Cova Fumada
Cova Fumada és un jaciment arqueològic ubicat al peu del Cerro La Mota Gran;[1] prop del poblat Rinconada, en el municipi de García,[2] Nou León, Mèxic. L'art rupestre del noreste comprén dos tipos de manifestacions: el petrograbado, també cridat petroglifos.
Art rupestre del noroest de Mèxic
En el cas d'Amèrica, estes manifestacions es presenten d'un extrem a l'atre del continent i es poden remontar als seus primers pobladors. En el noreste mexicà, l'ocupació humana es confirma a lo manco per a finals de l'última Edat de Gèl, fa aproximadament 10500 anys A.P. Alguns llocs tenen ocupacions primerenques, datades per radiocarbono en el periodo Arcaic d'Amèrica enjorn, com a Cova Fumada, en García, des de 6000 AP. No es pot afirmar en plena seguritat que les manifestacions rupestres en estos llocs tinguen semblant antiguetat, pero existix la possibilitat.[3]
Primers pobladors
Falta molt per conéixer sobre els primers pobladors del nort de Mèxic i en especial d'esta zona en Nou León, d'aquells que varen deixar marques indelebles en les roques del Frontón de Pedres Pintes en el municipi de Parás, en Boca de Potrerillos i Chiquihuitillos en Mina, en Cova Fumada, Nacataz i Icamole en el municipi de García i en centenars d'atres llocs escampats en tot l'estat de Nou León.
Moltes voltes se'ls ha calificat senzillament de chichimeques o ètnia de la Norteamérica Desértica, per a diferenciar-los dels rics i grans grups culturals de Mesoamérica.
Es diu que eren nómades o seminómadas, pero no anaven sense rumbo fix, sino que obedien a patrons regulars de moviment dins de territoris reconeguts; lo que els antropòlecs denominen nomadisme territorial.[4] Lo cert és que no varen crear grans complexos urbanístics com els del centre de Mèxic i, l'esplendor d'estos últims va llançar una ombra que opacó el seu estudi per molt temps.
Els especialistes han diferenciat varis núcleus llingüístics entre les tribus que varen poblar la regió, pero no han conseguit tindre un criteri uniforme, colocant-los en la família dels athapascana, els hokana o els macro-yuma, subgrup dels coahuilteco-karankawa. Als que habitaven la regió de lo que hui és la ciutat se'ls ha donat el nom de "aiguada" i "malincheños".[5]
Vivien en les coves i barrancs dels rius. En les que varen deixar vestigis del seu pas en pintures i gravats rupestres, peces mobiliarias que podrien ser amulets usats en ritos de fertilitat o iniciació de la pubertat,[6] morters, pedres ahuecadas i puntes de llança de tot tipo que van des de les que daten de milenis —com les trobades en el municipi de Ramones en més de 11000 mil anys d'antiguetat— fins a les usades per les tribus de comanches entrat el XIX. La densitat de rebujos domèstics prehistòrics trobats en l'àrea confirmen que va existir una població relativament gran per lo manco en forma estacional.[6] Proves de radiocarbono coloquen l'ocupació més primerenca en Boca de Potrerillos fa uns 8000 anys.[7]
Entre 1960-1967, un grup d'arqueòlecs de l'Universitat de Texas, en Austin, encapçalat per Jeremiah F. Epstein, va mamprendre un ampli programa d'investigació en tota l'àrea.[8][9]
Vore també
Referències
- ↑ «Cova Fumada» (en és-mx). Minube. Consultat el 3 de juliol de 2019.
- ↑ «Protegiran zona de Cova Fumada».Pintura rupestreConsultat el Sept. 2010.
- ↑ «Exploracion de l'Art Rupestre».Consultat el Sept 2010.
- ↑ Breen Murray, W., (compilador) Art rupestre en el noreste Colecció: El Història en la Ciutat del Coneiximent. Serie Prehistòria Fondo Editorial de Nou León, Secretaria d'Educació Mèxic, 2007 p. xviii ISBN 970-9715-24-0
- ↑ Cfr. Alfonso Ric, Luis en Mèxic Desconegut Història de Nou León en un Principi en Revista Turisme Nou León n.º 3 2007.
- ↑ 6,0 6,1 Eling, Herbert H., L'Art Mobiliari del Noreste de Mèxic INAH Vol XXIII Coahuila 2002
- ↑ Valadez Moreno, Moisés Expiració, Luto i defunció. Evidències sobre pràctiques Mortuorias dels antics norestenses en Revista de Humanitats: Tecnològic de Monterrey n.º 010 ITESM Monterrey 2001 pp.125.
- ↑ Entre els principals especialistes d'este tema es troben William Breen Murray, Solveig Turpin, Herbert H. Eling, Jr. i Moisés Valadez Moreno.
- ↑ Turpin, Solveig A., Herbert H. Eling, Jr. i Valdez Moreno Moisés, From Marshland to Desert: The Prehistoric Environment of Boca de Potrerillos, Nou Leon Mèxic, North American Archeologist 14 (4) Nova York, Baywood Publishing Co., 1993 pp. 305-323
Bibliografia
- Murray (2007). Art rupestre del noreste, Fondo Editorial de NL. ISBN 9709715240, 9789709715248.
- Valadez Moreno (1999). L'arqueologia de Nou León i el noroest, Universitat Autònoma de Nou León. ISBN 9687808756, 9789687808758.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva Ahumada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.