Bibliotecari
El bibliotecari[1] o la bibliotecària és la persona professional de les biblioteques, que en l'àmbit de la biblioteca o centre de documentació desenrolla procediments per a organisar l'informació, aixina com oferir servicis per a ajudar i instruir a atres persones en les maneres més eficients per a identificar i accedir a l'informació que necessiten,[2] en els seus diferents formats (artícul, llibre, revista, disc compacte, videograbacó, archiu digital, etcétera).
La seua tasca s'ha anat transformant en el temps; han passat de ser mers custodios de les coleccions de llibres a ser intermediaris entre els usuaris que requerixen satisfer alguna necessitat d'informació i les coleccions d'informació que els són confiades.
Les tasques dels bibliotecaris són múltiples: adquisició de nous materials, catalogació i classificació dels mateixos, desenroll de les coleccions, descarte de materials obsolets, establiment de polítiques o normes de funcionament dels centres d'informació o biblioteques a on treballen, conducció d'entrevistes de referència, contractació de servicis i subscripció a revistes impreses o electròniques, investigació.
Els bibliotecaris treballen en distints àmbits: biblioteques públiques comunitàries, biblioteques d'institucions educatives (públiques o privades com a universitats o coleges), biblioteques especials (per a cegos, sorts, etc.), biblioteques especialisades, per eixemple en un Institut d'investigació o la biblioteca interna d'una empresa, biblioteques parlamentàries o aquelles que donen soport a l'activitat d'un Parlament i les biblioteques nacionals, encarregades de reunir i conservar tota la producció bibliogràfica d'un país i sobre ell.[3]
Història
Argentina
En Argentina, una resolució de la Primera Junta de Govern de 1810, alertant sobre l'excessiva concentració de jóvens en les tasques d'armes descuidant la seua educació, creava la Biblioteca Pública de Buenos Aires el 13 de setembre de 1810. Esta iniciativa estava relacionada en atres impulsades per Mariano Moreno, com la creació d'un orgue de publicitat de la Junta (Gazeta de Bons Ayres) i la traducció i edició de El Contracte Social, de Jean-Jacques Rousseau.[4]
En l'edició de la Gazeta del dijous 13 de setembre, hi ha un artícul titulat "Educació", firmat en l'pseudónimo Veritas, a on es llig, entre atres coses, lo següent: “... ha resolt la Junta formar una Biblioteca Pública, en que es facilite als amants de les lletres un recurs segur per a aumentar els seus coneiximents. Les utilitats consegüents a una Biblioteca Pública són tan notòries, que seria excusat detindre-nos en indicar-les” [...] “per fortuna tenim llibres prou per a donar principi a una obra, que creixerà en proporció del successiu engrandecimiento d'este poble. La Junta ha resolt fomentar este establiment”.[5][6]
En el text publicat es fonamentava l'iniciativa, i ademés “... nomenant des d'ara per Bibliotecaris al Dr. D. Saturnino Segurola i al Rvdo. P. Fra Cayetano Rodriguez..” i “... nomena per protector de dita Biblioteca al Secretari de Govern Dr. Mariano Moreno...”, quedant nomenats el doctor Saturnino Segurola i Fra Cayetano Rodríguez, com els primers bibliotecaris oficials.
La primera sèu de la Biblioteca Pública, antecedent de la Biblioteca Nacional, es va ubicar en els actuals carrers Moreno i Perú de la ciutat de Buenos Aires.
En 1954 es dicta el decret que fixa el 13 de setembre com "Dia del Bibliotecari" en homenage a la llabor dels bibliotecaris en favor de la comunitat.[7]
Mèxic
El 24 de juny de 1916 es va obrir la primera escola per a bibliotecaris, l'Escola Nacional de Bibliotecaris i Archiveros per l'iniciativa de Venustiano Carranza, pero va anar fins a 29 anys més tart, el 20 d'abril de 1945 quan l'escola va iniciar les seues classes en l'aprovació del president, en eixe llavors, Manuel Àvila Camacho.[8]
Aixina va ser com en 1945, l'Escola Nacional de Bibliotecaris i Archivistas va escomençar brindant els nivells de Professional, Subprofesional i Tècnic en Biblioteconomia i en Archivonomia, tenint com a principal objectiu tindre al personal capacitat per a brindar els seus servicis en el Departament de Biblioteques de la SEP i en els archius del sector públic. Despuix en 1952 es varen escomençar a fer canvis en els que s'establixen els nivells de Mestre i Tècnic en abdós professions, el primer d'ells en duració de tres anys, i el segon en duració de dos, en a on els estudis de Mestre tenien l'equivalència a la d'una Llicenciatura.[9] Poc temps despuix en 1960 i 1964 es varen actualisar els plans d'estudi, pero varen seguir en els mateixos nivells de Mestre i Tècnic. Va ser fins a 1974 a on estos varen desaparéixer i es va crear llavors la Llicenciatura i el Bachillerat Tècnic en duració de quatre i tres anys, respectivament.[9] I aixina varen ser alvançant i evolucionant els plans d'estudi principalment en 1992 i 1998 respecte a la llicenciatura; en 1993 varen llevar el Bachillerat Tècnic i en 1997 es va crear la Modalitat a Distància, la qual va crear una gran cobertura educativa de les llicenciatures en Archivonomia i en Biblioteconomia puix va tindre un alcanç en tot Mé xico.[9] Posteriorment en el 2000, com a part d'una nova reforma curricular, es va escomençar a oferir el nivell de Professional Associat que junt en els estudis de Llicenciatura, conformen els quatre programes educatius que actualment impartix l'Escola: Llicenciatura en Archivonomia, Llicenciatura en Biblioteconomia, Professional Associat en Archivonomia i Professional Associat en Biblioteconomia. Estos quatre programes educatius s'oferixen en dos modalitats d'estudi: Escolarisada i a Distància.[9] En juliol de 2002 el consell acadèmic de l'àrea de les humanitats i de les arts va aprovar el pla d'estudis per a la llicenciatura en bibliotecologia i estudis de l'informació en la Facultat de Filosofia i Lletres de la UNAM (UNAM, 2009).
Vore també
- Dia del Bibliotecari
- Biblioteca
- Biblioteconomia
- Centre de documentació
- Diapoteca
- Fototeca
- Hemeroteca
- Sala de llectura
- Videoteca
- Filosofia de l'història
- Computació
Referències
- ↑
- ↑ Young, Heartsill; Belanger, Terry (1988). Glosario ALA de bibliotecología y ciencias de la información, [Ed. española] edició, Ediciones Díaz de Santos. OCLC 19937730. ISBN 84-86251-93-1. Consultat el 2022-05-19.
- ↑ Alberto Rebollar Rechy (21 de noviembre de 2014). Archivo General de la Nación Mexicana (ed.): «Quiénes Somos» (en es). Archivat des de l'original, el 16 de febrero de 2018. Consultat el 23 de febrero de 2018.
- ↑ www.elhistoriador.com.ar (ed.): «Mariano Moreno, el fundador de la Biblioteca Pública» (en es). Archivat des de l'original, el 22 de septiembre de 2015. Consultat el 14 de septiembre de 2015.
- ↑ ABGRA, Asociación de Bibliotecarios Graduados de la República Argentina (ed.): «Día del Bibliotecario» (en es). Archivat des de l'original, el 7 de septiembre de 2015. Consultat el 14 de septiembre de 2015.
- ↑ (dijous 13 de setembre de 1810).«Gazeta de Bons Ayres».Gazeta de Bons Ayres.(15): 229; 234-236.Consultat el 14 de setembre de 2015.(en es)
- ↑ Comodoro gov (ed.): «Día del Bibliotecario» (en es) (13 de septiembre de 2013). Archivat des de l'original, el 23 de febrero de 2018. Consultat el 23 de febrero de 2018.
- ↑ Cano, Aurora; Estudillo, Joel(2007).«Juan Bautista Iguíniz y la historia de la profesión bibliotecaria en México (1915-1971)».Boletín del IIB.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 «Historia». Escuela Nacional de Biblioteconomía y Archivonomía (4 de octubre de 2011). Archivat des de l'original, el 4 de octubre de 2011. Consultat el 10 de diciembre de 2018.
