Anar al contingut

Bugchasing

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bugchasing

El bugchasing (en espanyol: persecució del bicho)[1][2] és una forma de barebacking en la que, generalment, hòmens homosexuals busquen tindre relacions sexuals sense protecció en individus infectats pel VIH en l'intenció de contraure el virus.[3][4] Els individus que participen en esta activitat es diuen bugchasers, mentres que les persones que tenen el VIH i decidixen contagiar al bugchaser reben el nom de giftgivers (lliteralment, "regaladores"). El bugchasing és una forma d'autolesión. El terme prové de la gerga amprada per alguns membres de la comunitat LGBT, ya que el VIH rep el nom de "el bicho" o "el bichito" en algunes comunitats.

Els bugchasers aleguen moltes raons diferents per les que decidixen practicar esta activitat. Alguns d'ells aleguen fer-ho per l'emoció i l'intimitat d'una activitat tan perillosa, és dir, que no tenen un desig explícit de contraure el VIH.[5][6] Alguns investigadors sugerixen que este comportament pot originar-se en el "desig a resistir la moral i norma heterosexual dominant en la societat".[6]


Algunes persones perceben el bugchasing com una activitat "intensament eròtica" i perceben l'acte com infectar-se per mig de "la follada de la mort" com el "tabú definitiu, l'acte sexual més extrem de tots".[7] Per una atra part, moltes persones que no tenen el virus i tenen una relació en algú infectat perseguixen l'infecció perque és l'única manera per mig de la qual garantisar la supervivència d'esta relació, especialment quan la persona que té VIH en la relació vol terminar-la per a evitar infectar a la persona que no té el virus.

Descripció

Els bugchasers busquen companyers en VIH positiu en el propòsit de tindre barebacking o sexe sense preservatiu i convertir-se en un VIH positiu. Els gift givers són individus en VIH positiu que es presten a donar el seu virus a qui desige rebre-ho.

Els bugchasers diuen tindre vàries raons per a esta pràctica. Alguns diuen realisar esta activitat per a buscar l'emoció inherent en esta pràctica, pero no en el desig implícit de contraure el VIH.[8][9] Alguns investigadors sugerixen que el comportament pot deure's a una «resistència a les normes i costums heterosexuals dominants» per una resposta defensiva pels gays per a repudiar l'estigmatisació i el rebuig de la societat.[9]

Atres persones consideren el bugchasing alguna cosa com «intensament eròtic» i l'acte d'estar sent infectats és per a ells com el «últim tabú, el més extrem acte sexual que existix».[8] També se sap que algú en VIH negatiu i que està en una relació en algú que és VIH positiu, busquen l'infecció com una manera de «enfortir» la relació, sobretot quan la parella en VIH positiu podria trencar la relació pel motiu de que està evitant el contagi a la seua parella en VIH negatiu.

Alguns sostenen que este comportament es deu a sentiments d'inevitabilitat cap a el VIH per part de la comunitat gai i el seu enfortiment a través de l'elecció del contagi del virus per conte propi.[10] Uns atres han sugerit que algunes persones que se senten soles, busquen un respal en comunitats o fundacions que recolzen a les persones en SIDA.[9] Per a molts, simplement és una forma de suïcidi.

Per disseny, la pràctica del bugchasing implica relacions sexuals sense protecció, pero els que estan a favor del bareback o sexe sense protecció no són necessàriament bugchasers. La diferència radica en l'intenció:

En la revisió dels casos inèdits publicats de bugchasing, aixina com especulacions generals de salut, un tema comú apareix: la comparació de grups bug chasers en barebackers. Encara que estos dos grups compartixen algunes pràctiques similars, com el coit anal sense protecció (UAI), hi ha distincions que diferencien als que realisen el bugchasing... encara que per definició tot bug chaser és un barebacker, pero no tot barebacker és un bug chaser.[3]


En térmens simples, els bugchasers s'involucren en relacions sexuals sense protecció perque desigen la possibilitat d'infecció i busquen socis que tinguen el VIH per a causar l'infecció. En canvi els barebackers s'involucren en relacions sexuals sense protecció, ya que busquen sentir plaure, pero en general s'esforcen per evitar el contagi de malalties de transmissió sexual. Mentres que l'activitat en sí és la mateixa per a abdós grups, no compartixen la mateixa psicologia. Els barebackers conceptualment tenen la mateixa motivació que les parelles heterosexuals que utilisen métodos anticonceptius de tipo «no-bloqueig» (busquen el major fruïment del sexe) i que tinguen una preferència en contra de l'us del preservatiu no implica de per sí un despreci per la salut sexual.

Investigació

Durant l'última década, els investigadors han tractat de documentar, explicar i donar-li una solució al bugchasing. Els doctors DeAnn Gauthier i Craig Forsyth escriuen el primer artícul acadèmic en 1999. Ells varen explorar una tendència emergent en el món gai que evitaven els condons, i el desenroll d'una subcultura bareback. També varen observar a través de la seua investigació que alguns barebackers si estaven en busca de contagiar-se en VIH.

El doctor Richard Tewksbury va ser un dels primers investigadors en trobar proves reals de bugchasing «en llínea» a on els bugchasers usen Internet per a buscar parelles en VIH. En la seua investigació més recent, va concloure despuix d'un profunt anàlisis, que els bugchasers i els gift givers s'assemblen en els seus comportaments, actituts i demografia.

Pel seu costat, els doctors Cristià Grov i Jeffrey T. Parsons en una investigació de l'any 2006, utilisant els perfils de 1228 bugchasers hòmens en la Ret de rets, havent conseguit identificar sis subconjunts de bugchasers i gift givers:

  1. El «committed bugchaser» o «bugchaser compromés» és aquell que inclou a hòmens que varen indicar ser VIH negatius i busquen parelles VIH positiu. Dels bugchasers compromesos que varen indicar una posició sexual desijada en particular, un 62,2 % preferia sexe anal sent el subjecte passiu o receptiu. Només el 7,5 % de la mostra varen ser classificats com bugchasers compromesos.
  2. El «opportunistic bugchaser» o «bugchaser oportuniste», corresponen a hòmens VIH-negatiu, i indicaven que l'estat de la seua parella VIH no els importava. La majoria d'estos hòmens eren versàtils, 43,6 % practicaven sexe anal passiva i activament, i 46,3 % només una de les dos formes. En total, el 12,1 % de la mostra varen ser bugchaser oportunistes.
  3. El «committed gift giver» o «gift giver compromés» va incloure a hòmens que eren VIH-positius que buscaven una parella VIH-negatives. cal destacar que només cinc hòmens del total de la mostra (1228 hòmens) varen caure en esta categoria.
  4. El «opportunistic gift giver» o «gift giver oportuniste» va incloure a hòmens que varen indicar ser VIH-positius i a pesar de tindre parella no els importava tindre relacions en algun VIH-negatiu. La majoria d'estos hòmens (61,8 %) eren tant actiu com a passiu. Els gift giver oportunistes comprenien el 26 % de la mostra.
  5. El «serosorter», encara que tots els hòmens estudiats pels doctors Grov i Parsons dien en els seus perfils en internet que eren o gift givers o bugchasers, el comportament no sempre coincidia en l'identitat d'un gift giver o bugchaser. Alguns hòmens VIH-positiu (8,5 % de la mostra) indicaven preferència per atres hòmens VIH-positiu. Mentres que alguns hòmens VIH-negatiu (12,5 %) varen indicar la seua preferència per hòmens VIH-negatiu. Encara que havien dit que eren gift givers o bugchasers, estos hòmens estaven classificant als seus potencials amants d'acort al seu estatus de VIH, buscant els qui tingueren un d'igual.
  1. El «bugchaser o gift giver ambigu» incloïa hòmens que senyalaven que no sabien la seua situació com VIH per lo que era difícil determinar si estaven buscant ser bugchasers o gift givers. Esta categoria era el 16,3 % de la mostra.

En resum, els doctors Christian Grov i Jeffrey T. Parsons varen aplegar a la conclusió que el bugchasing i gift giving podia succeir entre un grup molt chicotet d'individus. Ademés la seua investigació va mostrar que hi havia variacions substancials sobre l'intenció de propagar el VIH (en alguns que no tenien intenció de propagar-ho) entre els qui indicaven que eren gift givers o bugchasers.

El doctor Mark Blechner va trobar que alguns bugchasers eren solitaris i aïllats, i veen el VIH com un camí per a convertir-se en part d'una comunitat que obtenia comprensió i contes de la gent. Atres bugchasers se sentien abrumar per l'ansietat de contraure el VIH que pensaven seria un consol de l'ansietat per convertir-se en VIH-positiu i «superar-ho». I més recentment el doctor David Moskowitz, la doctora Catriona MacLeod i doctor Michael Roloff varen intentar explicar cuantitativament per qué els bugchasers buscaven contagiar-se en VIH. Afirmaven que estos individus que busquen el VIH són provablement adictes al sexe. Estos individus han agotat l'excitació que obtenien abans d'atres conductes sexuals de risc i ara s'introduïen en el bugchasing per a conseguir eixa excitació centrada en el risc.

El doctor Bruce D. LeBlanc, en l'any 2007 va realisar un profunt estudi que incloïa una enquesta a un grup de bugchasers i les seues respostes, est va ser un dels primers estudis en incloure respostes directes d'este grup. Les seues troballes qüestionen el «sentit comú» i les troballes de les investigacions anteriors sobre els bugchasers. Analisant les motivacions sicològiques i socials per a buscar el VIH la resposta més freqüent era que els individus no podien identificar un factor sicològic (com a procés de pensament personal) o social (interaccions en atres persones) per a buscar el VIH. Buscant una motivació per a buscar infectar-se la resposta més freqüent era que es vea el fet de contagiar-se com a emocionant, excitant o eròtic, ademés de vore el semen des d'un punt similar. Poques contestacions varen identificar el fet de «superar-ho» com un factor per a fer-ho. També va concloure que hi ha una part d'estos grups que busca una identificació en ser part de la «comunitat» o de «germandat». Atres variables estudiades incloïen el trobar amants, les conductes sexuals portades a terme mentres es buscava l'infecció, la mija de parelles sexuals, el temps pel que buscarien infectar-se i successos que els canviava la vida si tenien èxit en contagiar-se en VIH.


Els hòmens homosexuals i les persones trans tenen un percentage més elevat de SIDA-VIH que el restant de població (fins a 44 voltes més en Estats Units).[11][12][13][14]

Vore també

Notes

  1. ↑ «Anàlisis del bareback entre hòmens gais en la ciutat de Mèxic dins del context de la transmissió de el VIH».Institut Nacional de Salut Pública.
  2. ↑ Javier Terrén. «'Bugchasing': la perillosa moda de contraure VIH intencionadament buscant el subidón d'adrenalina» (en és). elmundo.és. Consultat el 10 d'agost de 2021. «La busca de hòmens seropositivo disposts a contagiar de forma premeditada a atres cossos sans que ho desigen, per morbo, és una activitat que té el seu llenguage en nom propi. Parlem del Bugchasing o caça del bicho, a on este bicho (bug) és lo que la societat crida comunament Virus de l'Inmunodeficiència Humana.»
  3. ↑ 3,0 3,1 (2007).«The existence of a bugchasing subculture».Taylor & francis.9(4)
    347–357.doi:10.1080/13691050600976296.
  4. ↑ (2019).«Conductes de risc cap a l'infecció per VIH. Una revisió de tendències emergents».SciELO – Scientific Electronic Library Online.24(4)doi:10.1590/1413-81232018244.02322017.
  5. ↑ Gregory A. Freeman, "In Search of Death," Rolling Stone, January 23, 2003 https://web.archive.org/web/20061116220955/http://www.rollingstone.com/news/story/5939950/bug_chas/print
  6. ↑ 6,0 6,1 Crossley, Michelle, 2004. "'Resistance' and health promotion". British Journal of Social Psychology, Vol. 43, pp. 225–244
  7. ↑ Gregory A. Freeman. «Rolling Stone : Bug Chasers». Web.archive.org. Archivat des d'el original, el 16 de novembre de 2006. Consultat el 17 de febrer de 2015.
  8. ↑ 8,0 8,1 Revista Rolling Stone (ed.): «Bug chasers». Archivat des d'el original, el 11 de febrer de 2010. Consultat el 15 d'agost de 2009.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Crossley, Michelle, 'Resistance' and health promotion, British Journal of Social Psychology, 2004, Vol. 43, pp. 225–244
  10. ↑ Johnson, Ramon. "bug chaser & gift giver Parties, Deliberately Transmitting HIV [1] archivat en Wayback Machine. Guia About.com
  11. ↑ «[2]». Consultat el 15 de giner de 2018.
  12. ↑ «[3]». Consultat el 15 de giner de 2018 (en és-ES).
  13. ↑ «[4]». Consultat el 15 de giner de 2018 (en és).
  14. ↑ «El VIH i els hòmens gai i bisexuales El VIH/SIDA» (en és). infoSIDA. Archivat des d'el original, el 16 de giner de 2018. Consultat el 15 de giner de 2018.

Referències

  • (2002).«Intimacy, pleasure, risk, and safety».Journal of Gai and Lesbian Psychotherapy.6(3)
27–33.doi:10.1300/J236v06n03_03.
4.
  • (2004).«Making sense of 'barebacking': Gay men's narratives, unsafe sex and the 'resistance habitus'».British Journal of Social Psychology.43(Pt 2)
225–244.doi:10.1348/0144666041501679.
  • (1999).«Bareback sex, bug chasing, and the gift of death».Deviant Behavior.20
85–100.doi:10.1080/016396299266605.
  • (2004).«Make Em Your Death Slave": Men who have sex with men and use the Internet to intentionally spread HIV».Deviant Behavior.25(4)
329–349.doi:10.1080/01639620490427683.
  • (2006).«Barebacking websites: Electronic environments for reducing or inducing HIV risk».AIDS Care.18(8)
990–997.doi:10.1080/09540120500521137.
  • (2006).«Bugchasing and Giftgiving: The potential for HIV transmissió among barebackers on the Internet».AIDS Education and Prevention.18(6)
490–503.doi:10.1521/aeap.2006.18.6.490.
  • Hatfield, K. (2004). A Quest for belonging: Exploring the story of the bug chasing phenomenon. Paper presentat en la National Communication Association Conference dels Estats Units, en la ciutat de Chicago (estat d'Illinois).


  • (2007).«An Exploratory Study of 'bug chasers'».Sociological Imagination.43(2)
13–20.
  • (2007).«The ultimate high: Sexual addiction and the bug chasing phenomenon».Sexual Addiction and Compulsivity.14(1)
21–40.doi:10.1080/10720160601150121.
  • (2007).«The existence of a bug chasing subculture».Culture, Health & Sexuality.9(4)
347–358.doi:10.1080/13691050600976296.
  • (2003).«Bareback sex and the quest for HIV: assessing the relationship in internet personal advertisements of men who have sex with men».Deviant Behavior.25
467–482.
  • (2006).«Clic here for HIV: An analysis of internet-based bug chasers and bug givers».Deviant Behavior.27(4)
379–395.doi:10.1080/01639620600721346.

Common Misunderstandings of Fetishism". K. M. Vekquin. https://archive.today/20130105192014/http://vekquin.com/articles/fetishism-psychology.html. Consultat el 24 de maig de 2010. Tornar dalt ↑ Disorders of psychological development(F80-F89), Organisació Mundial de la Salut (OMS) https://apps.who.int/classifications/apps/icd/icd10online/index.htm?gf80.htm+. Consultat el 24 de decembre de 2009. Tornar dalt ↑ Chalkley, A. J., & Powell, G. E. (1983). The clinical description of forty-eight cases of sexual fetishism, British Journal of Psychiatry, 142, pp. 292–295 Tornar dalt ↑ Winnicott, D. W. (1953) Übergangsobjekte und Übergangsphänomene: eine Studie über donen ersten, nicht zoom Selbst gehörenden. Tornar dalt ↑ Shiah, I. S., et al. (2006) Treatment of paraphilic sexual disorder: the use of topiramate in fetishism." In: International Clinical Psychopharmacology., 2006 Jul;21(4):241–3. Tornar dalt ↑ Tractat de siquiatria de l'infància i l'adolescència. Jerry M. Wiener, Mina K. Dulcan. American Psychiatric Publishing. Elsevier Espanya, 2006. ISBN 84-458-1487-7. Pág. 824 Tornar dalt ↑ Dewaraja, R. (1987). Formicophilia, an unusual paraphilia, treated with counseling and behavior therapy. American Journal of Psychotherapy, 41, 593-577 Tornar dalt ↑ Scorolli, C., Ghirlanda, S., Enquist, M., Zattoni, S., & Jannini, E. A. (2007). Relative prevalence of different fetishes. International Journal of Impotence Research, 19, 432–437.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bugchasing&oldid=1366681»