Brachypodium pinnatum
El lastón o rompebarrigas (Brachypodium pinnatum) és una espècie de la família de les gramínees.
Descripció
[editar | editar còdic]Aplega a 1 m d'altura, té una gran macolla en molts fulls, rígida, asprosa en els fulls, perenne i dreta. Els seus mechós poden medir 30 cm i tindre has 15 espiguillas. Les espiguillas són cilíndriques o una miqueta esclafades, de 2-4 cm de llongitut i en vàries flors alternades, casi sense rabillo, pegades al raquis, que es curva entre dos espiguillas, dretes o curvades caprichosamente, disposició que fa molt cridanera a esta gramínea, apta per a ornamentació. En la base de la espiguilla hi ha 2 glumas desiguals, poc apuntades, en varis nervis verdosos. La flor de fins a 10 mm de llongitut, verdosa, la lema o coberta exterior en varis nervis i una aresta o argaña de 2 mm de llongitut, la pálea blanquecina, sense nervis, abdós en pelillos en la vora. Dins hi ha 3 estams allargats, en banyes i 2 estigmes plumosos. El frut allargat, de 3 mm de llongitut.
Hi ha 4-5 fulls en el talle, la primera molt alluntada de l'inflorescència, enrolladas de principi i despuix de madura, planes en la seua madurea. Encara que és una herba molt dura, els seus fulls es enrollan immediatament d'arrancar-la, asproses en les vores, es nota en passar els ulls dels dits en sentit vertical, nervi mig eixint en el envés, rayado fi i de 2-6 mm d'esgambi, molt agudes en el àpiç. Hi ha numerosos fulls basals, en grups de 3, en talle sense desenrollar. La lígula és molt curta (unió del full en la baïna), redonejada i partida en 2 baïnes apretades al talle. Brot en rayado fi, d'1-2,5 mm de diàmetro, en nucs pelosos, estoloníferos. Florix a final de primavera i tot l'estiu.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]En la península ibèrica en Castella i Lleó. Per Europa i Siberia.[2] Abunda en praderies poc regades, robadillos de desaiguadors, humits o no. Molt dura i indigerible per al ganado. Hemicriptòfit.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Brachypodium pinnatum va ser descrita per (L.) Beauv. i publicat en Essai d'unix Nouvelle Agrostographie 101, 155, pl. 19, f. 3. 1812.[3]
Número de cromosomes de Brachypodium pinnatum (Fam. Gramineae) i táxones infraespecíficos: 2n=28[4]
El nom d'este gènero deriva del grec brachys (curt) i podion (peu menut), en referència a les espiguillas subsésiles.[5]
pinnatum: epítet latino que significa "en ales".[6]
- Agropyron gracile Chevall.
- Agropyron gracile (Leyss.) Chev.
- Agropyron pinnatum (L.) Chevall.
- Avena laeta Salisb.
- Brachypodium abbreviatum Dumort.
- Brachypodium barrelieri Roem. & Schult.
- Brachypodium caespitosum Roem. & Schult.
- Brachypodium constrictum Hook.f.
- Brachypodium contractum C.Presl
- Brachypodium corniculatum Lam.
- Brachypodium corniculatum (Lam.) Dumort.
- Brachypodium genuense (DC.) Roem. & Schult.
- Brachypodium gracile (Weigel) P.Beauv.
- Brachypodium hickelis Sennen ex St.-Yves
- Brachypodium intermedium Schur
- Brachypodium ponticum Velen.
- Brachypodium rupestre (Host) Roem. & Schult.
- Brachypodium scaberrimum Wight & Arn. ex Hook.f.
- Brachypodium setifolium Schur
- Brachypodium sylvaticum subsp. gracile (Weigel) Dumort.
- Brachypodium tenerum Velen.
- Brachypodium tenorianum Schult.
- Bromus caespitosus Desf. ex Steud.
- Bromus cespitosus Host
- Bromus corniculatus Lam.
- Bromus fragilis Schrank
- Bromus gracilis Leyss.
- Bromus gracilis var. pauper Schrank
- Bromus pinnatus L.
- Bromus pinnatus var. gracilis Lilj.
- Bromus pinnatus var. tigurinus Suter
- Bromus rupestris Host
- Bromus strictus Haller f.
- Bromus tigurinus Suter
- Festuca barrelieri Tingues.
- Festuca genuensis (DC.) Pollini
- Festuca gracilis (Wiegand) Moench
- Festuca pinnata (L.) Huds.
- Festuca rupestris (Mast.) Roth
- Tragus gracilis (Weigel) B.D.Jacks.
- Tragus pinnatus (L.) Panz.
- Triticum barrelieri (Tingues.) Kunth
- Triticum bromoides Weber
- Triticum genuense DC.
- Triticum gracile (Weigel) Brot.
- Triticum gracile Vill.
- Triticum pinnatum (L.) Moench
- Triticum scaberrimum Steud.[7]
Castellà: lastón (5), rompebarrigas.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bruno Gómez (2002). , #León:Institut Lleonés de Cultura. ISBN 84-95702-18-5.
- ↑ «Mapa de distribució de Brachypodium pinnatum» (en anglés). Linnaeus. Consultat el 13 de novembre de 2010.
- ↑ «Brachypodium pinnatum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 15 de decembre de 2013.
- ↑ Contribution à la connaissance cytotaxinomique dones spermatophyta du Portugal. I. Gramineae Fernandes, A. & M. Queirós (1969) Bol. Soc. Brot. ser. 2 43: 20-140
- ↑ Watson L, Dallwitz MJ.. «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Consultat el 19 d'agost de 2009.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Brachypodium pinnatum en PlantList
- ↑ «Brachypodium pinnatum». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 16 de decembre de 2013.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Brachypodium pinnatum.
ca:Brachypodium#Brachypodium pinnatum
- Este artícul conté una traducció derivada de «Brachypodium pinnatum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.