Anar al contingut

Bressol de la civilització

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El terme breçol de la civilisació fa referència als llocs a on, segons les senyes arqueològiques, s'entén que va sorgir la civilisació. Existix consens en que no va haver una única "breçol", sino que vàries civilisacions es varen desenrollar de manera independent, sent molt provablement les del Creixent Fèrtil (Mesopotamia i el antic Egipte) les més antigues.[1] Atres civilisacions també varen sorgir en Àsia entre les cultures situades a lo llarc de les valls dels grans rius, tals com en la planura indogangética en el subcontinent indi[2] i les zones aledaño al riu Groc en China. Els especialistes posseïxen distintes opinions sobre si va existir una influència significativa entre les primeres civilisacions del Propenc Oriente i les d'Àsia oriental. Els estudiosos accepten que la civilisació caral del Perú actual, i les civilisacions de Mesoamérica, principalment en les zones actualment ocupades per Mèxic i Centroamérica varen sorgir independentment de les d'Eurasia.

Els acadèmics han definit el concepte de civilisació basant-se en varis criteris, tals com l'us de la escritura, l'existència de ciutats, l'existència d'una societat basada en classes, la pràctica de la agricultura, la crío d'animals, l'existència d'edificis públics, el domini de la metalúrgia i l'us d'arquitectura monumental, característiques generalment derivades de la Revolució Neolítica. El terme s'ha aplicat en freqüència a una varietat de cultures i àrees; en particular, l'antic calcolítico del Propenc Oriente (periodo de Ubaid) i la Medialuna Fèrtil, l'antiga Índia i China. També s'ha aplicat a l'antiga Anatolia, el Alce i la replanell iraní, i s'usa per a referir-se a predecessors de la cultura, com la Antiga Grècia com a predecessora de la civilisació occidental, inclús quan tals llocs no s'entenen com un desenroll independent de la civilisació, aixina com dins de la retòrica nacional.

Si l'escritura es pren com un requisit previ per a la civilisació, la primera "breçol" és el Egipte dinàstic primerenc i Sumer (Jemdet Nasr).

Us del terme

[editar | editar còdic]

El concepte ha segut objecte de debat. L'us figuratiu de breçol per a referir-se a la regió o lloc a on qualsevol cosa és acollida en la seua primera etapa, ha segut atribuït pel Oxford English Dictionary a Edmund Spenser (1590). La Histoire Ancienne de Charles Rollin considera a «Egipte que va servir a primeres de breçol de la nació sacra».

El terme juga un cert rol en el misticisme nacional, aixina com en moviments nacionalistes, com en el nacionalisme indi (En busca del Breçol de la Civilisació 1995)[3] o el taiwanés (Taiwan;— The Cradle of Civilization[4] 2002). També apareix en la pseudohistoria esotèrica, tal com el Llibre de Urantia.

Auge de la civilisació

[editar | editar còdic]

Els primers indicis de processos que conduirien a la cultura sedentaria poden vore's en el Llevant uns 12 000 anys abans de Crist, quan la cultura natufiense es va tornar sedentaria; va evolucionar fins a ser una societat agrícola cap al 10 000 a. C.[5] Un paper destacat ocupa l'importància de dispondre d'un suministrament d'aigua abundant i estable, que proveïxca les condicions favorables per a recursos de la caça, peixca, i recolecció incloent cereals, la qual cosa va habilitar el desenroll d'una economia d'ampli espectre inicial que va desencadenar la creació de llogarets permanents.[6]

Els assentaments proto-urbans més primerencs en varis mils d'habitants varen emergir en el Neolític. Les primeres ciutats que varen acollir decenes de mils d'habitants varen ser Menfis i Uruk, allà pel sigle XXXI a. C. (vejau Població estimada de ciutats històriques).

Els fets històrics se separen dels prehistòrics quan «els registres del passat escomencen a ser guardats per al benefici de generacions futures»[7]―en forma escrita o oral. Si l'auge de la civilisació és pres per a coincidir en el desenroll de l'escritura a partir de la protoescritura, el calcolítico de l'Orient pròxim, el periodo transicional entre el Neolític i la Edat del Bronze durant el quart mileni a. C., i el periodo Harappa en el Valle del Indo d'Àsia Meridional cap al 3300 a. C. són les incidències més antigues, seguides per la protoescritura chinenca evolucionant cap a la escritura en ossos oraculares, i de nou per l'emergència dels sistemes d'escritura de Mesoamérica cap al 900 a.C.

En absència de documents escrits, la majoria dels aspectes de l'albor de les primeres civilisacions corresponen al resultat d'evaluacions arqueològiques que documenten el desenroll de les institucions formals i de la cultura material. Gordon Childe va definir el desenroll de la civilisació com el resultat de dos revolucions successives: la Revolució Neolítica, que va donar pas al desenroll de comunitats assentades, i la Revolució Urbana, la qual va marcar una tendència caracterisada per assentaments densos, grups ocupacionals especialisats, classes socials, explotació d'excedents, construccions monumentals públiques i l'escritura. Poques d'eixes condicions, no obstant, són indiscutidas pels registres: no existixen confirmació de l'existència de ciutats denses en el Regne Antic d'Egipte i les ciutats varen tindre una població dispersa en l'àrea Maya;[8] els Incas carien d'escritura encara que podien conservar registres en quipus els quals potser hagen tingut també usos lliteraris; i a sovint l'arquitectura monumental precedia qualsevol indicació d'assentaments de llogarets. Més que una successió d'events i precondiciones, el començ de l'auge de la civilisació pot considerar-se com un procés accelerat que va escomençar en la pràctica d'agricultura incipient i va culminar en l'Edat del Bronze Oriental.[9]

Breçols únics o múltiples

[editar | editar còdic]

Les primeres teories dels estudiosos apuntaven a que la civilisació va començar en el Creixent Fèrtil i es va estendre des d'allí.[10] No obstant en l'actualitat els estudiosos creuen que les civilisacions varen sorgir independentment en varis llocs d'abdós hemisferis. S'ha observat que els desenrolls socioculturals es varen produir a lo llarc de diferents marcs temporals. Les comunitats "sedentarias" i "nómades" varen seguir interactuant de manera considerable; i no estaven dividides de manera estricta en grups culturals molt diferents. El concepte de breçol de la civilisació se centra en el lloc a on els habitants varen aplegar a construir ciutats, a crear sistemes d'escritura, a experimentar en tècniques de fabricació de ceràmica i us de metals, a domesticar animals i a desenrollar estructures socials complexes que implicaven sistemes de classes.[11]

Els estudiosos identifiquen generalment sis àrees en les que la civilisació va sorgir de forma independent:[12][13][14][15][16][17][18][19]


Una qüestió que intriga als estudiosos és per qué les civilisacions prístinas varen sorgir quan i a on ho varen fer. Les economies de totes les civilisacions prístinas depenien de l'agricultura, en la possible excepció de la civilisació de la costa andina, que pot haver depés inicialment tant o més dels recursos marins. Jared Diamond postula que la raó per la que el Creixent Fèrtil va ser la primera civilisació va ser que les plantes de grans llavors i fàcilment domesticables (blat i ordi, entre atres) i els grans animals domesticables (ganado vacú, porcs, ovelles, cavalls) eren natius de la regió. En canvi, en Mesoamérica es varen necessitar mils d'anys d'crío selectiva per a que la dacsa fora lo suficientment productiu com per a ser un cultiu bàsic. Mesoamérica també caria d'animals domèstics grans. Les flames eren l'únic animal gran i domesticable en els Vages de Sudamérica. Les flames són lo suficientment grans per a ser animals de càrrega, pero no per a ser montades ni utilisades com a animals de tir. Austràlia caria tant de plantes fàcilment domesticables com d'animals grans.[20][21]

Breçols de civilisació

[editar | editar còdic]

Creixent Fèrtil

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Creixent Fèrtil.


El Creixent Fèrtil de 7500 a. C. era un arc de terra montanyosa en el suroest d'Àsia que s'estén des de parts dels moderns Palestina i Israel a través de Líban, Síria, Jordània, Turquia i Iraq fins als Montes Zagros en Iran. Va ser una de les zones més antigues del món en les que es va practicar l'agricultura i provablement la zona més antiga del món en la que varen existir pobles agrícoles sedentarios.[22] Cap al 10, 200 a. C. varen aparéixer en el Creixent Fèrtil les primeres cultures Neolíticas plenament desenrollades pertanyents a les fases Neolític Prealfarero A (PPNA) i Neolític Prealfarero B (7600 a 6000 a. C.) i des d'allí es varen estendre cap a l'est, cap al Sur d'Àsia i cap a l'oest, cap a Europa i Nort d'Àfrica.[23] Un dels assentaments PPNA més notables és Jericó, Palestina, que es creu que és la primera ciutat del món (assentada al voltant del 9600 a. C. i fortificada al voltant del 6800 a. C.).[24][25]

Les teories i descobriments actuals identifiquen el Creixent Fèrtil com la primera i més antic breçol de la civilisació. Eixemples de jaciments en esta zona són el Neolític enjorn de Göbekli Tepe (9500-8000 a. C.) i Çatalhöyük (7500-5700 a. C.).

Mesopotamia

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Història de Mesopotamia.


En la Mesopotamia (regió que comprén l'actual Iraq i les regions limítrofes del surest de Turquia, el noreste de Síria i el noroest d'Iran), la confluència dels rius Tigris i Éufrates va produir un ric sol fèrtil i un suministrament d'aigua per al rec. Les cultures neolíticas varen sorgir en la regió a partir del 8000 a. C. Les civilisacions que varen sorgir entorn a estos rius són les primeres civilisacions sedentarias conegudes, societats agràries. És per això que la regió del Creixent Fèrtil, i Mesopotamia en particular, solen denominar-se el breçol de la civilisació.[26] El periodo conegut com periodo Ubaid (c. 6500 a 3800 a. C.) és el més antic conegut en la planura aluvial, encara que és provable que existixquen periodos anteriors amagats baix les capes aluvionales.[27][28] Va ser durant el periodo Ubaid quan va començar el moviment cap a l'urbanisació. L'agricultura i la ganaderia es practicaven àmpliament en les comunitats sedentarias, sobretot en el nort de Mesopotamia (més vesprada Asiria), i en el sur va començar a practicar-se l'agricultura hidràulica intensiva de regadiu.[29]


Cap al 6000 a. C., varen començar a aparéixer assentaments neolítics per tot Egipte.[30] Estudis basats en morfològica,[31] genètica,[32][33][34][35][36] i senyes arqueològics[37][38][39][40] han atribuït estos assentaments a emigrants procedents del Creixent Fèrtil en Oriente Pròxim que varen aplegar a Egipte i al nort d'Àfrica durant la Revolució Neolítica Egipcíaca i Norteafricano i varen dur la agricultura a la regió. Tell el-'Oueili és el jaciment

sumerio més antic assentat durant este periodo, al voltant del 5400 a. C., i la ciutat d'Ur també data per primera volta de finals d'este periodo.[41] En el sur, el periodo Ubaid va durar des d'al voltant de 6500 a 3800 a. C.[42]

La civilisació sumerio va quallar en el posterior periodo de Uruk (4000 a 3100 a. C.).[43] Cridat aixina per la ciutat sumerio d'Uruk, este periodo va vore el sorgiment de la vida urbana en Mesopotamia i, durant la seua última fase, l'aparició gradual de la escritura cuneïforme. La protoescritura en la regió data d'al voltant del 3800 a. C., en els texts més antics datats en el 3300 a. C.; l'escritura cuneïforme primerenca va sorgir en el 3000 a. C.. També va ser durant este periodo quan la pintura en ceràmica va decaure en escomençar a popularisar-se el coure, junt en els sagells cilíndrics.[44] Les ciutats sumerio durant el periodo de Uruk eren provablement teocràtiques i lo més provable és que estigueren dirigides per un rei-sacerdot (ensi), assistit per un consell de vells, que incloïa tant a hòmens com a dònes.[45] És molt possible que el posterior panteón sumerio es basara en esta estructura política.

El periodo Jemdet Nasr, que generalment es data entre el 3100 i el 2900 a. C. i succeïx al periodo Uruk, és conegut com una de les etapes formatives en el desenroll de l'escritura cuneïforme. Les tablillas d'argila més antigues procedixen de Uruk i daten de finals del quart mileni a. C., una miqueta abans que el periodo Jemdet Nasr. En l'época del periodo Jemdet Nasr, l'escritura ya havia sofrit una série de canvis significatius. Originalment consistia en pictogrames, pero en l'época del periodo Jemdet Nasr ya adoptava dissenys més simples i abstractes. També va ser durant este periodo quan l'escritura va adquirir la seua icònica apariència en forma de falca.[46][47]


Les rets comercials de Uruk varen començar a expandir-se a atres parts de Mesopotamia i fins al Caucas septentrional, i varen escomençar a sorgir forts signes d'organisació governamental i estratificació social, #lo que va conduir al Periodo dinàstic primerenc (c. 2900 a. C.).[48][49][50] Despuix del començ del periodo Dinàstic Primerenc, va haver un canvi en el control de les ciutats-estat des de l'establiment del temple dirigit pel consell de vells dirigit per un sacerdot "En" (una figura masculina quan es tractava d'un temple per a una deesa, o una figura femenina quan encapçalada per un deu masculí)[51] cap a un Lugal (Lu = home, Gal = gran) més secular. Entre els lugales es trobaven figures patriarcals llegendàries com Enmerkar, Lugalbanda i Gilgamesh, que supostament varen regnar poc ans que s'obrira el registre històric, al voltant del 2700 a. C., quan va començar a desenrollar-se l'escritura silàbica a partir dels primers pictogrames. El centre de la cultura sumerio va permanéixer en el sur de Mesopotamia, encara que els governants pronte varen començar a expandir-se a les zones veïnes. Els grups semitas veïns, inclosos els semitas de parla acadia (assiris, babilonios) que vivien junt als sumerio en Mesopotamia, varen adoptar gran part de la cultura sumerio com a pròpia. Els primers zigurats varen començar prop del final del Periodo Dinàstic Primerenc, encara que els precursors arquitectònics en forma de plataformes elevades es remonten al periodo Ubaid.[52] La Llista de Reis Sumerio data de principis del segon mileni a. C.. Consistix en una successió de dinasties reals de diferents ciutats sumerio, que es remonten al Periodo Dinàstic Primerenc. Cada dinastia adquirix importància i domina la regió, per a ser substituïda per la següent. El document va ser utilisat per reis mesopotámicos posteriors per a llegitimar el seu govern. Encara que partix de l'informació de la llista pot contrastar-se en atres texts, com a documents econòmics, gran part d'ella és provablement purament fictícia, i el seu us com a document històric és llimitat.[50]


Eannatum, el rei sumerio de Lagash, va establir el primer imperi verificable de l'història en l'any 2500 a. C.[53] La veïna Elam, en el modern Iran, també va formar part de les primeres urbanisacions durant el periodo Calcolítico.[54] Els estats elamitas es trobaven entre les principals forces polítiques de l'Orient Antic pròxim.[55] L'aparició de registres escrits elamitas entorn a l'any 3000 a. C. també és paralela a l'història sumerio, a on s'han trobat registres llaugerament anteriors.[56][57] Durant el tercer mileni a. C., es va desenrollar una simbiosis cultural molt íntima entre els sumerios i els acadios.[58] El acadio va substituir gradualment a l'sumerio com a llengua parlada en algun moment entre els milenis III i II a. C.[59] El imperi acadio que es comunicava en llengües semíticas va sorgir cap al 2350 A.C. liderat per Sargón el Gran.[48] L'Imperi acadio va alcançar el seu apogeu polític entre els sigles XXIV i XXII a. C.. Baix Sargón i els seus successors, la llengua acadia es va impondre breument en els estats veïns conquistats, com Elam i el poble gutiano. Despuix de la caiguda de l'Imperi acadio i el derrocament dels gutianos, es va produir una breu reafirmación del domini sumerio en Mesopotamia baixe la Tercera Dinastia de Ur.[60] Despuix del colapse final de l'hegemonia sumerio en Mesopotamia entorn a l'any 2004 a. C., el poble semítico acadio de Mesopotamia va acabar fusionant-se en dos grans nacions de parla acadia: Asiria en el nort (els primers reis del qual daten del sigle XXV a. C.), i, uns sigles més vesprada, Babilonia en el sur, abdós (Asiria en particular) formarien poderosos imperis entre els sigles XX i VI a. C.. Els sumerio varen ser finalment absorbits per la població semítica assiri-babilònica.[61][62]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ "[1]". Near East: Archaeology in the 'Cradle of Civilization'. Consultat el 13 de març de 2018.
  2. ↑ "[2] [3] archivat en Wayback Machine.". Near East: The Indus Valley And The Genesis Of South Asian Civilization'. Consultat el 27 de març de 2018.
  3. ↑ «In search of the cradle of civilization : new light on ancient Índia» (en anglés). Consultat el 19 de març de 2023.
  4. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Taiwan2001
  5. ↑ Ofer Bar-Yosef. «The Natufian Culture in the Levant, Threshold to the Origins of Agriculture».
  6. ↑ La protohistoire de l'Europe, Jan Lichardus et al., Presses Universitaires de France, Paris. ISBN 84-335-9366-8, 1987, chapter II.2.
  7. ↑ Carr, Edward H. (1961). What is History?, p. 108, ISBN 0-14-020652-3.
  8. ↑ Sharer, Robert J. (2006). The Ancient Maya, 6th (fully revised) edició, Stanford, CA: Stanford University Press, p. 71. OCLC 57577446. ISBN 0-8047-4817-9.
  9. ↑ Britannica 15th edition, 26:62–63.
  10. ↑ «The Rise of Civilization in the Middle East And Africa» (en anglés). History-world.org.
  11. ↑ (2005) 1491, New York: Knopf. ISBN 9781400040063.
  12. ↑ “Rise of Civilizations: Mesopotamia to Mesoamerica” . Archaeology 42 (1): 46-48, 96-100.
  13. ↑ «AP World History» (en anglés). College Board.
  14. ↑ «World History Course Description» (en anglés). College Board.
  15. ↑ «Civilization» (en anglés). The Columbia Encyclopedia.
  16. ↑ Edwin, Eric. «city».
  17. ↑ «Africanafrican.com».
  18. ↑ The Ancient Hawaiian State: Origins of a Political Society, Hommon, Robert J., Oxford University Press, 2013
  19. ↑ Kennett, Douglas J.; Winterhalder, Bruce (2006). Behavioral Ecology and the Transition to Agriculture. University of Califòrnia Press. pp. 121–. ISBN 978-0-520-24647-8. Retrieved 27 December 2010.
  20. ↑ Guns, Germs, and Steel, Paperback edició, New York: W. H. Norton, pp. 125–161, 308–311. ISBN 0393317552.
  21. ↑ Sandweiss, Daniel H. (2001). “Amplifying Importance of New Research in Peru”. Science 294 (5547): 1651–1653. doi:10.1126/science.294.5547.1651d. PMID 11724063.
  22. ↑ «net/publication/278017323 L'agricultura en l'Próximo Oriente Antic».
  23. ↑ Bellwood, Peter. First Farmers: Els orígens de les societats agrícoles. 2004. Wiley-Blackwell
  24. ↑ Akhilesh Pillalamarri. «Explorant els secrets de la vall del Indo». The diplomat.
  25. ↑ «Jericó - Fets i Història».
  26. ↑ «Civilisació Ubaid». Ancientneareast.tripod.com.
  27. ↑ Adams, Robert MCC. and Wright, Henry T. 1989. 'Concluding Remarks' in Henrickson, Elizabeth and Thuesen, Ingolf (eds.) Upon This Foundation – The 'Ubaid Reconsidered. Copenhagen: Museum Tusculanum Press. pp. 451–456.
  28. ↑ Carter, Robert A. and Philip, Graham Beyond the Ubaid: Transformation and Integration in the Clapix Prehistoric Societies of the Middle East (Studies in Ancient Oriental Civilization, Number 63) The Oriental Institute of the University of Chicago (2010) ISBN 978-1-885923-66-0 p.2, at http://oi.uchicago.edu/research/pubs/catalog/saoc/saoc63.html [4] archivat en Wayback Machine.; "Radiometric data suggest that the whole Southern Mesopotamian Ubaid period, including Ubaid 0 and 5, is of immense duration, spanning nearly three millennia from about 6500 to 3800 B.C".
  29. ↑ Pollock, Susan (1999). Ancient Mesopotamia: The Eden that Never Was, New York: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-57334-4.
  30. ↑ (1992) Egipte, Canaán i Israel en l'Antiguetat, Princeton: University Press, p. org/details/egyptcanaanisrae00redf/page/6 6. ISBN 9780691036069.
  31. ↑ “La qüestionable contribució del Neolític i l'Edat de Bronze a la forma craneofacial europea” (2006). Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America. doi:10.1073/pnas.0509801102. PMID 16371462. Bibcode: 242B 2006PNAS..103.. 242B.
  32. ↑ “I genetic data support the Neolithic demic diffusion model” (2002). Proc. Natl. Acad. Sci. USA 99 (17): 11008-11013. doi:10.1073/pnas.162158799. PMID 12167671. Bibcode: 2002PNAS...9911008C.
  33. ↑ «Estimació de l'impacte de la mescla prehistòrica en el genoma dels europeus, Dupanloup et al., 2004». Mbe.oxfordjournals.org.
  34. ↑ “Orige, difusió i diferenciació dels haplogrupos I i J del cromosoma I: #inferència sobre la neolitización d'Europa i els acontenyiments migratoris posteriors en l'àrea mediterrànea, 2004” . Am. J. Hum. Genet. 74 (5): 1023-34. doi:10.1086/386295. PMID 15069642.
  35. ↑ “Linajes paleolítics i neolítics en el acervo genètic mitocondrial europeu” . Am J Hum Genet 61 (1): 247-54. doi:10.1016/S0002-9297(07)64303-1. PMID 9246011. PMC:1715849.
  36. ↑ “Les llínees dels marcadors d'ADN nuclear sugerixen una ascendència majoritàriament neolítica del gen europeu” . PNAS 95 (15): 9053-9058. doi:10.1073/pnas.95.15.9053. PMID 9671803. Bibcode: 1998PNAS...95.9053C.
  37. ↑ Caçadors en transició: Mesolithic Societies and the Transition to Farming, Cambridge, UK: Cambridge University Press, pp. 5-15, 167-188.
  38. ↑ (2005) Els primers agricultors: The Origins of Agricultural Societies, Malden, MA: Blackwell.
  39. ↑ “Antropologia física en Checoslovàquia: Recent Developments” . Current Anthropology 2 (5): 455–477. doi:10.1086/200228.
  40. ↑ “Sobre la transició a l'agricultura en Europa, o lo que s'estenia en el Neolític: una resposta a Ammerman (1989)” (1989). Antiquity 63 (239): 379-383. doi:10.1017/S0003598X00076110.
  41. ↑ Leick, Gwendolyn (2002), "Mesopotamia: L'invenció de la ciutat" (Penguin)
  42. ↑ Carter, Robert A. i Philip, Graham. 2010. Deconstructing the Ubaid' en Carter, Robert A. i Philip, Graham (eds.) Beyond the Ubaid: Transformation and Integration in the Clapix Prehistoric Societies of the Middle East. Chicago: The Oriental Institute of the University of Chicago. p. 2.
  43. ↑ Crawford, Harriet I. W. Sumer and the Sumerians. Cambridge University Press. 2ª ed. 2004
  44. ↑ An Encyclopedia of World History. Langer, William L. ed. Houghton Mifflin Company. Boston, MA. 1972
  45. ↑ Jacobsen, Thorkild (Ed) (1939), "The Sumerian King List" (Oriental Institute of the University of Chicago; Assyriological Studies, No. 11., 1939)
  46. ↑ Woods 2010, pàg. 36-37
  47. ↑ Martin (1988), pp. 20-23.
  48. ↑ 48,0 48,1 (2004).«Atles of Preclassical Upper Mesopotamia».13
    7–21.
  49. ↑ (1992).«Early Mesopotamia. Society and Economy at the Dawn of History».Routledge.London:
  50. ↑ 50,0 50,1 (2007).«Història de l'Próximo Oriente Antic, ca. 3000-323 a.C.».Blackwell.Malden:
  51. ↑ Jacobsen, Thorkild (1976), "Les arpes que una volta. ..; Sumerian Poetry in Translation" i "Treasures of Darkness: a history of Mesopotamian Religion"
  52. ↑ Crawford, pàgina 73-74
  53. ↑ Kleiner, Fred S. (2006). Gardner's Art Through the Ages: The Western Perspective - Volume 1, 12th edició, Belmont, Califòrnia, USA: Thomson Wadsworth, pp. org/details/gardnersartthrou00fred/page/22 22-23. ISBN 978-0-495-00479-0.
  54. ↑ L'Arqueologia de Elam: Formation and Transformation of an Ancient Iranian State - de D. T. Potts, Cambridge University Press, 29 de juliol de 1999 - pàgina 46 - ISBN 0521563585 tapa dura
  55. ↑ Elam: surveys of political history and archaeology, Elizabeth Carter i Matthew W. Stolper, University of Califòrnia Press, 1984, p. 3
  56. ↑ Hock, Hans Heinrich (2009). Història de les llengües, canvi llingüístic i relació llingüística: Una introducció a la llingüística històrica i comparada, 2nd edició, Mouton de Gruyter, p. 69. ISBN 978-3110214291.
  57. ↑ Gnanadesikan, Amalia (2008). La revolució de l'escritura: Cuneiform to the Internet, Blackwell, p. 25. ISBN 978-1444304688.
  58. ↑ Deutscher, Guy (2007). Canvi sintàctic en acadio: The Evolution of Sentential Complementation, Oxford University Press US, pp. 20-21. ISBN 978-0-19-953222-3.
  59. ↑ Woods, C. (2006). «Bilingualism, Scribal Learning, and the Death of Sumerian». S.L. Sanders (ed) Margins of Writing, Origins of Culture: 91–120.
  60. ↑ Samuel Noah Kramer. University of Chicago Press (ed.). Els sumerio: La seua història, cultura i caràcter. ISBN 978-0-226-45238-8.
  61. ↑ J. M. Munn-Rankin (1975). «Assyrian Military Power, 1300-1200 B.C.», I. I. S. Edwards (ed.). Cambridge Ancient History, Volume 2, Part 2, History of the Middle East and the Aegean Region, c. 1380-1000 BCE, Cambridge University Press, pp. 287-288, 298.
  62. ↑ Christopher Morgan (2006). Mark William Chavales (ed.). The ancient Near East: historical sources in translation, Blackwell Publishing, pp. 145-152.


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bressol_de_la_civilització&oldid=609893»