Brachyplatystoma elbakyani
Brachyplatystoma elbakyani és una espècie extinta de peix pimelódido siluriforme d'aigua dolça del gènero Brachyplatystoma que va habitar durant el Mioceno tardà en lo que hui és el nordest de l'Argentina. Els integrants vivents del gènero, denominats comunament piraíbas, cumacumas, lleteres, bagres, etc., habiten en aigües càlides del centre i nort d'Amèrica del Sur, aplegant a tindre l'espècie que alcança major tamany (B. filamentosum) 360 cm de llarc total i pesos de 200 kg.
Taxonomia
[editar | editar còdic]
Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 2020 per Federico Lisandro Agnolín i Sergio Bogan, sobre la base de mostres que havien segut recolectades a fins de el XIX i principis de el XX.[1]
- Holotip
L'eixemplar holotip designat és el catalogat com: MACN Pv 16091; es tracta de la regió frontoetmoidea/vomerina del cràneu. Es troba depositat en la secció d'ictiologia de la colecció paleontológica de vertebrats del museu de ciències naturals Bernardino Rivadavia (MACN-Pv), situat en la capital argentina, la ciutat de Buenos Aires. També va ser referit el material catalogat com: MACN Pv 15989, corresponent a una incompleta regió etmoidal/vomerina del craneal.[1]
- Localitat tipo
La localitat tipo referida és: “barrancas ribereñas del riu Paraná, en les coordenades: {{ |dms-lat=31°43′S |dms-long=60°31′O |dec-lat=-31.717 |dec-long=-60.517 |param=31_43_S_60_31_W_|default=dms|name=}}</noinclude>, prop de la ciutat de Paraná, capital de la província d'Entre Rius, Argentina”.[1]
- Etimologia
Etimológicamente, el terme genèric Brachyplatystoma es construïx en paraules del idioma grec, en a on: brachys significa ‘curt’, platys és ‘pla’ i estoma és ‘boca’.[2]
L'epítet específic elbakyani és un epònim que referix al llinage de la persona a qui va ser dedicada, la desenrolladora de software i neurocientífica kazakh Alexandra Asanovna Elbakyan, en agraïment pels seus esforços per a posar gratuïtament a disposició dels investigadors de tot lo món les publicacions científiques d'accés pague.[1]
Distribució i edat atribuïda
[editar | editar còdic]Els seus restants varen ser recuperats en la zona de Pren Vella, ciutat de Paraná (ubicada en la ribera esquerra del riu homònim), en l'oest de la província d'Entre Rius (de la qual és la seua capital), és dir, a al voltant de 2000 km al sur de la geonemia actual més austral del gènero, en la conca del Amazones, distribuint-se també en la del Orinoco i en grans rius de les Guayanas.[3]
Els materials varen ser exhumats de sediment corresponents als perfils estratigráficos inferiors de la formació fluvial Ituzaingó; dit horisó de soport és denominat “Conglomerat osífero” de la regió mesopotámica de l'Argentina. L'edat atribuïda és del Tortoniense (Mioceno tardà).[4]
- Fauna acompanyant
La fauna d'aigua dolça acompanyant posseïa linaje tropical, estant relacionada en la que vivia durant el Mioceno en la part septentrional de Sudamérica, fet que obediria a que les temperatures durant eixe periodo eren majors a les actuals per a eixa regió austral i a postulades conexions biogeográficas i hidrogràfiques entre les conques amazónica i de l'Argent, a lo manco, fins al Mioceno primerenc.[5][6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Agnolín, Federico and Sergio Bogan (2020). Goliath catfish Brachyplatystoma Bleeker, 1862 (Siluriformes: Pimelodidae) from the Miocene of Argentina. Journal of South American Earth Sciences, DOI: 10.1016/j.jsames.2020.102551.
- ↑ Romero, P. (2002). An etymological dictionary of taxonomy, Madrit.
- ↑ Lundberg, J. G., and M. W. Littmann (2003). Pimelodidae (Long–whiskered catfishes). In: Reis, R.E., Kullander, S.O., Ferraris, C.J. (Eds.) Check list of the freshwater fishes of South and Central America, Edipucrs, 432–446.
- ↑ Etcheverry, S. R., & B. S. Ferrero (2009). Contribució al coneiximent dels peixos òsseus fòssils de la Formació Paraná (Mioceno mig–tardà) i de la Formació Ituzaingó (Mioceno tardà– Plioceno) de la província d'Entre Rius, Argentina. X Jornades de Ciències Naturals del Llitoral; Corrents, Argentina. Novembre de 2009.
- ↑ Alberto L. Cione, Daniel A. Cabrera, María de les Mercedes Azpelicueta, Jorge R. Casciotta & María Julia Barla (2013). Peixos del Mioceno marí i continental en Entre Rius, Oriente central d'Argentina. En: El Neógeno de la Mesopotamia argentina. D. Brandoni i J. I. Noriega, Editors Associació Paleontológica Argentina, Publicació Especial 14: 71–83.
- ↑ Cione, A. L., Dahdul, W., Lundberg, J. and Machado-Allison, A. (2009). Megapiranha paranensis, a new genus and species of Serrasalmidae (Characidae, Teleostei) from the Upper Miocene of Argentina. Journal of Vertebrate Paleontology 29: 350–358.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Brachyplatystoma elbakyani» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.