Anar al contingut

Bjarkamál

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Bjarkamál (en noruec modern i danés modern Bjarkemål) és un poema en nòrdic antic de el X (al voltant de l'any 1000). Solament sobreviuen algunes estrofes en la versió islandesa, el restant correspon a la transliteraació en llatí de Saxo Grammaticus; este últim consistix en 298 hexàmetros, i relata la caiguda d'Hrólfr Kraki en Lejre, Selandia, descrit com un diàlec entre dos dels dotze berserkers de Kraki, Bödvar Bjarki (que cedix el seu nom al poema), el més famós guerrer de la cort del llegendari rei danés, i Hjalte (o Hilt). El poema s'inicia en Hjalte despertant als seus colegues berserkers, entenent que estan somesos a un atac. En l'any 1030 el rei Olaf II de Noruega va solicitar al escaldo Tormod Kolbrunarskald que recitara el Bjarkamál per a despertar al seu eixèrcit superat en número abans de l'inici de la batalla de Stiklestad, segons la saga dels Fóstbrœðra.[1]

En Bjarkamál, Hrólf Kraki havia somés als suecs de manera que devien pagar-li imposts. En lloc d'això, els suecs destruïxen la seua cort en Lejre en un engany semblat al cavall de Troya d'Homero: Els carros, que duyen supostament les ofrenes a Lejre, estan plens d'armes. Quan els suecs, liderats pel caudillo Hjartvar, apleguen a Lejre, són invitats a una festa pero al contrari que els danesos, s'asseguren permanéixer sobris. Saxo combina situacions del poema original danés en atres procedents de la Eneida, conegut com nyktomakhi, a on Eneas explica a Dido sobre la batalla entre grecs i troyanos. Nyktomakhi té la mateixa extensió que Bjarkamál, i conté els mateixos elements: El cavall de Tropa/les armes camuflades en l'interior; danesos/troyanos dormits mentres grecs/suecs els ataquen; i el clímax: La deesa Venus informa a Eneas que és el desig dels deus, (estos són Júpiter, Juno, Minerva i Neptú) que Troya deu perir i ell deu escapar en honor.

Ruth, la germana de Hrólf Kraki mostra a Bjarki el deu Odín, encara que la visió solament és possible en el mateix moment de la mort de Bjarki i Hjalte.[2]

Un eixemple molt conegut de fe nòrdica en fylgjur, és Bjarki en Bjarkamál dormint en la sala, mentres la seua "fylgja" (doppelgänger en forma animal), l'orso, està lluitant per ell en l'exterior. Quan Bjarki s'alça i se sumixca a la lluita, l'orso ha desaparegut.[3]

El himne "Sol er oppe" (= S'alça el sol) de 1817 per Grundtvig, és una versió moderna del poema.[4]

Contingut

[editar | editar còdic]

La major part del poema s'ha perdut.Solament existixen alguns fragments preservats en Skáldskaparmál i Heimskringla; en la traducció que apareix en Gesta Danorum de Saxo Grammaticus provablement no és absolutament fidel a l'original.

El següent eixemple pot ilustrar la diferència entre l'original en nòrdic antic i la traducció en llatí:

Senar ego virgineos iubeo cognoscere ludos
nec teneras tractare genas aut dulcia nuptis
oscula conferre et tènues astringere mammas,
senar liquidum captara merum tenerumve fricare
femen et in niveos oculum iactare lacertos.
Evoque vós ad amara magis certamina Martis.
Bell opus est nec amore levi, nihil hic quoque facti
mollities enervis habet; res proelia poscit.
edició de J. Olrik
Yo no sé com deprenen l'art les donzelles,
tampoc carícies de suaus galtes, ni dolços besos
a la nóvia i pressionar els menuts pits,
ni el desig del vi que fluïx i el contacte de les suaus cuixes
ulls casts sobre braços frets.
Et convoque a la severa lluita de la Guerra.
Necessitem la batalla, i no llaugerea d'amor;
la dèbil languidez no té res que fer ací:
la nostra necessitat clama per batalles.
Trad. de Elton
Vekka iðr at víni
né at vífs rúnum,
heldr vekk iðr at hörðum
Hildar leiki.
edició de Finnur Jónsson
Et conmino a no llamentar-te
ni a conversar com a dònes,
pero molt més al dur
joc d'Hild.
Trad. de Hollander

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Björn K. Þórólfsson and Guðni Jónsson (Eds.) (1943). Íslenzk fornrit VI - Vestfirðinga sögur, Reykjavík: Hið íslenzka fornritafélag.
  2. Lars Boje Mortensen: "Digternes lys og ære", Antikken i ettertiden (p. 78), edited by Universitetsforlaget, Oslo 2009, ISBN 978-82-15-01482-1
  3. Jørgen Hansen: Englene og al deres væsen (p. 19), edited by Gyldendal, Copenhagen 1996, ISBN 87-00-12114-2
  4. https://web.archive.org/web/20080630081159/http://www.nomos-dk.dk/skraep/grundtvig1817-2.htm

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]