Anar al contingut

Brecha sísmica del Nort Gran

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Vista del poble de Sant Lorenzo de Tarapacá despuix d'un terremot, en 2005.

La brecha o estany sísmic del Nort Gran és el nom que rep la zona de quiescencia sísmica en la zona nort de Chile i sur del Perú. Es tracta d'un extens sector de la vora de trobada entre les plaques tectónicas Suramericana i de Naixca que no ha presentat terremots de gran magnitut que siguen capaces de lliberar de manera important l'energia acumulada allí dese 1877. Esta situació ha dut a modelar un possible megaterremoto que afectaria al Nort Gran chileno, comprenent les regions d'Arica i Parinacota, Tarapacá Antofagasta, i la regió peruana de Tacna.[1][2] Si ben el Terremot de Iquique de 2014 va ser d'una magnitut notable, no es considera suficient perque la zona de ruptura solament va involucrar un terç de la brecha sísmica, donant lloc a dos zones silentes: al nort i al sur de Iquique. [3]

Geologia

[editar | editar còdic]
Ubicació de les plaques Suramericana i de Naixca, sobre la costa chilena.

Chile s'ubica a lo llarc del cinturó de fòc del Pacífic, una zona d'alta sismicitat deguda al choc tectónico entre la placa Suramericana i la placa de Naixca i la subducción d'esta última baix la placa continental. El moviment i la fricció entre estes dos plaques tectónicas convertix a Chile en una zona en freqüents terremots i alt vulcanisme. La zona del Nort Gran no és aliena a això: la zona andina té molts volcans actius, mentres que la cordillera de la Costa és afranquida per un sistema de falles geològiques (falla de Atacama) que manifesten la subducción entre abdós plaques.[4]


Si ben els moviments telúrics no es poden predir en exactitut, sí existixen patrons relativament constants. D'acort als registres de diferents sismes, el periodo entre dos terremots de grans proporcions és d'aproximadament un sigle. No obstant, la zona altament sísmica del Nort Gran no registra un terremot d'importància com el devastador terremot de Arica de 1868, la magnitut aproximada del qual va ser de 9,0 MW o el terremot i maremoto de Iquique de 1877 que va alcançar una magnitut de 8,8 MW.[5]

El recent terremot de Iquique de 2014 tampoc va aplegar a lliberar tota l'energia sísmica acumulada, produint esmonyides en una zona de ruptura que representa solament un terç de la llongitut total de la vora convergent que ha permaneixcut en quiescencia sísmica des de 1877. Segons l'expert en terremots, Gabriel González:

«Les plaques es mouen uns 66 milímetros per any, des de 1877 han passat 145, i va deure haver-se desplaçat baix la superfície entre 9 i 10 metros, pero solament ho han fet, en promig, uns 2 a 3 metros durant el sisme de Iquique de 2014 i de l'orde d'1.5 metros durant el terremot de Tocopilla en 2007. Per lo tant, encara queda una cantitat important d'energia acumulada en la zona de contacte entre les plaques de Naixca i Suramericana, que és lo que denominem la falla de subducción»[6]

Les característiques d'este possible gran terremot són preocupants: la seua magnitut superaria fàcilment els 8 graus en l'escala sismológica de magnitut de moment i podria inclús acostar-se a la del terremot de Valdivia de 1960, que en una magnitut de 9,5 MW és el de major magnitut registrat en l'història en tot lo món. El sisme ademés es produiria en la zona costera, lo que generaria un tsunami que devastaria les principals ciutats de l'àrea costera, afectant a les més de 800 000 persones que viuen en Arica, Iquique, Tocopilla, Clòchines, Antofagasta i Taltal. Les aigües del oceà Pacífic entrarien en les zones urbanes, arrasant en gran part del caixco històric de cada ciutat.

La perillositat d'este possible terremot ha motivat diverses campanyes de l'ONEMI (des de 2023 SENAPRED), per a previndre desgràcies, habilitant vies d'escape cap a zones d'altura per a sobreviure al maremoto i realisant simulacres d'evacuació ràpida cap a zones segures (sobre la cota 30 m s. n. m.).[7][8]

Antecedents

[editar | editar còdic]

El 13 de juny de 2005, es va produir un terremot en la zona de Tarapacá que va fer supondre que fora el «gran terremot», pero ràpidament va ser descartat posat que el terremot va ser d'orige cordillerano i no coster.[5] Un nou terremot en epicentre en les rodalies de Tocopilla es va produir el 14 de novembre de 2007, reunint algunes de les característiques del «gran terremot», encara que els seus danys varen ser molt menors als esperats per al supost cataclisme, i ràpidament es va descartar un tsunami.[9]

Despuix del terremot de 8,8 MW que va afectar al centre-sur de Chile el 27 de febrer de 2010, va baixar la provabilitat d'un nou event en esta zona en el futur propenc, pero es va incrementar l'alerta front al possible gran sisme de la zona Nort en la població chilena.[10] El 5 d'abril d'eixe any, mateix dia en que el matutino de circulació nacional Les Últimes Notícies va aludir al «gran terremot del Nort» en la seua portada, un sisme de 5,5 en l'escala de Richter va provocar pànic en les ciutats de les regions de Tarapacá i Antofagasta, pese a que no es varen registrar danys materials.[11]


En març de 2014, una série de moviments sísmics es varen registrar en la costa entre Arica i Iquique, incloent varis sismes que varen superar la magnitut 6.[12][13] L'1 d'abril, un sisme de magnitut 8,2 va ser registrat a 95 km al noroest de Iquique i a 127 km al suroest de Arica, el sisme de major intensitat en la zona des de 1877.[14] Este gran terremot va ser seguit de vàries decenes de rèpliques, inclosa una de 7,7 MW el 2 d'abril.[15] Pese a la forta lliberació d'energia produïda per este terremot, sismólogos han indicat que esta no seria suficient per a eliminar totalment l'amenaça de l'event sísmic esperat i que encara és possible que ocórrega un o més events de similar o major magnitut, més al nort i més al sur de Iquique.[16]

Llista de terremots

[editar | editar còdic]

Terremots en el Nort Gran de Chile des de 1868:

Data i hora[17] Nom Epicentre Zones afectades MS MW Morts[18]
18680813164513 d'agost de 1868 (16.45) Arica de 1868 Plantilla:Coord/input/d</noinclude> I, XV i II regions[19] 8585 85859,0 500
1877050921169 de maig de 1877 (21.16) Iquique de 1877 Plantilla:Coord/input/d</noinclude> I, XV i II regions[19] 85858,5 88888,8 34
1949121702536 de decembre de 1953 (22.05) Calama de 1953 Plantilla:Coord/input/d</noinclude> I i II regions 78787,4 7878 3
19491217025328 de decembre de 1966 (4.18) Taltal de 1966 Plantilla:Coord/input/d</noinclude> II i III regions 78787,8 78788,1 6
19491217025320 de decembre de 1967 (23.53) Tocopilla de 1967 Plantilla:Coord/input/d</noinclude> II Regió 78787,2 78787,2 10
19761130214029 de novembre de 1976 (21.40) Pica de 1976 Plantilla:Coord/input/d</noinclude> I i II regions 73737,3 75757,5 1
1850120606528 d'agost de 1987 (11.48) Tarapacá de 1987 Plantilla:Coord/input/d</noinclude> XV, I i II regions 73737,3 7373 3
19950730011130 de juliol de 1995 (01.11) Antofagasta de 1995 Plantilla:Coord/input/d</noinclude> II Regió 73807,3 80738,0 3
20050613184413 de juny de 2005 (18.44) Tarapacá de 2005 Plantilla:Coord/input/d</noinclude> I Regió 78787,8 78787,9 11
20071114124014 de novembre de 2007 (12.40) Tocopilla de 2007 Plantilla:Coord/input/d</noinclude> I i II Regió 77777,5 77777,7 2
20091113000511 de novembre de 2009 (00.05) Iquique de 2009 Plantilla:Coord/input/d</noinclude> XV, I i II Regió 6565 65656,5 0
20140401204616 de març de 2014 (18.16) Iquique de 2014 Plantilla:Coord/input/d</noinclude> XV i I Regió 8383 83837,0 0
2014040120461 d'abril de 2014 (20.46) Iquique de 2014 Plantilla:Coord/input/d</noinclude> XV, I i II Regió 83838,0 83838,2 6
2014040120491 d'abril de 2014 (20.49) Iquique de 2014 Plantilla:Coord/input/d</noinclude> XV, I i II Regió 8383 83837,5 0
2014040120571 d'abril de 2014 (20.57) Iquique de 2014 Plantilla:Coord/input/d</noinclude> XV, I i II Regió 8383 83837,0 0
2014040120462 d'abril de 2014 (23.43) Iquique de 2014 Plantilla:Coord/input/d</noinclude> XV, I i II Regió 83837,5 83837,7 0
20140401204623 de març de 2015 (01.40) Arica de 2015 Plantilla:Coord/input/d</noinclude> XV, I i II Regió 8383 83836,5 0


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Estudie afirma que front a un terremot i tsunami similar al 27F el 70% de la ciutat de Clòchines seria inundada». CIGEDEN. Centre d'investigació per a la gestió integrada de riscs de desastres. Consultat el 2025-07-11.
    1. REDIRECCIÓN Plantilla:Cita video
  2. «Efemérides sísmiques: Terremot de Iquique de 2014». CSN. Centre Sismológico Nacional Universitat de Chile. Consultat el 2025-07-01. «No obstant, el terremot de l'1 d'abril de 2014 no va ser el gran event esperat, ya que no tota la regió acoplada es va activar en esta ocasió.»
  3. Nature Geoscience.6
    492–496.ISSN 1752-0908.doi:10.1038/ngeo1789.Consultat el 20 de febrer de 2018.
  4. 5,0 5,1 «El gran terremot va a ser de major intensitat i provocarà un tsunami». La Nació. Archivat des d'el original, el 7 d'abril de 2010. Consultat el 5 d'abril de 2010.
  5. «Expert en terremots CIGIDEN: “Les últimes tremolació del nort de Chile no constituïxen un eixam sísmic”». CIGEDEN. Consultat el 2025-06-27.
  6. «Simulacre de sismoo convoca a centenars d'estudiants i Antofagasta i Clòchines». Antofagasta TV. Consultat el 2025-06-27.
  7. «Perille d'inundació per tsunami àrea urbana de Iquique». Sernageomin. Subdirecció Nacional de Geologia. Consultat el 2025-06-27.
  8. «Terremot de 7,7 graus Richter va afectar al nort gran del país». EMOL. Consultat el 5 d'abril de 2010.
  9. «És "molt poc provable" un atre gran terremot en el sur de Chile, diu un sismólogo». EFE. Archivat des d'el original, el 15 de març de 2010. Consultat el 5 d'abril de 2010.
  10. «Sisme de mijana intensitat desnuga pànic en el nort». El Mostrador. Consultat el 5 d'abril de 2010.
  11. «[1]», Ràdio Cooperativa. Consultat el 2 d'abril de 2014.
  12. «[2]», La Segona. Consultat el 2 d'abril de 2014.
  13. (2014).Informe tècnic de Centre Sismológico Nacional.Facultat de Ciències Físiques i Matemàtiques, Universitat de Chile.Santiago de Chile:Consultat el 26 de juny de 2025.
  14. «[3]», Terra. Consultat el 8 d'abril de 2014.
  15. «[4]», 24 Hores. Consultat el 2 d'abril de 2014.
  16. Hora local. En l'actualitat, l'hora local en Chile és d'UTC-4 en el territori continental i d'UTC-6 en Illa de Pasqua. Durant l'estiu, l'horari és d'UTC-3 en el continent i d'UTC-5 en Illa de Pasqua.
  17. Sifres aproximades. Estes poden variar per diferents reportes de l'época, pero es presenten a modo de referència.
  18. 19,0 19,1 El territori de l'I Regió de Tarapacá i de la XV Regió de Arica i Parinacota a on va ser sentit en major intensitat el terremot, pertanyia en eixe temps a Perú