Big Gemini

Big Gemini (també denominat Big G) va ser una proposta de McDonnell-Douglas a l'USAF i la NASA en 1967 per a una nau tripulada que donara servici a estacions espacials militars i civils.

Cap a finals de 1966 el programa Gemini estava a punt de finalisar, i el disseny del Manned_Orbital_Laboratory estava pràcticament acabat. L'experiència sobre naus tripulades per part de McDonnell-Douglas (en els programes Mercury i Gemini) comprenia ya huit anys, i tant la NASA com la USAF havien aprovat el desenroll d'estacions espacials. La capacitat de les naus tripulades en servici per llavors (les càpsules Gemini i les Apolo) era molt llimitada per al reabastiment d'una estació. En el periodo entre 1970 i 1980 s'haurien necessitat a lo manco dotze llançaments només per a propòsits llogístics per a l'estació proyectada per la NASA (el Skylab) i de 3 a 6 vols per any tenint en conte el servici a prestar per a l'estació MOL, calculant una tripulació de dos a tres persones per càpsula i d'1 a 7 tonellades de càrrega, podent retornar en fins a 0,6 m³ de càrrega a terra. Es varen planejar estacions posteriors més alvançades, que haurien tingut tripulacions d'entre 6 i 24 persones, necessitant naus en capacitat per a 12 passagers i fins a 12 tonellades de càrrega, volant entre 6 i 14 voltes per any, podent tornar en fins a 7 m³ de càrrega. Big G podria proporcionar esta capacitat ya cap a 1971 utilisant tecnologia procedent de les càpsules Gemini i Apolo i sense interferir a penes en el desenroll del programa Apolo que s'estava portant a terme per llavors.

Big Gemini tindria els següents mòduls:

Torre d'escape: utilisaria la mateixa torre d'escape que l'utilisada en les naus Apolo.
Mòdul de reentrada: basat en el desenrollat per al concepte Gemini B planejat per al programa MOL. S'utilisaria el mateix panel de vol integrat, el sistema de control ambiental i el sistema electrònic que per al planejat Gemini B. Una de les majors diferències seria un major diàmetro (3,91 m) del Big Gemini, el mateix diàmetro que la càpsula Apolo, per a proporcionar major espai per als tripulants i passagers. Podrien acomodar-se fins a 10 passagers o una mescla de càrrega i passagers.
Mòdul retrògrat: albergaria els motors de combustible sòlit de deorbitaació de la nau, les eixides de separació i el suministrament d'aigua i oxigen.
Mòdul de maniobra i càrrega: inclouria les eixides per a maniobres orbitales, el suministrament d'energia elèctrica, espais presurizados i no presurizados per a la càrrega, un túnel presurizado i una sonda d'acoplament igual que les dels Apolo. A diferència de les naus Gemini o Apolo, Big Gemini s'acoplaria a l'estació per la seua banda posterior, a l'estil de la nau TKS soviètica. El tamany i massa d'este mòdul variarien concorde el tipo d'eixida de llançament. La configuració utilisada per la USAF estaria preparada per a ser llançada per un Titan 3G, mentres que l'utilisada per la NASA tindria un tamany adequat per a poder ser llançat per un Saturn IVB.

El passage podria accedir directament a l'estació a través del túnel presurizado.

La nau mai va aplegar a desenrollar-se degut a que el programa d'estacions espacials de la USAF i de la NASA es va vore molt retallat. MOL seria cancelat a finals dels anys 1960, i el programa de l'estació de la NASA (el Skylab) es va vore llimitat l'us de parts sobreres del programa Apolo i no tindria continuïtat despuix de la pèrdua del Skylab i l'inici del programa de transbordadors espacials

Especificacions

Tripulació: 9 a 12
Llongitut: 11,5 m
Diàmetro màxim: 4,27 m
Volum habitable: 18,7 m³
Massa: 15.590 kg
Carrega: 2500 kg

Vore també

Referències

Wade, Mark. «Big Gemini» (en anglés). Archivat des d'el original, el 11 de juny de 2009. Consultat el 25 d'agost de 2008.

Este artícul conté una traducció derivada de «Big Gemini» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.