Brasiliopuntia brasiliensis
Brasiliopuntia brasiliensis és una espècie de planta suculenta pertanyent a la família Cactaceae i únic membre del gènero monotípico Brasiliopuntia. Es distribuïx pel noreste d'Argentina, Bolívia, Brasil, Paraguay, Perú i Uruguay.
Descripció
[editar | editar còdic]
Brasiliopuntia brasiliensis és una espècie de cactus perenne semblat a un arbre, habitualment en un tronc únic i leñoso ben format. Carix de segments, és cilíndric o ahusado i es lignifica en l'edat. És prim des de la base fins al cim, medix de 3 a 9 m d'altura (ocasionalment fins a 20, o més metros), i té un diàmetro de 20 a 35 cm.
Normalment el tronc vell està nuet o cobert de fascículos d'espines i les branques són dimorfas:
- Les branques laterals són horisontals, tenen forma cilíndrica, i medixen de 20-100 cm de llarc (encara que s'acurten cap al cim de la planta).
- Les branques terminals tenen forma de romboide a obovada, de contorn irregular, produint brots prims, plans, semblats a fulls de fins a 15 cm de llarc, 6 cm d'ample i 4-6 mm de gruixa. Són de color vert lluent a obscur i molts d'estos brots en el temps es terminen caent.
Les areolas estan molt distanciades entre sí, presenten pèls blancs i posteriorment desenrollen gloquidios marrons (espines irritantes). Tenen d'1 a 3 espines primes, rojoses o parduscas, de fins a 1,5 cm de llarc.

Les florés són diürnes, de color groc llima i apareixen sobretot en les parts prominents de les vores de les branques terminals. Tenen llaugerament forma d'platillo i medixen de 4 a 6 cm de llarc i ample.[1]
Els fruts són de forma esfèrica a peral o oblonga i medixen de 2,5 a 4 cm de diàmetro. Són de color groc, roig anaranjado, roig o morat, en un melic baix o casi truncat, en grans areolas en arracades distintives de gloquidios de color marró. Solen contindre 5 grans llavors per frut i cada u de fins a l'1 cm de diàmetro.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén des de Brasil, Paraguay, Bolívia, Uruguay, fins a l'est de Perú i el noreste d'Argentina. Ademés ha segut introduït en Colòmbia, El Salvador, Florida, Guatemala i Hondures.
És un arbre suculent que creix principalment en el bioma tropical, que és estacionalmente sec i es troba a elevació de 0 a 1000 metros sobre el nivell de l'mar.
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Cactus brasiliensis, publicada en 1814 pel botànic alemà Carl Ludwig Willdenow en Enumeratio Plantarum Horti Berolinensis, Supplementum: 33.[3]
Més vesprada, el botànic alemà Alwin Berger va traslladar l'espècie al gènero Brasiliopuntia, per lo que va passar a cridar-se Brasiliopuntia brasiliensis. Va registrar estos canvis en el llibre Die Entwicklungslinien der Kakteen 17, publicat en 1926.[4]
- Brasiliopuntia: nom genèric format per dos paraules: el prefix brasili- (que fa referència a la regió geogràfica a on es troba esta espècie) i el gènero Opuntia, en el que l'espècie té similituts.[5]
- brasiliensis: epítet geogràfic que fa referència a Brasil, lloc a on es troba o es va descriure esta espècie. El sufix -ensis és un sufix d'orige llatí que s'utilisa per a indicar procedència o ubicació.[6]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de "Preocupació Menor (LC)".[7]
Senyalar que encara que gran part del seu hàbitat, especialment el Bosc Atlàntic i l'agrest, ha segut destruït en Brasil per l'expansió agrícola, l'expansió urbana i per les activitats d'explotació de pedreres, és una espècie abundant, per lo que no es considera que cap d'estes amenaces tinga un impacte important.[1]
Usos
[editar | editar còdic]Es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa normalment a través de esquejes o llavors. Es pot cultivar com a arbre, com a planta ornamental en tests i jardins, i ocasionalment s'utilisa per a bardices. Creix en qualsevol tipo de sol drenado i resistix a les sequies, encara que preferix recs regulars.[1]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Els noms comuns d'esta espècie són: Figa chumbo brasiler, cuija (Bolívia), tuna o tunarr (Bolívia), urumbeba, mumbeca, mumbebo, facho de renda, palmatória gran, palmatória do diabo, ambeba, arumbeva, gerumbeba, jurubeba i xiquexique de sertão (Brasil).[8]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Brots plans semblances a fulls
-
Detall de les espines del tronc
-
Detall dels fruts
-
Detall dels brots
-
Planta en el seu hàbitat
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Cactus brasiliensis». www.llifle.com. Consultat el 2025-01-08.
- ↑ Desert Tropicals [1]
- Archivat el 13 de octubre de 2008 archivat en Wayback Machine.
- ↑ «Cactus brasiliensis Willd. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-01-08.
- ↑ «Brasiliopuntia brasiliensis (Willd.) A.Berger | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-01-08.
- ↑ «Brasiliopuntia» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-07-24.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, pp. 93-94. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Brasiliopuntia brasiliensis: Taylor, N.P., Machado, M., Zappi, D., Braun, P., Oakley, L., Pin, A. & Ostalaza, C.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T46517A121439029».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t46517a121439029.en.Consultat el 2025-07-24.
- ↑ «Brasiliopuntia brasiliensis (Willd.) A. Berger».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Brasiliopuntia brasiliensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Opuntieae
- Cactus i suculentes
- Flora de Brasil
- Flora del sur de Sudamérica
- Plantes descrites per Willdenow
- Tàxons descrits per Alwin Berger
- Gèneros monotípicos de plantes
- Flora de Perú
- Flora d'Hondures
- Flora d'Argentina
- Flora de Bolívia
- Flora de Paraguay
- Flora d'Uruguay
- Plantes descrites en 1814
- Plantes descrites en 1926
- Flora d'Amèrica