Anar al contingut

Bematista

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En l'antiga Grècia, els bematistas (antic grec: Βηματισταί, grec modern: Βηματιστές. - de bema: (βῆμα, “pas”)) eren especialistes entrenats per a medir distàncies contant els seus passos.

Mides dels bematistas d'Alejandro

[editar | editar còdic]

Alejandro Magne duya en si bematistas en les seues campanyes per Àsia. Les mides de les distàncies recorregudes pels eixèrcits d'Alejandro que ells feyen tenien tal precisió que fins as va aplegar a sugerir que usaven un odómetro, pese a que no es registren mencions de tal instrument .


La taula següent mostra les distàncies de les rutes medides per dos dels bematistas d'Alejandro: Diogneto i Betón. Les mateixes varen ser registrades en la Història Natural de Plinio. També es mostra un grup semblant de mides donat per Estrabón seguint a Eratóstenes. L'última columna indica la distància real mida en l'actualitat.

Plinio 6.61-62 Estrabón 11.8.9 Distància real
Ruta Bematistas 1) Milles angleses 2) Desviació Estadis 3) Milles angleses Desviació Milles angleses
Portes Caspias (nort) - Hecatómpilo 4) 1960 225 0.8% 227 Camí principal
Portes Caspias (sur) - Hecatómpilo 133 122 2.4% 125 Camí principal
Hecatómpilo – Aleixandria dels Aris 575 529 0.4% 4530 521 1.9% 531 Ruta de la Seda
Aleixandria dels Aris – Proftasia 199 183 3.2% 1600 184 2.6% 189 Herat - Juwain
Proftasia – Aracotos 565 520 1% 4120 474 9.7% 525 Juwain – Kelat-i-Ghilzai
Aracotos – Ortóspana 250 230 0.4% 2000 230 0.4% 231 Camí principal Kelat-i-Ghilzai – Kabul
Ortóspana – Aleixandria del Caucas 50 46 2.1% 47 Kabul – Begram
Aleixandria del Caucas - Peucolatis 237 218 3.2% 211 Begram – Charsada
Peucolatis - Taxila 60 55 20% 69 Charsada – Taxila
Taxila – Riu Hidaspes 120 110 4.8% 105 Ruta d'Aurel Stein
Aleixandria Ària – Bactra (Zariaspa)5) 3870 445 1.6% 438 via Kala Nau, Bala Murghab, Maimana i Andkhui
Promig 4.2% 2.8%
Mija 2.8% 1.9%

Notes:.
1)
Les distàncies estan registrades pels autors en la mida: "1 mille passus" = 1618.5 yardes = 1480 metros. La definició moderna de la milla internacional es remonta al seu us per les forces romanes, per al càlcul de quant havia viajat un soldat a peu. Es definix lliteralment com “mil passos” a on 1 pas són en realitat 2 passos - puix és més fàcil (i més breu) contar en recolzar sempre el mateix peu (cada pas al voltant de 75 cm).


2) La milla internacional (5.280 peus = 1609,34 m) és alguna cosa més llarga que la milla romana original (4.854 peus = 1479,50 m). Com en la milla, la definició de el “peu” ha canviat moltes voltes.

3) 1 estadi àtic = 606’10’’ = 184,96 metros. És 1/8 de milla romana (Plinio NH 2.85). Les fonts de Eratóstenes i Estrabón, regular-me3nte usen l'estadi àtic.

4) No existixen senyes.

5) La Ruta no ha segut registrada com a seguida pel propi Alejandro.

Deixant de costat les diferències considerables (20% en Plinio i 9,7% en Estrabón), la desviació promig del restant de les medicions dels bematistas seria d'1.9% en Plinio i 1.5% en Estrabón sobre un total de 1958 i 1605 milles respectivament.

La llongitut de l'estadi grec és de 600 peus. La llongitut del peu, no obstant, varia d'una regió a una atra, pero en l'estadi d'Atenes la distància entre les llínees de partida i arribada era de 606' 10", basada en un peu de 308,3 mm.

Bematistas en l'Imperi Romà

[editar | editar còdic]

En el seu Història Natural, Plinio el Vell menciona als bematistas, fent-se us d'estos medidors en la Hispania del Imperi Romà,[1] a on va eixercir càrrecs administratius i financers, realisant estudis i investigacions en fenomens geogràfics, entre uns atres.

Entre els bematistas que menciona destaquen:

  • Amintas
  • Betón
  • Diogneto
  • Filónides de Quersoneso[2]

Vore també

[editar | editar còdic]
  • Filónides de Quersoneso (o de Creta), va ser, com consta en l'inscripció de la base de la seua estàtua, el correu d'Alejandro. També va córrer 250 km. en una sola jornada de Sición a Elis (Plinio HN 7.20.84) i tenia una estàtua en Olimpia (Pausanias 6.16.5). En un costat del pedestal hi ha una tableta de bronze en la que Curtius, raonablement, sugerix que estava gravat un mapa d'Àsia, possibilitant als peregrins d'Olimpia seguir el traç de les conquistes d'Alejandro.[3]
  • Diogneto, segons Plinio, hauria escrit un tractat o manual sobre el seu ofici.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Oficis de l'Antiga Iberia: Enciclopèdia Ilustrada dels Oficis Perduts».
  2. Ana Begoña Cadiñanos Martínez (2016): L'image d'Alejandro en Roma: Des dels Escipiones als Severs, pp.28-29, tesis doctoral, Universitat Autònoma de Madrit.
  3. Traduzione dal siti [1]. «Il conteste dei giochi i lo spirito olimpico» (en italià). Archivat des d'el original, el 14 de maig de 2006. Consultat el 4 d'abril de 2010.


Referències

[editar | editar còdic]