut Valéncia de Don Juan, destinada a Leonor de Zúñiga, senyora d'Oropesa.

Vore també

• Sinodal d'Aguilafuente