Anar al contingut

Bombycilla garrulus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Bombycilla garrulus, Novosibirsk 1.jpg
ampelis europeu (Bombycilla garrulus)

Plantilla:Artícul bo

El ampelis europeu (Bombycilla garrulus)[1] és una espècie d'au paseriforme de la família Bombycillidae àmpliament distribuïda pels boscs frets i templats del Vell Món. El plomall és principalment gris pardo, té marques negres en la cara i un penacho puntagut. Les seues ales estan modelades en plomes blanques i grogues lluentes i alguns puntes de dites plomes tenen una apariència rojosa serosa. Les tres subespecies solament té menudes diferències en l'apariència. Les femelles són similars als machos, encara que les aus jóvens són menys colorides i tenen poques (o cap) puntes en les ales serosa rojoses. Encara que la distribució geogràfica se superpon a la del ampelis americà i japonés, el ampelis europeu es distinguix fàcilment d'estos per diferències en el tamany i plomall.

L'hàbitat d'crío són els boscs de coníferes i generalment prop de masses d'aigua. Les principals zones d'anidación estan en el nort d'Europa i Amèrica del Nort. La parella construïx un niu forrat en forma de copa en un arbre o sobre un arbusto, moltes voltes prop del tronc. La posada sol consistir de tres a sèt ous. La femella els incuba sola durant 13-14 dies fins a la eclosió. Els pollets són altricialés i nuets, i són alimentats per abdós pares, en un principi en insectes i després en fruta. Els jóvens abandonen el niu uns 14 a 16 dies despuix d'eixir de l'ou. Molts abandonen la seua zona d'anidación en hivern i migran més al sur. En alguns anys, un gran número d'aus viagen a territoris molt més allà de la seua zona d'hibernación normal en busca de frutes que componen la major part de la seua dieta.

Poden ser molt dòcils en hivern, puix entren en pobles i jardins en busca de menjar (les bayas de serbal són una de les seues favorites). Metabolizan l'alcohol produït en la fermentació de la fruta, encara que poden intoxicar-se, i a voltes moren. Atres perills inclouen la depredación per rapaces, la infestación per paràsits i els chocs en automòvils o finestres. Les grans poblacions i extenses àrees de reproducció fan que es classifique com d'preocupació menor per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN).

  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2005). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1256.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Dècima part: Orde Passeriformes, Famílies Campephagidae a Turdidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 52 (2): 389-398. ISSN 0570-7358. Consultat el 5 de setembre de 2013.