Trepat profunt

El trepat profunt és un procés de fabricació utilisat per a fer clots relativament profunts, ya siguen estos oberts o tancats. En este procés el diàmetro del clot es crea seguint l'eix llineal o siga en forma axisimétrica.

Comunament és un método de manufactura per a produir eixos o cilindres buits, aixina com un tubo, o un capilar gran o cavitat tubular, a on es procura que el diàmetro del clot siga constant. Per eixemple, en un objecte cilíndric a on el forat ha de seguir la llínea central o siga l'eix de rotació, es busca que la gruixa de la paret siga constant, i ademés, s'espera un bon acabament en el diàmetro intern recent fet.

Per un atre costat, el perforat profunt es pot portar a terme en parts que no són cilíndriques, pero açò molt provablement requerirà una forma especial per a acomodar i subjectar la part a fi de donar-li soport i facilitar el procediment.

Antecedents històrics

Els métodos moderns de trepat profunt es varen desenrollar a finals de el XIX i durant tot el XX per a respondre a les necessitats de l'indústria armamentística.

En la década de 1870, despuix de l'invenció de la pólvora sense fum per un químic francés (que aumentava la potència més de sis voltes en relació en la pólvora negra) va ser necessari fabricar canons de fusil molt més resistents. Fins a llavors es produïen per mig de tècniques de forjat. Tires d'acer en calent es enroscaban en un refillol en diàmetro igual al calibre. Per mig del martilleo es soldaban les junturas i el diàmetro interior resultava molt precís. Després es produïen les muescas per brochage. En este método la pólvora sense fum rebentava els canons als pocs dispars. Els ingeniers varen decidir fabricar els canons trepant barres massices.

El primer desenroll va ser la Broca Canó. A finals de 1800 varen començar a produir-se les primeres armes en este sistema.Varen ser famosos els fusils Mauser fabricats en Alemània i els Springfield en Anglaterra i USA. Durant la Segona Guerra Mundial va haver la necessitat d'aumentar la producció dràsticament de bucs de guerra i submarins. Per a fabricar tubos de canó naval, periscopis de submarí i eixos de propulsió es va desenrollar el sistema STS (Single Tube System).El sistema permetia treballar quatre voltes més ràpidament. En els anys 1950 es va patentar el sistema Ejector (Sandvik Coromant). A diferència de STS que requeria màquines especials, el sistema ejector es va pensar per a ser adaptat a màquines-ferramentes convencionals. Constava de dos tubos, un d'interior i un atre exterior. Com en STS la borumballa en la taladrina s'evacuava pel tubo interior donant ademés de major rapidea que la broca canó millor precisió.

Diferència entre trepat convencional i trepat profunt

La més pràctica i principal diferència entre el trepat i el trepat profunt, és com el seu nom ho indica, l'alcanç i profunditat de l'orifici que s'ha de produir. Les màquines taladradora per al trepat profunt, també conegut coloquialmente com trepat de rifle (per a canó rayado de les armes de fòc, a diferència del canó de les escopetes que en la seua immensa majoria és pla i no es fabrica per mig de trepat, sino per forjat), normalment operen en forma horisontal.

Vore també

• Artesania del ferro
• Taladradora