Broca

La broca^[1] és una ferramenta metàlica de cort que crea orificis circulars en diversos materials quan es coloca en una ferramenta mecànica com trepe, villamarquí o una atra màquina. La seua funció és formar un orifici o cavitat cilíndrica. Per a elegir la broca adequada al treball es deu considerar la velocitat a la que es deu extraure el material i la durea del mateix. La broca es desgasta en l'ús i pert el seu tall, sent necessari un refilado, per ad açò poden amprar-se màquines afiladoras, utilisades en l'indústria del mecanisat. També és possible esmolar brocas a mà per mig de menudes amoladoras, en molgues de gra fi.

En Argentina, Paraguay, Uruguay i Veneçola se li coneix com a mecha o mechita.

Tipos de broca

Brocas helicoidals para: (d'esquerra a dreta) fusta, metal, paret/formigó, de centrat

Depenent de la seua aplicació, les brocas tenen diferent geometria. Entre molts tipos de brocas podem citar:

Brocas normals helicoidals: Generalment se subjecten per mig de portabrocas. Existixen numeroses varietats que es diferencien en el seu material constitutiu i tipo de material a trepar.
Broca metal alta velocitat: Per a perforar metals diversos, fabricades en acer de llarga duració; les mides més usuals són:

1/16 5/64 3/32 7/64 1/8 9/64 5/32 11/64 3/16 13/64 7/32 15/32 1/4 5/16 i 3/8. Estan fetes de titani

Brocas per a perforar formigó: Brocas per a perforar formigó i materials pétreos normalment fabricades en acer al cromo en puntes de carbur de tungsteno algunes de valor més elevat tenen zancos reduïts per a facilitar introduir-les en taladros més menuts i per a evitar els girs conten en el mateix zanco en forma de triàngul denominat «p3 antiderrapante» i acabats color cobalt; les mides més comunes són:

3/166 1/44 1/46 1/412 5/164 5/166 5/1612 3/85 3/86 3/812 1/26 1/212

Brocas per a perforar peces ceràmiques i vidre: Fabricades en carbur de tungsteno per a facilitar la perforació de peces ceràmiques i vidre, i carents de l'hèliç ya que solament és el diamant montat sobre el zanco; les mides més comunes són:

1/8 3/16 1/4 5/16 3/8 1/2

Broca llarga: S'utilisa per a trepar els interiors de peces o equips.
Broca super llarga: Empleada per a trepar els murs de vivendes a fi d'introduir cables.
Broca de centrar: Broca de disseny especial empleada per a realisar els punts de centrat d'un eix per a facilitar el seu tornejat o rectificat.
Broca per a villamarquí: Usades en fusteria de fusta, per ser de molt baixes revolucions. Les hi ha de diferents diàmetros.
Broca de paleta: Usada principalment per a fusta, per a obrir molt ràpidament forats en villamarquí, trepe o barreno elèctric. També se li ha conegut com broca d'espasa planes o de manita.
Broca per a excavació o Trépano: Utilisada per a la perforació de pous petrolífers i sondejos.
Brocas per a màquines de control numèric: Són brocas especials de gran rendiment i precisió que s'ampren en màquines de control numèric, que operen a altes velocitats de cort.

Ocupació de brocas en l'indústria, art i ciències

Indústria aeronàutica
Indústria automotriu
Indústria de la fusteria
Indústria de la construcció
Perforació terrestres, en forma de "tricono", en l'Indústria del petròleu i en la Geodèsia

Ciències forestals

Indústria de la manufactura
En medicina, en les seues branques com:

Arts aplicades i artesania

Brocas Forstner

Les fraules o brocas Forstner, duen el nom del seu inventor, Benjamin Forstner i, es distinguixen que permeten fer orificis precisos de fondo pla en fusta, en qualsevol orientació sobre la fibra de la fusta. Poden tallar en la vora d'un bloc de fusta i poden tallar forats superposts. Pel fondo pla de l'orifici, són útils per a perforar chapes ya pegades per a agregar una incrustacó. Requerixen una gran força per a espentar-los contra el material, per lo que normalment s'usen en prenses de trepe o tornos en lloc de taladros de mà, és dir, a diferència de la majoria dels atres tipos de brocas, no són pràctiques per a usar com a ferramentes manuals.^[2]

La broca inclou un punt central que ho guia a lo llarc del tall (que talla el fondo pla del forat). El tall cilíndric al voltant del perímetro talla les fibres de fusta en la vora del forat i també ajuda a guiar la broca cap al material en major precisió. La ferramenta de l'image té un total de dos talls en este cilindre. Les brocas Forstner tenen vores de cort radials per a deixar pla el material en el fondo del forat.^[3] La broca de l'image té dos vores radials. Atres dissenys poden tindre més. Les brocas Forstner no tenen mecanisme per a eliminar les borumballes de l'orifici i, per lo tant, deuen extraure's periòdicament.^[4]

Vore també

Bibliografia

↑
- «broca». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
↑ Lonnie Bird (2004). Taunton's Complete Illustrated Guide to Using Woodworking Tools, Taunton Press, pp. 262–. ISBN 978-1-56158-597-7.
↑ Hearst Magazines (May 1988). Popular Mechanics, Hearst Magazines, pp. 94–.
↑ Fine Woodworking (1993). The Small Wood Shop, Taunton Press, pp. 67–. ISBN 978-1-56158-061-3.

Millán Gómez, Simón (2006). Procedimientos de Mecanizado, Madrid: Editorial Paraninfo. ISBN 84-9732-428-5.
Sandvik Coromant (2006). Guía Técnica de Mecanizado, AB Sandvik Coromant 2005.10.

Enllaços externs

«broca». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

[1] 
«broca». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

[2] «broca». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

[Bird2004-2] Lonnie Bird (2004). Taunton's Complete Illustrated Guide to Using Woodworking Tools, Taunton Press, pp. 262–. ISBN 978-1-56158-597-7.

[Magazines1988-3] Hearst Magazines (May 1988). Popular Mechanics, Hearst Magazines, pp. 94–.

[Woodworking1993-4] Fine Woodworking (1993). The Small Wood Shop, Taunton Press, pp. 67–. ISBN 978-1-56158-061-3.

[1]

[2]

[3]

[4]