Anar al contingut

Bitis cornuta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
escurçó cornuda (Bitis cornuta)


El escurçó cornuda (Bitis cornuta) és una espècie d'escurçó venenós.[1] Es troba en certes àrees desértiques rocoses, principalment a lo llarc de la costa atlàntica del sur d'Àfrica, en l'oest de Suràfrica i el suroest de Namíbia. Tenen mechones característics de 'banyes' sobre cada ull.[2] Actualment no es reconeixen subespècies.[1][3]

Descripció

Menudes i robustes, alcancen una llongitut total típica (cos i coa) de 0,30 a 0,50 metros. La llongitut total màxima registrada és de 0,75 metros per a un espècimen captiu.[4] De dos a cinc escates elevades en forma de banya apareixen sobre cada ull.[5] Dorsalment, té un color de fondo de gris a marró rojós, superpost en quatre séries llongitudinals de taques grans de color marró obscur, que tenen forma quadrada o de paralelogramo, i vorejades de blanc. Ventralment, és blanquecino o torrat, uniforme o motejat de marró obscur. En la superfície dorsal del cap, les marques obscures i simètriques poden formar una punta de flecha.[5]

Distribució i hàbitat

Esta espècie s'estén des de la regió costera del suroest de Namíbia fins a l'oest i suroest de la província del Cap en Suràfrica, en algunes poblacions aïllades en l'est de la província del Cap. Preferix les àrees desértiques rocoses en la suculenta sabana nana i les ales de les montanyes en la vegetació dels brezals.[2]

Comportament

En una disposició nerviosa, quan se li molesta, sisea forta i colpeja en tanta energia que la major part del seu cos s'alça del sol en el procés. No obstant, sol establir-se en captiveri.[2]

Taxonomia

Els noms comuns inclouen "escurçó de moltes banyes",[1] "hornsman",[2] "escurçó hornsman occidental" i "escurçó occidental de moltes banyes".[6] La localitat tipo donada és 'Cap de Bonne-espérance' (Cap de Bona Esperança, Suràfrica). En realitat, segons l'itinerari de Patterson, el tipo es va observar en la costa de Namaqualand, l'1 de setembre de 1779.[4]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Uetz, P. & Jirí Hošek (ed.): «Bitis cornuta» (en inglés). Reptile Database. Reptarium.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Spawls S, Branch B. 1995. The Dangerous Snakes of Africa. Ralph Curtis Books. Dubai: Oriental Press. 192 pp. ISBN 0-88359-029-8.
  3. ↑ Bitis cornuta en l'ITIS.
  4. ↑ 4,0 4,1 McDiarmid RW, Campbell JA, Touré T. 1999. Snake Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference, Volume 1. Herpetologists' League. 511 pp. ISBN 1-893777-00-6 (séries). ISBN 1-893777-01-4 (volume).
  5. ↑ 5,0 5,1 Boulenger GA. 1896. Catalogue of the Snakes in the British Museum (Natural History). Volume III., Containing the...Viperidæ. London: Trustees of the British Museum (Natural History). (Taylor and Francis, printers.) xiv + 727 pp. + Plates I.- XXV. (Bitis cornuta, pp. 497-498.)
  6. ↑ Mallow D, Ludwig D, Nilson G. 2003. True Vipers: Natural History and Toxinology of Old World Vipers. Malabar, Florida: Krieger Publishing Company. 359 pp. ISBN 0-89464-877-2.

Atres llectures

  • Access Professional Development. 2022. Many-horned Adder (Bitis cornuta). [Online] Available: https://accesspd.co.za/species/many-horned-adder
  • Archivat el 14 de febrer de 2022 archivat en Wayback Machine. (Accessed: 14/02/2022)
  • Branch, Bill. 2004. Field Guide to Snakes and Other Reptils of Southern Africa. Sanibel Island, Florida: Ralph Curtis Books. 399 pp. ISBN 0-88359-042-5. (Bitis cornuta, pp. 116–117 + Plate 13.)
  • Daudin FM. 1803. Histoire Naturelle, Générale et Particulière dones Reptils; Ouvrage faisant suite à l'Histoire Naturelle générale et particulière, composée parell LECLERC DE BUFFON; et rédigée parell C.S. SONNINI, membre de plusieurs Sociétés savantes. Prenga VI. Paris: F. Dufart. 447 pp. (Vipera cornuta, p. 188.)

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bitis_cornuta&oldid=1628885»