Buddingtonita
La buddingtonita és un mineral de la classe dels tectosilicatos, i dins d'esta pertany al cridat “grup del feldespat”. Va ser descoberta en 1963 en una mina prop de Clearlake, en Califòrnia (Estats Units),[1] sent nomenada aixina en honor d'Arthur F. Buddington, petrólogo nortamericà. Un sinònim és la seua clau: IMA1963-001.
Característiques químiques
És un aluminosilicat anhidro d'amoni. L'estructura molecular és de tectosilicato sense aigua zeolítica, tipo feldespat.[2]
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: magnesi, calcio, bari, sodi i potassi.
Formació i jaciments
Es forma a baixa temperatura per mig de reemplazamiento hidrotermal de plagioclasa en roca andesita, alterada per decorreguts calents contenint amoni; també s'ha trobat en una roca riolita metamorfizada i en una formació de fosforita sedimentaria.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: plagioclasa, sofre, estibina, pirita, marcassita, amoniojarosita, algeps, barita, anatasa, montmorillonita, illita, albita o caolinita.
Referències
- ↑ Erd, R.C.; White, D.E.; Fahey, J.J.; Llig, D.E.(1964).«Buddingtonite, an ammonium feldspar with zeolitic water».American Mineralogist.49: 831-851.(en anglés)
- ↑ Voncken, J.H.L.; Van Roermund, H.M.L.; Van Der Eerden, A.M.J.; Jansen, J.B.H.(1993).«Holotype buddingtonite: An ammonium feldspar without zeolitic H2O».American Mineralogist.78: 204-209.(en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Buddingtonita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.