Boca de Potrerillos
Boca de Potrerillos és un jaciment arqueològic que es troba a uns 14 km de la capçalera municipal del municipi de Mina (Nou León, Mèxic). A uns 60 km al noreste de la ciutat de Monterrey en les valls interserranos de la Serra Mare Oriental apareix la “boca” o entrada al Canó de Potrerillos entre els cerros de la Rabosot i el Antrisco. L'àrea comprén uns 6 km².
La principal característica d'este lloc és albergar una de les majors concentracions d'art rupestre de Mèxic. Encara que hi ha algunes pintures, la gran majoria de les obres són petrograbados. Aproximadament 3000 en tota l'àrea.[1]
El lloc
La seua extensió aproximada és de 6 quilómetros quadrats i els vestigis arqueològics es distribuïxen en tres principals topoformas:
- a) Un extens palmito aluvial a l'orient del lloc en centenars de forns prehispànics coneguts com a foguers i mils d'artefactes líticos de talla i molienda disseminats en la superfície.
- b) Un segon palmito al ponent de la zona, contenint (encara que en menor escala), els mateixos elements del palmito oriente, i
- c) El flanc oriente dels cerros El Antrisco i La Rabosot, a on es troben mils de roques en gravats en una o vàries de les seues cares, convertint-ho en un dels llocs en petroglifos més extensos i importants del nort de Mèxic.
La zona arqueològica de Boca de Potrerillos es troba en una regió hui prou inhòspita. Domina allí el paisage desértico en molt poca o cap font d'aigua en la vegetació típica de l'àrea: cactácees. No obstant la cantitat d'art plasmat en les roques i els estudis sobre la tècnica, estil, etc., en que estos varen ser realisats, sugerixen una ocupació prolongada de grups humans per intervals. Les proves de radiocarbono someses als foguers trobats en l'àrea i els estudis sobre l'oxidació dels treballs gràfics i la pàtina indiquen que el primer assentament humà va poder haver-se instalat en el lloc en el 8900 a. C. i d'esta mateixa data podrien ser alguns dels gravats.[1] La llabor dels arqueòlecs ha conseguit diferenciar més de 25 espècies botàniques que varen ocupar la regió, ara desaparegudes, provant que la zona va ser molt més verda i habitable. El lloc va tindre certa importància a finals del sigle XVIII per la producció de canya, va anar també d'alguna rellevància durant la Revolució mexicana de 1910, pero despuix de l'introducció de ganados a la zona i els esforços governamentals per fer convergir l'aigua dels mants acuífero de l'Estat de Nou León cap a la seua capital, Monterrey, el lloc és més àrit que mai abans.
Característiques del Lloc
S'han trobat forns prehispànics o foguers, ferramentes de pedra i mils d'imàgens gravades (petroglifos), evidència de l'important desenroll socioeconòmic i ritual de grups natius que varen habitar i varen mantindre l'equilibri ecològic de la zona.[2]
El tamany del lloc i la profunditat dels seus depòsits, entre uns atres, han dificultat una exploració adequada. No obstant, es conserven els forns en carbó en el seu interior. S'han identificat 20 mostres de foguers a diferents profunditats, datats per Carbono 14 entre l'any 6960 AC fins a l'any 1760; esta extensa cronologia de 8000 anys, mostra el desenroll cultural natiu en el noreste de Mèxic.[2]
Mostres de vegetals varen permetre l'identificació de polen i fitolitos en els estrats. Es varen identificar de 25 espècies, indicadores d'un hàbitat més humit, diferent a l'actual. Estes espècies inclouen anea, Anou pacana, Anou de Castila, Tuna (fruta) i baïna de mezquite. Unes atres en necessitat de major humitat inclouen juncs, fulls d'aigua, ortigas i pastures altes tallosos. Atres espècies identificades com Acacia, Sauce, Encino i Pi no es troben en la zona en l'actualitat.[2]
Entre l'inventari d'artefactes líticos analisats s'inclouen els següents:
- Puntes de proyectil en diverses formes;
- Raspadors en forma de mija lluna, circulares i en mechó, del tipo Clear Fork (3000 AC);
- Menudes plaques en incisions a manera d'amulets en representacions portàtils dels petroglifos;
- Pedres de molienda, i
- Tiestos ceràmics i un conte de closca del Golf de Mèxic.
Es coneixen més de 4000 roques en gravats, en un estimat de 8000 a 10 000 imàgens.[2]
Els habitants
Caçadors i recolectors seminómadas
Una de les característiques d'este i atres llocs en art rupestre del noreste de Mèxic és la falta de referències etnohistóricas. Els autors colonials, prolijos en detalls sobre l'art i llabor dels grups indígenes mesoamericans, són molt parcos en descriure la vida i costums dels pobladors d'esta regió. Fet que fa difícil determinar qué grup o grups varen prendre part en l'eixecució dels petrograbados de Boca de Potrerillos. No obstant la llabor arqueològica recent d'autors com William Breen Murray.[1] Moisés Valadez Moreno,[3] Solveig A. Turpin, Herbert H. Eling Jr. entre uns atres, han aportat llums en la comprensió de l'art i artistes rupestres de Boca de Potrerillos.
Per a la societat azteca de llengua náhuatl els grups que varen habitar esta regió varen ser anomenats chichimeques per a referir-se a ells com a salvages. En escomençar el contacte espanyol en la zona a finals del XVI, les primeres fonts identifiquen a més de 200 grups indígenes dedicats principalment a la caça i recolecció de fruts. Dins de la seua vida nómada, estos grups seguien un itinerari més o menys regular a lo llarc de l'any i tornaven a certs centres com a Boca de Potrerillos quan el clima i el moment eren favorables per a estes activitats.
Tant pel seu caràcter indómito, com per les referències a ells com chichimeques pel grup dominant náhuatl, els grups natius, en les fonts colonials, es descriuen com bàrbars i incults, diametralment diferents als grups cults de Mesoamérica. Que se sàpia, la producció rupestre no es menciona ni una sola volta en les fonts colonials. Ya per a fins del sigle XVIII qualsevol grup indígena relacionat en este centre arqueològic havia desaparegut.[1]
Els artistes
Es creu que els grups que varen ocupar la regió eren una branca d'un grup major que s'ha denominat pels arqueòlecs com a grup Coahuilteca que habitava les ales de la Serra Mare Oriental fins al suroest de Texas en el Baix Pecos. Sense descartar que atres grups, emparentats o no a estos, hagen pres part en l'elaboració dels petrograbados.
Com es veu en la següent categorisació dels estils dels petrograbados, la qüestió de l'autoria de molts d'ells és una matèria que està sent analisada i encara queda sense resoldre.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Cfr. Murray, William B. Art rupestre del noreste Fondo Editorial de NL 2007. ISBN 970-9715-24-0, 9789709715248
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Pàgina oficial Boca de Potrerillos INAH
- ↑ Valadez Moreno, Moisés Boca de Potrerillos Universitat Autònoma de Nou León, 1998 ISBN 968-7808-21-7, 9789687808215
Bibliografia
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Boca de Potrerillos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.