Benstonita
La benstonita és un mineral de la classe dels minerals carbonat i nitrat. Va ser descoberta en 1961 en una mina prop de Malvern en l'estat d'Arkansas (Estats Units),[1] sent nomenada aixina en honor d'Orlando J. Benston, metalúrgic nortamericà.
Característiques químiques
És un carbonat anhidro de bari, calcio i magnesi, sense aniones adicionals.[2]
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: manganeso i estronci.
Formació i jaciments
S'ha trobat en un jaciment de barita, aixina com en vetes d'orogènia alpina tallant una carbonatita.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: barita, calcita, cuarzo, alstonita, fluorita, esfalerita, huntita, baritocalcita, estroncianita, pirita, flogopita, monazita o daqingshanita.
Referències
- ↑ Lippmann, F.(1961).«Benstonit, Ca7Ba6(CO3)13, ein neues mineral».Naturwissenschaften.16: 550-551.(en alemà)
- ↑ Effenberger, H.(1979).«Kristallstruktur und chemische formel dones benstonits, Ba6Ca6Mg(CO3)13».Neues Jahrbuch für Mineralogie, Abhandlungen.136: 326-337.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Benstonita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.