Brunsvigia

Brunsvigia és un gènero de plantes perennes i bulboses pertanyent a la família Amaryllidaceae, que comprén aproximadament 18 espècies distribuïdes des de Tanzània fins a Suràfrica..
Les espècies de Brunsvigia són perennes estacionals, és dir que transcorren en repòs l'estació climáticament desfavorable. L'estació de creiximent actiu i de la floració depén de l'espècie considerada i del seu lloc d'orige. Aixina, B. bosmaniae, B. gregaria, B. josephinae, B. littoralis, B. marginata, B. minor i B. namaquana són espècies de creiximent hivernal que permaneixen en repòs durant l'estiu. Brunsvigia grandiflora, B. natalensis i B. radulosa, en canvi, vegetan durant el perìodo estival i entren en dormició o repòs durant el hivern.
Les flors de moltes espècies d'este gènero són de lluents colors: escarlates, rosades, o roges.
Descripció
Plantes proveïdes de bulbo ben desenrollat, fulles amples, normalment caigudes. Les flors són actinomorfes i hermafrodites. El perigonio està compost de 6 tépals units en la base i el tubo perigonial és alguna cosa curvat. Les flors, en general acampanadas, estan dispostes en umbeles plurifloras en l'extremitat d'un escape áfilo. l'androceo està format per 6 estams inclinats, insertos en el tubo del perigonio o en la gola. Els filaments dels estams són filiformes, tres d'ells més curts. Les anteres són oblongas o lineares, versàtils. l'ovari és ínfero, trilocular, en els lóculos pluriovulats. l'estil és filiforme i declinat. l'estigma és capitado o oscurament trilobulado. El frut és una càpsula dehiscente.[1]
Taxonomia
El gènero va ser descrit per Lorenz Heister i publicat en Geschreibung eines neuen Geschlechts 3. 1755.[2]
Brunsvigia: nom genèric que està dedicat a Carl Wilhelm Ferdinand (1713-1780), Duc de Brunswick.[3]
Les espècies del gènero es llisten a continuació:
- Brunsvigia bosmaniae F.M.Leight., S. African Gard. 22: 137 (1932).
- Brunsvigia comptonii W.F.Barker, J. S. African Bot. 14: 29 (1948).
- Brunsvigia elandsmontana Snijman, Bothalia 31: 34 (2001).
- Brunsvigia grandiflora Lindl., Edwards's Bot. Reg. 16: t. 1335 (1830).
- Brunsvigia gregaria R.A.Dyer, Pl. Life 6: 79 (1950).
- Brunsvigia herrei Leight. ex W.F.Barker, J. S. African Bot. 29: 165 (1963).
- Brunsvigia josephiniae (Delile) Ker Gawl., Bot. Reg. 3: t. 192, 193 (1817).
- Brunsvigia kirkii Baker, Handb. Amaryll.: 99 (1888).
- Brunsvigia litoralis R.A.Dyer, Pl. Life 7: 62 (1951).
- Brunsvigia marginata (Jacq.) W.T.Aiton, Hortus Kew. 2: 230 (1811).
- Brunsvigia namaquana D.Müll.-Doblies & U.Müll.-Doblies, Feddes Repert. 105: 347 (1994).
- Brunsvigia natalensis Baker in W.H.Harvey & auct. suc. (eds.), Fl. Cap. 6: 208 (1896).
- Brunsvigia nervosa (Poir.) ined.
- Brunsvigia orientalis (L.) Aiton ex Eckl., Topogr. Verz. Pflanzensamml. Ecklon: 7 (1827).
- Brunsvigia pulchra (W.F.Barker) D.Müll.-Doblies & U.Müll.-Doblies, Feddes Repert. 105: 352 (1994).
- Brunsvigia radula (Jacq.) W.T.Aiton, Hortus Kew. 2: 230 (1811).
- Brunsvigia radulosa Herb., Amaryllidaceae: 281 (1837).
- Brunsvigia undulata F.M.Leight., Fl. Pl. South Africa 14: t. 552 (1934).
Espècies amenaçades d'extinció
Les següents espècies es consideren amenaçades o vulnerables per degradació del seu hàbitat natural, segons el llibre roig d'IUCN:[4]
- Brunsvigia gydobergensis D. & U.Müll.-Doblies
- Brunsvigia litoralis R.A.Dyer
- Brunsvigia herrei Leight. ex W.F.Barker
- Brunsvigia pulchra (W.F.Barker) D. & U.Müll.-Doblies
Referències
- ↑ Dimitri, M. 1987. Enciclopèdia Argentina d'Agricultura i Jardineria. Tom I. Descripció de plantes cultivades. Editorial ACME S.A.C.I., Buenos Aires.
- ↑ «Brunsvigia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 10 de juliol de 2013.
- ↑ Heister, A. 1755. Beschr. Afr. Pfl. 3.
- ↑ http://www.iucn.org/ Pàgina de la IUCN.
Bibliografia
- R.A. Dyer, 1950: Revisió del Gènero. Brunsvigia. Plant Life 6: 63-83
- R.A. Dyer, 1951: Revisió del Gènero. Brunsvigia. Plant Life 7: 44-64
- C.A. Smith, 1966: Noms comuns de plantes de Suràfrica. Memoirs of the Botanical Survey of South Africa No. 35. TheGovernment Printer, Pretòria
- R.S. Adamson, T.A. Salter (eds.), 1950: Flora de la Península de la veta. Juta, Cape Town and Johannesburg
- J. Manning, P. Goldblatt, 2000: Wild flowers of the fairest Cape. Ret Roof Design in association with the Nationalotanical Institute, Cape Town
- E.G. Rulle, R.H. Compton, 1950: Wild flowers of the Cape of Good Hope. The Botanical Society of SA, Cape Town
- A. Pauw, S. Johnson, 1999: Table Mountain: a natural history. Fernwood Press
- G.D. Duncan, 2000: Grow bulbs. Kirstenbosch Gardening Séries, National Botanical Institute, Cape Town
- G.D. Duncan, 2002: Grow nerines. Kirstenbosch Gardening Séries, National Botanical Institute, Cape Town
- Este artícul conté una traducció derivada de «Brunsvigia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.