Bonilla de la Serra

Bonilla de la Serra

Bonilla de la Serra és un municipi i localitat espanyola de la comarca d'El Barco d'Àvila-Piedrahíta, situat en el vall del Cucala, en la província d'Àvila, Castella i Lleó. Pertany al partit judicial de Piedrahíta.

Està catalogat com Un d'Els Pobles Més Bonicos d'Espanya des de l'any 2019 i pertany des de llavors a l'associació homònima, sent el primer poble de la província d'Àvila en obtindre dita acreditació.

Geografia

Integrat en la comarca del Barco d'Àvila - Piedrahíta, subcomarca del Valle del Cucala, va pertànyer a l'antiga Comunitat de Vila i Terra de Bonilla, i se situa a 64 quilómetros de la capital provincial. El terme municipal està travessat per la carretera N-110 entre els pK 305 i 308, ademés de per carreteres locals que permeten la comunicació en Villafranca de la Serra, Mesegar de Cucala, Cases del Port i Tórtoles de la Serra.

El relleu del municipi és predominantment montanyós, encara que el llímit sur del mateix està marcat per la vall del ric Cucala. El punt més elevat del territori és el pico Cap Taula (1545 m), en el llímit en Villanueva del Campillo. La mitat sur del terme municipal és recorreguda pel ric Cucala i vàries rieres que aboquen al mateix. L'altitut oscila entre els 1545 m (Cap Taula) i els 1020 m a la vora del ric Cucala. El poble s'alça a 1079 m sobre el nivell del mar.

Història

Prehistòria

Recentment han segut descoberts per investigadors del Servici Territorial de Cultura d'Àvila en un cerro del municipi, en el lloc denominat Navalterrero, dos altars rupestres, molt propencs un de l'atre, la cronologia del qual se situa entre l'any 5000 i el 1000 abans de Crist, és dir, des de finals del Neolític fins a l'Edat del Bronze.

Abdós són santuaris rupestres constituïts per escales tallades en la roca que conduïxen a la part alta d'una pedra granítica com en l'altar dels sacrificis del Castro de Ulaca. En anterioritat s'havia estudiat un atre altar rupestre denominat Vora del Morter, imponent roquedo granític en el qual s'ha tallat un conjunt d'entalladuras que faciliten l'accés a la part superior de cronologia Bronze final.

Edat Mija, la mitra abulense

La vila de Bonilla de la Serra pertany al bisbat d'Àvila des d'a lo manco 1224, i és fortificada entre 1312 i 1348 pel bisbe d'Àvila Sancho Blázquez Dávila (1312-1355).

Sent bisbe d'Àvila i senyor de Bonilla Lope de Barrientos (1441-1445), l'imponent castell va servir de residència a Juan II i al restant de la cort entre el 16 de febrer i el 27 d'abril de 1440 quan el rei buscava refugi prop del comte d'Alba i del senyor de Villafranca, en mig d'un ambient de gran tensió política en tota Castella, provocat per l'acossament incessant dels Infants d'Aragó que pretenien fer-se en la corona de Castella. La derrota d'aragonesos i navarresos en la batalla d'Olmedo situa a la monarquia castellana en el seu punt àlgit, debilitant al mateix temps la disensió interna representada per l'estament nobiliario.

No obstant, la noblea castellana no cessarà d'enfrontar-se al poder del valgut, considerat excessiu. Aixina, en 1453 Álvaro de Lluna és depost pel rei, en una caiguda promoguda per Enrique, príncip d'Astúries, i la segona esposa del rei, Isabel de Portugal (mare d'Isabel la Catòlica).

Alonso I de Fonseca, bisbe d'Àvila entre 1445 i 1454, també va albergar en la fortalea de Bonilla al príncip Enrique en maig de 1448 i en decembre de 1451.

Alonso de Madrigal, El Torrat, potser el més famós dels bisbes abulense que va passar per Bonilla, va retornar a Castella en 1444 cridat pel rei Juan II, qui ho va nomenar membre del Consell real en calitat de canceller. En 1454, va rebre el bisbat d'Àvila per solicitut de Juan II, encara que va durar poc en l'encàrrec ya que va fallir a l'any següent. Se li va considerar el més sapient teòlec del seu temps i un dels precursors del humanisme en Espanya. Va morir el 3 de setembre de 1455 en Bonilla de la Serra i va ser enterrat en la catedral d'Àvila, a on pot admirar-se la seua sepulcro, obra de l'escultor Vasc de l'Albarzer.

Atres destacats bisbes abulense varen tindre com a lloc de descans estival Bonilla, entre ells podem citar al jerónimo Fra Hernando de Talavera (1485-1493), confesor i conseller d'Isabel la Catòlica; i Alonso Carrillo de Albornoz (1496-1514).

Comunitat de Vila i Terra de Bonilla

Mapa d'Espanya 1508 en a on apareix Boniglia

El señorío de Bonilla estava conformat per les següents viles i llogarets: la pròpia Bonilla, El Guijo, Sant Bartolomé de Cucala, Villanueva del Campillo, i a partir de 1307 Vadillo de la Serra (totes estes poblacions varen obtindre la categoria de viles; Serrans de la Torre va pertànyer a Bonilla pero va passar a Velasco Velázquez i posteriorment al Cabildo Abulense), Santa María de Mesegar, Malpartida de Cucala, Becedillas, Caps de Bonilla, Pajarejos i Casas del Port de Bonilla.

El Guijo, per tindre el seu territori separat dels del restant del señorío era llògic que s'organisara de forma autònoma, i, per raons no molt conegudes, un atre tant varen fer Villanueva del Campillo i Sant Bartolomé de Cucala. El cas de Vadillo de la Serra per la seua incorporació més tardana, va seguir el mateix procés. Sobre el restant dels llogarets circumdants a Bonilla es varen conformar en un núcleu homogéneu d'explotació i administració que de la mateixa manera que els constituïts en atres territoris es va denominar Comunitat de Vila i Terra i per ser Bonilla la seua capçalera, de Bonilla.

Edat Moderna

El document més important són les Bonilla de la Sierra de principis de el XVI (1500-1565) a les que falten parcialment la llei ochenta y cuatro i sis, i totalment la llei ochenta y cinco, és un document que nos aporta una abundant i variada informació sobre aspectes importants de la vida de la Vila, tant al moment de la seua redacció, com dels periodos anteriors i posteriors; ya que les ordenances són lleis pensades per a perdurar en el temps. El control del consum de llenya es vigila de modo meticuloso.

...que a lo manco dos voltes a l'any, la justícia i rregidores, quando be que als tals anara, puguen facer i fagan perquisició i cala en la vila i la seua terra, en totes les casa dels veçinos della, per a vore i saber si tenen llenya massa......i qualquiera que descarregara algun peu d'encyna o rroble per a traure clafoll...haja de pena com si ho tallara

També estava molt controlat lo relatiu a les bellotas. Aixina la Llei Quinze. D'agarrar vellota diu

Un atre sí, en rrazón de les persones de qualquier manera i calitat en condiçión que siguen, que es fallaren i anaren preses agarrant vellota en els monts desta dita vila, quel que anara pres, aya de pena xixanta maravedís i la vellota siga per al Conçejo......i que cap persona puga vendre la vellota que li cabera, a persona alguna de fòra de la Vila i Terra, i encara que siga de Malpartida, a pena de perdre els porcs i cyen maravedís de pena, i els porcs siguen dela justiçia i rregidores i escrivano del Conçejo, quatrocientos maravedís l'un terç, per a la guarda, i els, uns atres per al Conçejo. I si d'una casa anaren a agarrar vellota, entenga's tots, no puguen coxer més de lo que poder o menjar en el mont o dur en les seues mans, sense talega, ny capella ny una atra cosa alguna, baix la pena susodicha...

Descobriment d'Amèrica

Placa commemorativa del V Centenari del Descobriment d'Amèrica

Rodrigo Nuñez de Bonilla, natural de Bonilla, va participar en la colonisació d'Amèrica.

Edat Contemporànea

A mitan de el XIX, la vila tenia contabilisada una població de 527 habitants. Apareix descrita en el quart volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

BONILLA DE LA SIERRA: v. en ayunt. de la prov., i dióc. de Avila (9 leg.), part. jud. de Piedrahita (1), aud. terr. de Madrit (25), c. g. de Castella la Vella (Valladolit 26): sit. en una chicoteta eminència, la combaten tots els vents, i el seu clima templat, és propens á febres intermitents: té 150 cases, la de ayunt., presó, un palau, pósito, escola de instrucció primària comun á abdós sexes, á càrrec d'un mestre en la dotació d'1,300 rs., una ermita (La Pasion) i una igl. parr. (Sant Martin bisbe), servida per un retor en el títul de arcipreste, dos de benefici simple servidero, que té propietaris, un atre aneu. vacant les càrregues del qual alça 1 capellan, 6 capellans de patronat actiu i passiu, inclús el que queda espresado, tots de presentació de S. M. en els mesos apostólicos, i en els ordinaris del ob. Confina el térm. N. Villanueva á 2 leg.; E. Mesegar á 1/2; S. Villafranca á igual dist., i O. Becedillas á una. En ell broten moltes fonts de bon aigua, fent us en particular de 4 d'elles, hi ha 5 molins harineros i un lavadero de llana: té per anexos á caps de Bonilla i Pajarejos, i comprén el desp. de Casasola. El terreny és de mijana calitat, hi ha 150 fan. de terres cultivades, i 10 d'incultes; de les cultivades, 15 són de segona sòrt destinades á blat, lli, creïlles i naps, i 35 de tercera á centono, prod. 4 per 1 de sembradura, se sembren cada any 50, descansen 2 anys 100, s'ampren en grans 135, en llegums 5, en pastures naturals 8, en artificials 2 i ho fertilizan el r. Merdero i el Cucala. camins: els de poble á poble en mal estat, el comeo es rep de Piedraliita per balijero, els dimecres i dissabtes, i ix els dimecres i dumenges. prod.: lo ya referit, i llegums, frutes i verdures, manté ganado lanar, vacú, cabrio i de cerda; cria caça de conills i perdius, hi ha peixca de truchas. ind. agricultura. comerç: esportació de lo sobrer, pobl.: 124 vec., 527 alm. cap. prod.: 1.214,300 rs. imp.: 48,572. ind.: i fabril 10,700. contr.: 10,214 rs. en 21 mrs.
En Bonilla de la Serra va morir á 5 de setembre de 1455 D. Alonso de Madrigal, ob. de Avila, conegut comunment pel Torrat.

(Madoz, 1846, p. 397)

Bibliografia

• BARRANCO MORENO, D.: Una aproximació històrica a dos comunitats de vila i terra abulense: l'episcopal Bonilla i la senyorial Villatoro. Àvila, 1997.
• BERNARD REMÓN, J.: Castells de Segòvia i Àvila (pp. 71–72). Madrit, 1990.

• BUENADICHA, E.: Bonilla de la Serra. El Diari d'Àvila, 20 de juliol de 1997.
• CAÑAS GÁLVEZ, F. de Paula: L'itinerari de la cort de Juan II de Castella (1418-1454) (P. 128). Madrit, 2007.
• GÓMEZ GONZÁLEZ, Mª. V.: Artistes relacionats en els retaules barrocs de la vall del Cucala. Àvila, 1999.
• GÓMEZ GONZÁLEZ, Mª. V.: Retaules barrocs de la vall del Cucala. Àvila, 2009.
• GÓMEZ MORENO, M.: Catàlec monumental d'Espanya. Catàlec monumental de la província d'Àvila. Àvila, 1983.
• LUIS LÓPEZ, C.: ^{[enllaç trencat]}. Madrit, 2004.
• VV.AA.: Castells d'Espanya (Vol. II, pp. 883-884). León, 1997.
• (1846) «Bonilla de la Serra», Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar, Madrit.