Biikebrennen
Biikebrennen (festa de les fogueres; del frisón septentrional biike, 'senyals de fòc', i l'alemà brennen, 'cremar'), també escrit Biikebrånen (el terme sancer en frisón, encara que poc utilisat), és una festa popular tradicional celebrada en Frisia Septentrional (Schleswig-Holstein), Alemània, especialment en les illes de la mar de Frisia.[1][2][3] També és celebrada en alguns pobles fronteriços del sur de Jutlandia, en Dinamarca.[4]
La festa, declarada per l'Unesco en 2014 Patrimoni Cultural Immaterial d'Alemània,[5] atrau cada any a un gran número de turistes.[6]
Context religiós
La festa se celebra el dia 21 de febrer, vespra de la festa de Kathedra Petri (coneguda localment com Petritag, en frisón piddersdai),[7] raó per la qual rep en algunes parts (a abdós costats de la frontera en Dinamarca i en les illes daneses) el nom de Pers Awten ('Nit de Sant Pedro' en juto meridional).
El dia de Kathedra Petri (Càtedra de Sant Pedro) forma part del calendari romà general, en ranc de festa i calificació d'important (casi solemnitat), i s'observa pels catòlics del nort d'Europa (en Alemània una regió predominantment protestant). Durant la reforma protestant la festa haurà servit en tota provabilitat com a pronunciament contra el papat. En l'actualitat, no obstant, és celebrada per tots els habitants de la regió, substituint la tradició de les fogueres de la nit de pasqua (Osterfeuer), observada en atres parts del país (una tradició originalment catòlica).
Història i costums
L'orige de Biikebrennen no està del tot clar, pero el núcleu de la celebració es pot rastrejar a costums paganes. El seu significat com a festa cristiana ha anat canviant en el temps. Segons pareix, durant l'Edat Mija, el festival de les fogueres servia per a aüixar als esperits malignes i protegir les llavors recent plantades.[1]
En els sigles XVII i XVIII va ser associada en la caça de la ballena,[7] una activitat econòmica principal de la regió en aquella época, que involucrava a gran part de les famílies dels pobles del mar de Frisia, despedint als hòmens en la bendició de mantindre's fòra de perill durant la llarga temporada de caça. Llavors eren les dònes els qui s'encarregaven d'encendre les fogueres a lo llarc de les costes insulars, que servien ademés com balizas per a l'orientació dels balleneros. Conta una llegenda de Sylt que les fogueres tenien un us adicional, servint de senyal per als hòmens dels pobles de l'interior del país (llavors partix de Dinamarca) de que les dònes estaven soles, en la finalitat de que es presentaren a prestar-los ajuda en els seus quefers i «per a atres fins».[1] L'inici de la temporada ballenera es va establir en la vespra de Kathedra Petri (21 de febrer, Petritag), despuix d'un acort de 1403 entre les ciutats hanseáticas que va establir el periodo de descans anual entre la festa de Sant Martín (11 de novembre) i la vespra del Petritag. El 22 de febrer, Petritag, va anar per tant una data important per al transport marítim migeval (fi de les vacacions de hivern i començ de la primavera).
En l'actualitat
L'actual costum de les grans fogueres solament es va introduir en el XIX, establint la data de 21 de febrer com a festa oficial per a tota la regió cap a finals de dit sigle. La festa se solia celebrar per tota la regió de la Frisia Septentrional fins a ben entrat el XIX, pero despuix va caure cada volta més en l'oblit. Va ser sol despuix de la Segona Guerra Mundial que va tornar a cobrar rellevància gradualment, fins a prendre la forma que té en a actualitat. Entre les antigues costums que han tornat a formar part del festival, estan els chiquets que reciten poemes en un dialecte local del frisón, segons a on residixen.[1]
Actualment, el Biikebrennen és un dels dies festius més célebres de la regió, sobretot en les illes Frisias septentrionals i els Halligen,[3] i també en les illes daneses de la mar de Frisia a continuació, a on se li coneix pel nom de Pers Awten. A lo llarc dels anys, també s'ha estés a alguns pobles de l'interior de Schleswig-Holstein, a on rep el nom Beekenbrennen (mateix significat en baix alemà) i se celebra tradicionalment el 2 de febrer.
El festival també se celebra ocasionalment per la costa del mar Bàltica de Schleswig-Holstein, i això a pesar de no formar part de la tradició local. De fet, un dels llocs a on més notorietat ha adquirit és Wassersleben, un poble propenc a Flensburgo, en la frontera en Dinamarca, en la seua famosa plaja a la vora de la mar Bàltica.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Nygaard, Hannes 1949-. Biikebrennen. OCLC 1000406265. ISBN 978-3-86358-758-1. Consultat el 2020-12-08.
- ↑ «Was ist dones Biikebrennen ? | Hallig Hooge Urlaub» (en de-de). Consultat el 2020-12-08.
- ↑ 3,0 3,1 NDR. «Biikebrennen 2020 an der Nordseeküste» (en de). www.ndr.de. Consultat el 2020-12-08.
- ↑ «Dåt biikebrånen önj Nordfraschlönj | Nasjonåålfäst foon dona frasche än immaterielles Unesco Weltkulturerbe» (en de-de). Junge Union Nordfriesland (2016-02-25). Consultat el 2020-12-08.
- ↑ «Bundesweites Verzeichnis Immaterielles Kulturerbe | Deutsche UNESCO-Kommission» (en de). www.unesco.de. Consultat el 2020-12-08.
- ↑ «Biikebrennen - Termine, Angebote |www.nordseetourismus.de». www.nordseetourismus.de. Consultat el 2020-12-08.
- ↑ 7,0 7,1 admin. «Typisch Schleswig-Holstein - Biikebrennen» (en de). Landesportal Schleswig-Holstein. Consultat el 2020-12-08.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Biikebrennen» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.