Anar al contingut

Bromelia pinguin

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bromelia pinguin (Bromelia pinguin)

Bromelia pinguin és una espècie de planta de la família de les bromeliàcees. És originària del sur de Mèxic i Centroamérica estenent-se per tota l'Amèrica tropical.[1]

Descripció

En penca i fulles en rosetes, espinoses, i en baïnes grans, cobertes de escates color café obscur. Les flors són de color rosat. Dona un frut comestible. Servix també com planta ornamental i s'utilisa, pels seus fulls espinosos, per a formar bardiças.

Té fulls que alcancen un tamany de 1–2 m de llarc; baïnes glabrescentes a densament tomentoso-lepidotas; làmines lineares a allargat-triangulars, de 2.8–4 cm d'ample, el fes glabra a glabrescente, el envés menudamente pàlit-lepidoto. Escape ben desenrollat, fins a 60 cm de llarc, bràctees foliàcees de baïnes unflades; inflorescència 2 (3)-pinnado composta, raquis fins a de 35 cm de llarc, bràctees primàries com les bràctees superiors de l'escape, les baïnes envolent parcialment a les branques laterals en la antesis primerenca, branques de l'inflorescència 4–14 cm de llarc, allargant-se despuix de la antesis, en 5–9 (–12) flors, ascendents, bràctees florals linear-subuladas (molt angostamente triangulars), 1.4–2 (–3) cm de llarc, densament tomentoso-lepidotas pàlides, flors en pedicels 5–12 mm de llarc; sépals 1.5–2 (–3) cm de llarc, densament pàlit-pubescentes; pétals rosats tornant-se blancs basal i marginalment. Frut ovoide, 1.5–1.7 cm de llarc.[2]



Propietats

En el nort de Nayarit, es consumix per a aliviar malalties respiratòries.

En Yucatán es recomana per al tractament de la tós ferina; en el frut es prepara un cocimiento junt en menta, poleo i toronjil i es pren vàries voltes al dia.[3]

Història

A finals del XVIII Vicente Cervantes senyala: "quan els seus fruts estan sazonados, s'extrau la part carnosa, de la que es trau el suc, en el qual es fa un aixarop i s'usa diluït en aigua comuna com antiescorbútico, havent-se aplicat en favorables efectes als diabètics, s'assegura igualment que lleva l'embriaguea".

En el municipi de Rosamorada, Nayarit, existia en abundància, pero, pel desmonte, els llocs a on creix la planta, s'han reduït dràsticament.

És una planta aclimatada al tròpic sec, en Nicaragua es planta para cerques vives. En el recent passat els fulls s'utilisaven per a envoldre els ous de gallines i protegir-los en els llarcs viages en camins rurals a llom de cavalls.

Gastronomia

Dona un frut comestible cridat caraguatá, piñuela piro o chicuipo.

En Nayarit, es hervir en aigua, s'agrega piloncillo i es cuina a fòc llent fins que el piloncillo es convertix en mel. També, es pot menjar crua, pero deu estar madura, de lo contrari, pot saber una miqueta amarga.

En Colòmbia específicament en el nort del Cauca s'usa en sucs. En El Salvador s'usa per a realisar el atol de piñuela, un dels atoles més típics i quotidians des de les époques nahuas. El seu procediment és molt fàcil de realisar. Es tallen les piñitas del gajo, i es llaven per a remoure la pelusa. Posteriorment se'ls lleva la punta en un gavinet. Una volta netes es posen a hervir en aigua per aproximadament 10 minuts. Es retiren del fòc, es deixen gelar i despuix a cada una se'ls extrau el contingut, del com es té que separar les llavors.

El següent pas és tornar a introduir el contingut en cada una de les piñitas i en un gorc en dos tasses d'aigua, es posa a derretir el nugat de dolç junt en la canella i la tacha d'olor. Després s'integren les pinyes i es cuina a fòc llent per a que es conserven be. Este procés du al voltant de 30 a 45 minuts.


En un atre depòsit es dissol la farina d'arròs en 10 tasses d'aigua i es cola en una manta, quan les pinyes estan ben conservades, s'agrega la preparació colada; es contínua en la cocció i s'incorpora el pebre gros, cuidant de remoure per a que no es pegue. Quan este es derrita i hervir el atol, es retira del fòc.

Recepta similar s'acostuma a preparar en Nicaragua la que es coneix com Motajatol.

Taxonomia

Bromelia pinguin va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 285. 1753.[2][4]

Etimologia

Bromelia: nom genèric que va ser otorgat en honor del botànic suec Olof Bromelius (1639 – 1705).

pinguin: epítet latino que significa "gros".

Sinonímia
  • Karatas pinguin (L.) Mill., Gard. Dict. ed. 8: 1 (1768).
  • Ananas pinguin (L.) Gaertn., Fruct. Sem. Pl. 1: 30 (1788).
  • Agallostachys pinguin (L.) Beer, Fam. Bromel.: 36 (1856).
  • Bromelia fastuosa Lindl., Collect. Bot. (Barcelona): 1 (1821).
  • Bromelia sepiaria Schult. & Schult.f. in J.J.Roemer & J.A.Schultes, Syst. Veg. 7(2): 1283 (1830), nom. nud.
  • Agallostachys fastuosa (Lindl.) Beer, Fam. Bromel.: 36 (1856).
  • Bromelia ignea Beer, Fam. Bromel.: 35 (1856).[1]
  • Bromelia acarna Thunb. ex Schult. f.
  • Bromelia paraguayensis hort. ex Baker
  • Bromelia peguin L.[5]

Nom comú

El seu nom prové del tarasco o purhépecha tumbiriche, de tumbire, arracada. En Mèxic és comú este nom. En estat de Nayarit, principalment en el municipi de Rosamorada, es coneix com guámara. En l'estat de Sinaloa, es coneix com aguama. En atres països, com Panamà, Costa Rica, Hondures, Guatemala, El Salvador, Paraguai, Nicaragua i Colòmbia, se li coneix com piró o piñuela.[6]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Bromelia pinguin». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 30 de decembre de 2009.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Bromelia pinguin». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 14 de febrer de 2013.
  3. ↑ «En Medicina tradicional mexicana». Archivat des de l'original, el 6 de març de 2016. Consultat el 14 de febrer de 2013.
  4. ↑ Bromelia pinguin en PlantList
  5. ↑ Bromelia pinguin en PlantList
  6. ↑ Peralta, Anselmo Jover (1950). El guaraní en la geografia d'Amèrica (en es), Edicions Tüpa, p. 41. Consultat el 2024-06-05.

6↑Piro fruta selvada que desapareix en Panamà. https://www.critica.com.pa/la-veu-del-interior/el-piro-fruta-selvada-que-desapareix-de-els-boscs-246454

Bibliografia

  1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonòmic d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  2. Correja A., M. D., C. Galdames & M. N. S. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  3. Davidse, G., M. Sousa Sánchez & A. O. Chater. (eds.) 1994. Alismataceae a Cyperaceae. Fl. Mesoamer. 6: i–xvi, 1–543.
  4. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçuela: Amazones, Bolívar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
  5. Gilmartin, A. J. 1972. The Bromeliaceae of Equador. Phanerog. Monogr. 4: 1–255.
  6. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. 2008. 1–860. In O. Hokche, P. I. Berry & O. Huber Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçuela. Fundació Institut Botànic de Veneçuela, Caracas.
  7. Holst, B. K. 1994. Checklist of Venezuelan Bromeliaceae with notes on species distribution by state and levels of endemism. Selbyana 15: 132–149.
  8. Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Catalogue of the vascular plants of Equador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
  9. Luther, H. I. 1989. A provisional checklist of the Bromeliaceae of Equador. Phytologia 67(4): 312–330.
  1. Luther, H. I. 1995. An annotated checklist of the Bromeliaceae of Costa Rica. Selbyana 16(2): 230–234.
  2. Martínez Sales, I. M., M. Sousa Sánchez & C. H. Ramos Álvarez. 2001. Regió de Calakmul, Campeche. Llistats Floríst. Mèxic 22: 1–55.
  3. Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes d'Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bromelia_pinguin&oldid=1580119»