Beguda energitzant
Les begudes energizantes o energètiques, també conegudes com a begudes hipertónicas, neurotizantes o psicoactivas, també conegudes com quevedas són begudes sense alcohol que contenen substàncies estimulants, i que oferixen al consumidor disminuir temporalment la sensació de fatiga i l'agotament, ademés d'aumentar l'habilitat mental i proporcionar un increment de la resistència física. Estan compostes principalment per cafeïna, vàries vitaminas, carbohidrats, i atres substàncies naturals orgàniques com la taurina, que aminorar la sensació d'agotament de la persona que les consumix.
No es deuen confondre en les begudes isotónicas ni en un atre tipo de begudes com les gaseoses, ya que inclusivament en els mateixos envasos s'advertix que no es consideren begudes hidratantes. Per contindre altes dosis de cafeïna poden produir dependència i atres efectes adversos.
Part de la sensació de benestar produïda per les begudes energètiques és causada per un efecte energètic que es produïx per l'acció de substàncies psicoactivas (sent la cafeïna, un alcaloide, un dels ingredients en estes begudes) que actuen sobre el sistema nerviós central, inhibint els neurotransmisores encarregats de transmetre les sensacions de cansanci o somi, i potenciant aquells relacionats en les sensacions de benestar i la concentració.
La cafeïna, per eixemple, conseguix aumentar els nivells extracelulares dels neurotransmisores noradrenalina i dopamina en la corfa prefrontal del cervell, lo que explica bona part dels seus efectes favorables sobre la concentració.
Si be estes begudes inclouen en la seua composició glucosa i atres sucres que proporcionen energia al cos (llevat les versions dietètiques), no eliminen realment la fatiga muscular ni l'agotament en general, solament inhibix temporalment estes sensacions, i per lo tant és normal una sensació de decaiguda una volta que acaba el seu efecte en l'organisme.
Al marge dels efectes que produïxen la cafeïna i el sucre que contenen, els estudis al respecte conclouen que hi ha poques o cap evidència de que l'àmplia varietat d'ingredients adicionals tinga efecte energètic algun.[1]
Orígens
[editar | editar còdic]Estes són begudes que sorgixen per la comercialisació en el mercat mundial de begudes ya existents en països asiàtics o llatinoamericans, que només eren conegudes en eixes regions del planeta. Algunes són de llarga tradició en la seua país fundador, tenint décades de consum, pero per lo general totes han aparegut des de l'any 2000, quan el mercat austríac va decidir comercialisar-les despuix de descobrir-les.
La més famosa de totes és Ret Bull, que es comercialisa des de la década de 1980 i el país de la qual d'orige és Àustria, tenint una quota de mercat del 43% en 2020.[2] Seguit d'esta se situa Monster Energy, en un 30,1% per al mateix any.[2] L'empresa d'investigació Euromonitor va calcular que el mercat de begudes energètiques experimente un alça sostingut entre 2019 i 2021, passant d'un valor de mercat en tot lo món de 3800 millons de USD a 27.500 millons de USD en eixe periodo.[3] Especialment notable va ser l'increment en Estats Units, a on va passar d'un valor de mercat de 350 millons de USD en l'any 2000 (menys d'un 10% de la quota mundial) a un valor de 12.500 millons de USD en 2012 (més d'un 40% del total mundial).[4] Les marques són especialment agressives en l'àmbit publicitari, puix solament en 2014 varen invertir 1000 millons de USD en este fi en Estats Units.[3]
Totes estes begudes naixen en l'intenció d'incrementar la resistència física, habilitar reaccions més veloces a qui les consumix, conseguir un nivell de concentració major, evitar el somi, proporcionar sensació de benestar, estimular el metabolisme i ajudar a eliminar substàncies nocives per al cos. Tornant-se aixina famosa en deportistes, estudiants, empleats nocturns i qualsevol atre tipo de persones.
El consum d'estes begudes varia per marques i regions, tenint productes més coneguts en una sola regió, i atres coneguts internacionalment.
Tipo de consumidor al que van dirigides
[editar | editar còdic]Este producte va ser creat per a persones que requerixquen, en ocasions, un aument d'energia superior al que tenen habitual. S'inclouen ací alumnes, conductors, professors, deportistes, oficinistes i uns atres, açò a causa de la seua facilitat regeneradora i d'atres virtuts. Pero sempre es recomana un us moderat de la mateixa, com a màxim 1 al dia per als atletes.
Riscs d'intoxicació
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Efectes del café en la salut#Dosis màximes saludables de cafeïna.
Un excés en el consum d'este tipo de producte pot produir una intoxicació per excés de cafeïna.
I mai es deu prendre en alcohol perque un estimulant en un depressiu pot causar una arrítmia cardíaca, entre atres possibles complicacions. No és recomanable que ho consumen dònes embarassades. També està desaconsellada per als chiquets pel risc de desenrollar hiperactivitat per efecte de la cafeïna.
Ingredients
[editar | editar còdic]Aigua carbonatada, glucuronolactona, vitamines del Grup B (tals com a B2, B3, B4, B5, B6, B12), taurina, cafeïna, guaraná o extracte, sucre (les versions no dietètiques), aspartamo (les versions dietètiques), L-Carnitina, vitamina C, àcit cítric, acidulantes, ginseng o extracte, betacaroteno, àcit pantoténico, fosfat monopotásico, D-Ribosa, colorant, caramelo, etc. Tot varia segons el fabricant i el model de la qual es trie.
La presència de carbohidrats, cafeïna, vitamines, carnitina o D-Ribosa, fan que supostament les begudes siguen regeneradoras o energizantes. Està clar que molts dels seus ingredients tenen un efecte estimulant, fent que la seua mescla genere una resposta positiva i esperada, donant com resultat efectes d'estímul en l'organisme. Pero també estes begudes són molt qüestionades mundialment per incloure tot açò, a tal nivell que existixen organisacions que descarten un per un l'utilitat dels ingredients.[5]
Eixemple del contingut d'una llanda:
- En forma de taula nutricional
| Cantitat | % Valor diari * | |
|---|---|---|
| Calories | 140 Kcal | |
| Potassi | 44 mg | 1% |
| Sodi | 115 mg | 5% |
| Carbohidrats totals | 34 g | 12% |
| Sucres | 35 g | ** |
- * Este percentage de valor diari es basa en una dieta de 2000 calories.
- ** Valor diari no establit
Pero per supost açò no és aixina en tots els productes, ya que depenent del fabricant la llanda pot contindre una substància o no, o distints nivells d'ella. Una d'estes substàncies, la glucuronolactona és molt qüestionada i no ve en totes les marques.
Cafeïna
[editar | editar còdic]Tendixen a tindre més cafeïna de lo normal, i no és recomanable per a consum comú-continu, o a gent que no necessite estes begudes o tinga problemes en estes
Efectes de la cafeïna en l'organisme
[editar | editar còdic]Hi ha molta lliteratura científica sobre els efectes beneficiosos o perjudicials de la cafeïna que està inclosa en les begudes energètiques. A continuació expondrem que efectes han segut acceptats o no per la EFSA[6] (Autoritat Europea de Seguritat Alimentària) que és l'organisme europeu que evalua els possibles riscs i beneficis relacionats en els aliments.[7]
- Aument d'oxidació de greixos que conduïx a un descens de la massa grassa corporal. La EFSA establix que no hi ha relació causa-efecte entre el consum de cafeïna i esta acció en l'organisme.
- Aument de despesa d'energia que conduïx a un descens del pes corporal. Esta acció en l'organisme es basaria en la taxa metabòlica basal i en la terisolates. No obstant la EFSA establix que no hi ha relació causa-efecte entre el consum de cafeïna i esta acció en l'organisme.
- Aument de rendiment físic durant l'eixercici d'alta intensitat a curt determini. La EFSA no troba relació causa-efecte entre el consum de cafeïna i esta acció en l'organisme.
- La EFSA establix relació causa-efecte entre el consum d'a lo manco 75 mg en població adulta i aument de rendiment cognitiu i mental (relacionat en processos d'aprenentage, concentració, memòria, raonament, aixina com resistència a l'estrés).
- La EFSA troba relació entre el consum de 3 mg/kg de pes corporal (administrat una hora abans de l'eixercici i despuix de per lo manco 12 hores d'abstinència de cafeïna en els consumidors habituals) en l'aument de resistència, disminució de l'esforç percebut, aument del temps fins a aplegar a l'agotament.
Intoxicació per excés de cafeïna
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Efectes del café en la salut#Dosis màximes saludables de cafeïna.
Encara que no totes les begudes energètiques tenen la mateixa concentració de cafeïna, la concentració més normal és de 32mg /100ml, podent haver recipients de 250 ml (80 mg de cafeïna) o de 500 ml (160 mg de cafeïna).
L'intoxicació aguda de cafeïna està establida sobre els 300 mg depenent de factors individuals com el pes corporal o la pròpia tolerància de l'individu, si s'aplega a esta sifra apareixen síntomes de sobrexcitación del sistema nerviós donant lloc a inquietut, nerviosisme, insomni, enrojecimiento de la cara, aument de micción, trastorns gastrointestinals, #contracció musculars, irritabilitat, ritme cardíac irregular i agitació psicomotora.
Per últim cal recalcar les conseqüències en l'organisme d'una intoxicació crònica. Es caracterisa per miopatía, hipercalcemia, debilitat muscular, nàusees, bossades, diarrea i pèrdua de pes.[8]
Taurina
[editar | editar còdic]La taurina és un àcit orgànic que està present en la majoria de les begudes energètiques pero ademés és un ingredient natural en nivells molts més baixos dels aliments ademés de participar en el #síntesis de bilis en l'organisme. En una beguda energètica de 250 ml sol haver uns 1000 mg de taurina. Despuix de l'ingesta oral aplega fàcilment a la circulació sistémica i s'ha determinat que no aumenta els nivells de taurina en el cervell.
La EFSA ha evaluat la seguritat de la taurina en un NOAEL (nivell sense efecte tòxic observable) de 1000 mg (1 g) de taurina per quilogram de pes corporal per dia (cantitat 120 voltes superior a la mija de consum estimada) i ha establit que estos màrgens són lo suficientment grans com per a assegurar que el seu consum no entranya cap risc per a la salut.
Per un atre costat, la EFSA[9] va evaluar els possibles beneficis derivats del consum de taurina i va establir que no existix relació causa-efecte entre el consum de taurina i els següents beneficis:
- Protecció del sistema immunològic
- Intervenció en processos del metabolisme relacionats en la captació de glucosa
- Contribució a la funció cognitiva normal
- Manteniment de la funció cardíaca normal
- Manteniment de la funció normal del múscul
D'esta forma s'establix que l'inclusió de la taurina en begudes energètiques no eixercix cap efecte ni perjudicial ni beneficiós per a l'organisme.
D-glucurono-gammalactonna
[editar | editar còdic]La glucuronolactona s'inclou en algunes begudes energètiques. És un carbohidrat derivat de la glucosa per mig del seu metabolisme en el fege el qual es presenta naturalment i és un important component estructural de casi tots els teixits conectivos per lo que es troba en cantitats més baixes en aliments de forma natural que les trobades en les begudes energètiques.
En una beguda energètica de 250 ml sol haver uns 600 mg d'este compost. La EFSA va evaluar la seua seguritat en un NOAEL (nivell sense efecte tòxic observable) de 1000 mg de glucuronolactona per quilogram de pes corporal per dia (cantitat 200 voltes superior a la mija de consum estimat) i va establir que ya que és un constituent natural de l'organisme i que els màrgens de seguritat són lo suficientment grans no hi ha cap perill en l'inclusió d'esta substància en les begudes energètiques. Ademés també va determinar que no és provable la seua interacció en la cafeïna, la taurina, l'alcohol o els efectes derivats de l'eixercici físic.[10]
Vitamines grup B
[editar | editar còdic]Són tipos de vitamines B hidrosolubles, la qual cosa significa que el cos no les pot almagasenar. Si el cos no pot utilisar tota la vitamina, la cantitat extra ix de l'organisme a través de l'orina. Estes vitamines tenen que repondre's en el cos tots els dies.
En ser l'excés excretado és difícil que causen toxicitat en l'organisme encara que elevades dosis poden carrejar efectes secundaris, sobretot en combinació en suplements dietètics i preparats vitamínicos i inclús medicaments.
La vitamina B3, niacina, àcit nicotínico o vitamina PP
[editar | editar còdic]Els requeriments de vitamina B3 diaris oscilen entre 2-12 mg en chiquets a 14-16 mg en adults. La carència d'esta vitamina pot originar pelagra.
Els efectes secundaris derivats d'una hipervitaminosis apareixen a partir de l'ingesta d'1,5-6 g/dia. Entre ells el més freqüent és el enrojecimiento de la pell. També malalties hepàtiques com una coloració groguenca de pell i mucoses (Aliacrà), #picor, aparició d'úlceres i/o empijorament d'estes i un agravament de l'hipertensió arterial aixina com de la gota i la diabetis com a conseqüència de l'us de suplements que continguen niacina.[11]
Una llanda de Beguda energizante pot contindre des de 20 mg de vitamina B3 fins a 49,2 mg en les llandes més grans. De 140% a inclús el 300% de la Dosis Diària Recomanada per a esta vitamina. Pese a sobrepassar altament les recomanacions diàries es queden molt llunt de la dosis necessària per a la hipervitaminosis i els seus efectes derivats.
Ensajos clínics en pacients en risc de patir malalties cardiovasculars varen evidenciar l'absència d'efecte terapèutic de la niacina en altes dosis (1000 mg) i inclús la possibilitat de que fora perjudicial. La carència de senyes determinant sobre el seu benefici no va ser tal en els efectes adversos derivats de l'ingesta d'altes dosis d'esta vitamina com els citats anteriorment.[12]
Vitamina B5 o Àcit Pantoteico
[editar | editar còdic]La dosis diària recomanada és de 5 mg en l'adult. Les begudes energizantes poden dur de 5 mg a 20,4 mg inclús. Suponent fins a un 400% de la CDR. Encara que no es tinga constància de la toxicitat per als humans de l'àcit pantoteico dosis de 15-20 mg estan relacionades en diarrees.[13]
També es discutix l'eficàcia de la vitamina B5 en el tractament anti acné.
Vitamina B6 - Piridoxina
[editar | editar còdic]Per a la vitamina B6 es té associada uns nivells d'ingesta màxima tolerable (tolerable upper intake levels: UL) a on els efectes adversos s'incrementen a partir d'eixa dosis que per a un adult oscila entre els 80 i 1000 mg. Una llanda de beguda energizante pot contindre des de 5 mg a 10 mg, després només una pren massiva de dites begudes ocasionaria efectes preocupants.
Dits efectes no desijats van incrementant en la dosis fins a aparéixer toxicitat que es produïx a partir dels 2000 mg: Hormigueo i entumecimiento de les extremitats, trastorns de locomoció, cansanci, somnolència. Que desapareixen en la suspensió de la dosis.
Les dònes embarassades no deuen utilisar elevades dosis, els suplements deuran ser vigilats per un mege. I les altes dosis de Piridoxina interacciona en determinats fàrmacs del tractament de l'alzheimer. Precaució en vells.
Efectes adversos i us en alcohol
[editar | editar còdic]Dependència i toxicitat
[editar | editar còdic]Encara que estes begudes no siguen tan nocives i adictivas com les begudes alcohòliques, sol existir un atre tipo de dependència a elles, l'anomenada dependència física, que també pot derivar en una dependència social. En el dia a dia, persones que enfronten el estrés, cansanci físic, situacions d'alt risc, insomni i uns atres, s'acostumen equivocadamente a este tipo de productes, caent en l'abús de substàncies psicoactivas que poden dur conseqüències negatives per a la salut. El consum excessiu o prolongat en el temps de begudes energètiques pot provocar problemes cardíacs, com a #arrítmia o atacs al cor i condicions psiquiàtriques que poden derivar en fòbies o ansietat.[14][15] Diverses investigacions recents destaquen que l'us habitual de begudes energètiques entre adolescents i jóvens adults pot afectar negativament el rendiment acadèmic, provocar alteracions del somi i generar síntomes com a fatiga diürna,[16] ansietat o irritabilitat En Europa, estudis realisats han associat el consum de begudes energètiques en alt contingut en cafeïna i taurina en la mort d'atletes.[17] Ademés, varis estudis sugerixen que les begudes energètiques podrien ser una «droga pont».[18] L'aument del consum d'estes begudes va fer que el número d'hospitalisacions en Estats Units pel seu consum es duplicara entre 2007 i 2011 fins a alcançar 20.783, en especial incidència en els varons jóvens.[19] Estes observacions respalen les recomanacions emeses per autoritats sanitàries i educatives per a promoure l'us informat i
moderat d'estes begudes, especialment en poblacions jóvens.
Algunes d'estes begudes duen més cafeïna que una tassa de 80 ml de café expresso. Les begudes energètiques contenen cafeïna i estes begudes són molt utilisades a pesar de que hi ha atres tipos de substàncies que conseguixen el mateix efecte en el seu consum.[20] Este component, majoritari en estes begudes,[21] pot tindre certs efectes amoladors a la salut. Entre els efectes d'este component està el nerviosisme, mal de cap, ansietat, aument en pressió arterial, insomni, confusió mental, entre atres efectes igualment amoladors per a la salut. Qualsevol persona en una malaltia cardiovascular podria aplegar a sofrir un efecte encara més nociu, i deuria moderar la cantitat de consum d'estes begudes. La beguda Ret Bull va estar inclús prohibida temporalment en varis països occidentals, per la suposta toxicitat d'algun dels seus components.cita requerida
Mescles en begudes alcohòliques
[editar | editar còdic]La composició d'estes begudes i la mescla en alcohol pot fer creure a les persones que no estan èbries, aumentant els episodis de borracheres pel major consum d'alcohol i els perills que estes comporten, com un menge etílico, ademés d'un possible infart causat per la mescla d'una substància inhibitòria i una atra estimuladora, abdós sobre el mateix orgue (el cor).[22] S'han reportat casos en servicis hospitalaris d'urgència en els que el consum de solament dos combinats de begudes energètiques i alcohol pot produir intoxicacions agudes. Un experiment en dos grups de rates jóvens realisat en la Universitat Purdue d'Estats Units en 2016, va trobar similituts en els canvis cerebrals quan se'ls administrava una mescla de beguda energètica en alcohol i quan se'ls administrava cocaïna i unes atres drogues tipo A.[23] Els investigadors varen observar que els signes físics i neuroquímicos eren similars en abdós grups de rates, i que ademés les rates que havien consumit la mescla eren menys sensibles que les rates de control a los efectos de la cocaïna i més propensos al seu abús.[23]
Havent consumit 160 mg de cafeïna mesclats en alcohol, la cafeïna estimula el Sistema Nerviós Central i el cardíac, lo que facilita la lliberació de catecolaminas com la adrenalina i la dopamina i estimula la vasodilatación. Este tipo de begudes també presenten inositol que potencia l'acció de la cafeïna i de la taurina. Abdós combinats en alcohol incrementen les possibilitats d'aparició d'efectes adversos. Es desaconsella l'us de begudes energizantes en persones en #afectació cardíaques i hipertensió arterial, trastorns cerebrals i neurològics, embarassades, diabètics i menors de 16 anys.
També es parla del dany que estes mescles genera en el nostre fege a causa dels efectes de l'alcohol sobre este i la presència de la glucuronolactona (derivada naturalment del fege).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nutrition Reviews.70(12)
- 730–744.ISSN 1753-4887.doi:10.1111/j.1753-4887.2012.00525.x.
- ↑ 2,0 2,1 «Energy Drink Market Share | T4» (en en). www.t4.ai. Archivat des d'el original, el 2023-04-22. Consultat el 2025-11-17.
- ↑ 3,0 3,1 Roberto A. Ferdman. «The American energy drink craze in two highly caffeinated charts» (en anglés). Quartz. Consultat el 12 de giner de 2017.
- ↑ «Energy Drinks and Shots: O.S. Market Trends» (en anglés). ReportLinker. Archivat des d'el original, el 16 de giner de 2017. Consultat el 12 de giner de 2017.
- ↑ «Suposta utilitat dels ingredients». Archivat des d'el original, el 6 de febrer de 2009. Consultat el 9 de giner de 2009.
- ↑ http://www.efsa.europa.eu/en/efsajournal/pub/2053.htm
- ↑ http://www.efsa.europa.eu/en/efsajournal/pub/2054.htm
- ↑ https://web.archive.org/web/20130626060500/http://www.adicciones.es/files/edifarre.pdf
- ↑ http://www.efsa.europa.eu/en/efsajournal/pub/2035.htm
- ↑ http://www.efsa.europa.eu/en/efsajournal/pub/935.htm
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 3 de març de 2014. Consultat el 5 de decembre de 2013.
- ↑ http://www.biobiochile.cl/2013/03/10/decepcionante-resultat-estudi-revela-que-vitamina-b3-no-és-benefica-per a-el-corazon.shtml
- ↑ http://www.nutri-facts.org/esp/vitamines/vitamina-b5-acido-pantotenico/seguritat/
- ↑ The Canadian Journal of Cardiology.31(5)
- 572–575.ISSN 1916-7075.doi:10.1016/j.cjca.2014.12.019.
- ↑ La Presse Médicale.44(3)
- 261–270.doi:10.1016/j.lpm.2014.07.029.Consultat el 11 de giner de 2017.
- ↑ Cante Gómez; López Martínez, Santiago (2025). EcoBoost Max™: Anàlisis i Desenroll d'un Prototip de Suplement Energètic Sostenible, Chilpancingo dels Brau: Gio Vora Academic Press, pp. «pp.» 1-11. doi:10.5281/zenodo.15117316. ISBN 978-607-26978-1-2.
- ↑ Journal of the American Pharmacists Association: JAPhA.48(3)
- i55–63; quiz i64-67.ISSN 1544-3450.doi:10.1331/JAPhA.2008.07055.
- ↑ Drug and alcohol dependence.99(1-3)
- 1–10.ISSN 0376-8716.doi:10.1016/j.drugalcdep.2008.08.001.
- ↑ The Dawn Report. «Update on Emergency Department Visits Involving Energy Drinks: A Continuing Public Health Concern» (en anglés). Drug Abuse Warning Network. Archivat des d'el original, el 17 de febrer de 2016. Consultat el 12 de giner de 2017.
- ↑ Medicina Llegal de Costa Rica.29(1)
- 23–33.ISSN 1409-0015.
- ↑ Raúl A. Castellanos, Rossana M. R., Gladys G. Frazer, Revista de facultat de ciències mèdiques: Efectes fisiologicos de les begudes energizantes, p.43-49, 2006.
- ↑ Amy Pennay. «Combining energy drinks and alcohol» (en anglés). Australian Family Physician. Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 12 de giner de 2017.
- ↑ 23,0 23,1 Richard van Rijn et a el. «Mixing energy drinks, alcohol may affect adolescent brains like cocaine» (en anglés). Purdue University. Consultat el 12 de giner de 2017.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Beguda energitzant.- Begudes energizantes ¿Possible nova dependència? en usbmed.edu.co
- Sespas retira del mercat beguda energizante Bou; comissa centenars de mills, elnuevodiario.com.do
- Hidratació i begudes
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Bebida energizante» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.