Borrasca profunda europea
Una borrasca profunda europea és un fenomen meteorològic que es produïx a partir de ciclons extratropicals els quals afecten a Europa majorment entre octubre i març.[1] Es tracta, per tant, de ciclons associats a àrees de baixa pressió atmosfèrica. Són més comuns en l'autumne i mesos d'hivern. De mija, el més en el que més borrascas profundes es formen és giner. La mija anual és de 4'6 ciclons d'este tipo en tot el continent.[2] Les àrees de baixes pressions són relativament comunes sobre l'Atlàntic Nort. Moltes voltes s'escomencen a formar en la costa de Nova Anglaterra i s'intensifiquen a lo llarc del Oceà Atlàntic cap a Europa occidental.
Les borrascas profundes són definides com aquelles que puguen provocar un gran impacte en bens i persones per l'intensitat dels vents que generen. Des de 2015 Regne Unit i Irlanda nomenen a les borrascas profundes per a advertir millor a la població. En 2017 Espanya, França i Portugal fan lo mateix. Les borrascas profundes solen tindre procedència atlàntica, per tant afecten majorment als països d'Europa Occidental. No obstant, en el Mar Mediterrànea (encara que més escassos) també es poden donar estos fenomens, coneguts com cicló tropical mediterràneu.
Els fenomens de vent forts intrínsecs a les borrascas profundes, pot ser classificat en tres categories, concretament una corrent en chorrada càlida o "warm jet", corrent freda o "cold jet", i la corrent oscilante o "sting jet". Estos fenomens varien en determinis de mecanismes físics, estructura atmosfèrica, extensió espacial, duració, nivell de severitat, predicció, i ubicació.[3]
De mija, estes borrascas causen un dany econòmic d'al voltant d'1.9 mil millons € per any, i pèrdues de segur d'1.4 mil millons € per any. Se situen com la segona causa meteorològica més comuna de segur per catàstrofe natural (despuix dels huracans d'Estats Units).[4]
Temporades
- Temporada de tormentes en les illes britàniques de 2014-2015
- Temporada de tormentes en les illes britàniques de 2015-2016
- Temporada de tormentes en les illes britàniques de 2016-2017
- Temporada de tormentes en l'oest d'Europa de 2017-2018
- Temporada de tormentes en l'oest d'Europa de 2018-2019
- Temporada de tormentes en l'oest d'Europa de 2018-2019
- Temporada de tormentes en l'oest d'Europa de 2020-2021
- Temporada de tormentes en l'oest d'Europa de 2020-2021
Nomenclatura
Inicis
Fins a la segona mitat del XIX, algunes borrascas es nomenaven per la persona que les divisava, pero no era alguna cosa habitual. Normalment, serien nomenades per la data, el dia del Sant de la seua ocurrència o similar.[5]
Aixina i tot, una mateixa borrasca pot ser nomenada de manera diferent en països distints. Per eixemple, el servici de meteorologia noruec nomena independentment a les borrascas notables que afecten a Noruega, els quals poden resultar en noms múltiples que són utilisats en diferents països afectats.[6]
Regne Unit i Irlanda
El Met Office del Regne Unit i Met Éireann d'Irlanda varen ser pioneres en nomenar a les borrascas atlàntiques.[7][8] En 2015 un proyecte pilot pels dos ents meteorològics va ser llançat en el nom de "Name our storms" per al periodo de 2015/16.[9][10] La primera en ser nomenada va ser la borrasca Abigail.[11] Un centre meteorològic independent, el Centre Europeu de Borrascas, també té la seua pròpia llista de noms, a pesar de que no és una llista oficial.[12]
En 2019 Països Baixos es va unir a este grup de països per a nomenar borrascas.
Com a eixemple, esta és la llista de noms per a les borrascas profundes que afecten a este grup de països per al periodo 2020–2021:
|
|
|
Alemània
Durant 1954, Karla Wege, una estudiant de l'institut meteorològic en l'Universitat Lliure de Berlín va sugerir que els noms tindrien que ser assignats a totes les àrees de pressió baixes i altes que influïxen el temps d'Europa Central.[13] L'Universitat posteriorment va escomençar a nomenar cada àrea de pressió alta o baixa dins de les seues previsions de temps, d'una llista de 260 noms entregats pel seu alumnat.[14] Els noms de dòna varen ser assignats a àrees de pressió baixa mentres els noms d'hòmens varen ser assignats a àrees de pressió alta. Els noms eren posteriorment exclusivament utilisats pels mijos de comunicació de Berlín fins que febrer de 1990, despuix de quin els mijos de comunicació alemans varen escomençar a generalment utilisar els noms, aixina i tot, no varen anar oficialment aprovats pel Servici Meteorològic alemà Deutscher Wetterdienst.[15] El DWD posteriorment va prohibir l'us dels noms per les seues oficines en juliol de 1991, en acabant de que les queixes havien abocat en sobre el sistema de nomenar. No obstant, la popularitat dels térmens va dur al DWD a acceptar el sistema de nomenar les borrascas.
Espanya, Portugal i França
A partir de 2017 els servicis meteorològics d'Espanya (AEMET), Portugal (IPMA) i França (Météo France) nomenen les borrascas profundes que siguen capaces de “provocar un gran impacte en bens i persones”, sent Ana la primera borrasca nomenada, en vents que varen alcançar els 140 km/h.[16] Una borrasca profunda es nomenarà solament quan es prevegen condicions que donen lloc a l'emissió d'avisos de vent de nivell taronja o roig associats a dita baixa en algun dels tres països. D'esta forma, el suroest europeu pot fer un millor seguiment de l'evolució de cada borrasca profunda, una volta identificada, compartint totes les senyes a mida que es desplaça en el mapa.[17]
En este sentit es reforça la cooperació europea i s'acorda respectar el nom acordat durant tot el recorregut de la borrasca. Quan es pronostique una depressió profunda que afecte primer a Irlanda i Regne Unit, el nom serà elegit de forma coordinada entre l'agència britànica (Met Office) i l'irlandesa (Met Éireann) serà respectat despuix per l'atre triumvirat (Espanya, Portugal i França). Si es produïx al revés, es respectarà de manera recíproca. Esta coordinació es mantindrà en els demés països del continent que es puguen vore afectats.
En 2019, Bèlgica es va unir al grup del suroest per a monitorizar i nomenar borrascas profundes.[18]
Esta és la llista de noms seleccionats per a la temporada de 2020–2021:
|
|
|
Vore també
Referències
- ↑ «Sting jets in intense winter North-Atlantic windstorms».Environmental Research Letters.7(2)
- 024014.doi:10.1088/1748-9326/7/2/024014.
- ↑ «Seasonal predictability of European wind storms». Institute of Meteorology. Free University of Berlin. Consultat el 21 de març de 2012.
- ↑ «Cyclones, windstorms and the IMILAST project».Tellus A.67(1)
- 27128.doi:10.3402/tellusa. v67.27128.
- ↑ «European Windstorms and the North Atlantic Oscillation: Impacts, Characteristics, and Predictability». RPI Séries No. 2, Risk Prediction Initiative/Bermuda Biological Station for Research, Hamilton, Bermuda. Archivat des d'el original, el 15 d'agost de 2010. Consultat el 25 de novembre de 2011.
- ↑ «[1]», BBC. Consultat el 14 de febrer de 2012.
- ↑ «List of named extreme weathers in Norway». Meteolorologisk instituut. Archivat des d'el original, el 3 de giner de 2008. Consultat el 13 de març de 2010.
- ↑ «[2]», Irish Claves. Consultat el 17 de giner de 2015.
- ↑ «[3]», The Journal. Consultat el 17 de giner de 2015.
- ↑ «[4]», Met Office. Consultat el 20 d'octubre de 2015.
- ↑ «[5]», Met Éireann. Consultat el 20 d'octubre de 2015.
- ↑ [6]
- ↑ «Windstorm Names - European Windstorm Centre». Archivat des d'el original, el 17 de març de 2016. Consultat el 12 de febrer de 2020.
- ↑ «History of Naming Weather Systems». The Free University of Berlin's Institute of Meteorology. Archivat des d'el original, el 17 d'agost de 2014. Consultat el 17 d'agost de 2014.
- ↑ «».(Subscripció necessària)
- ↑ «Geschichte der Namensvergabe». The Free University of Berlin's Institute of Meteorology. Archivat des d'el original, el 17 d'agost de 2014. Consultat el 17 d'agost de 2014.
- ↑ «[7]», La Vanguardia.
- ↑ «Aemet, MéteoFrance i el IMPA, posaran nom a les borrascas profundes que puguen afectar a Espanya, França o Portugal.». AEMET. Consultat el 13 de giner de 2021.
- ↑ Amelie, Bernardo, Cecilia o Daniel: els noms de les borrascas que poden aplegar a Espanya, Portugal, França i Bèlgica EuropaPress.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Borrasca profunda europea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.