Batalla de la Motta

Batalla de la Motta

Plantilla:Campanya Guerra de la Lliga de Cambrai La batalla de la Motta, també coneguda com la batalla de Schio, Vicenza o Creazzo, va anar un enfrontament militar ocorregut el 7 d'octubre de 1513 entre les tropes de la República de Venècia, dirigides per Bartolomeo d'Alviano, i un eixèrcit combinat d'Espanya i el Sacre Imperi Romà Germànic, encapçalat per Ramón de Cardona i Fernando de Ávalos, en el context de la Guerra de la Lliga de Cambrai. La trobada, que va tindre lloc prop de la població italiana de Schio i es va saldar en una victòria decisiva hispà-imperial.

Antecedents

El virrey espanyol de Nàpols, Ramón de Cardona, estava impedit de portar a terme activitats contra França per la treua que Fernando el Catòlic i Luis XII havien firmat, per lo que va tornar els seus recursos contra Venècia, aliada de França i encara beligerant en el conflicte. Els comandant veneciano, Bartolomeo d'Alviano i Gian Paolo Baglioni, trobant-se desprovistos de forma inesperada del respal francés, es varen replegar a la regió de Véneto, perseguit de prop per l'eixèrcit espanyol, al que Bartolomeo va entretindre en agressius atacs de cavalleria esperant l'arribada del hivern.Plantilla:Sfnp

Cardona va intentar llavors conquistar Pàdua, que els venecians havien fortificado en extrem, pero a pesar dels ingeniosos métodos de sege de Prospere Colonna, es vaig vore obligat a retirar-se per a no vore's agarrat entre dos fòcs. Despuix de retirar-se a Albareto, Cardona va canviar de tàctiques i va decidir obligar als venecians a eixir de les seues fortalees en Pàdua i Treviso en una atrevida expedició de saqueig al territori veneciano, curs d'acció desaconsellat per Colonna pero recolzat per Fernando de Ávalos. L'eixèrcit hispanoimperial va penetrar va torrar profundament en territori veneciano, i en setembre estaven a la vista de la mateixa Venècia, que Cardona va manar bombardejar, encara que provocant més temor que danys.Plantilla:Sfnp No disponent d'embarcacions en les que creuar l'estany, Cardona va ordenar retornar a la Lombardía.

Per la seua banda, D'Alviano, que havia segut reforçat en centenars de soldats i voluntaris reclutats entre la noblea veneciano, aixina com canons i atres suministraments, va prendre ara l'iniciativa per a venjar les afrontes rebudes i va perseguir des de Pàdua i Treviso a les tropes de Cardona, en l'intenció de no permetre'ls retirar-se del Véneto. Per a completar el sege, va enviar a Gian Paolo "Fortebraccio" Manfrone a reclutar parracs locals i formar una milícia.Plantilla:Sfnp

Moviments previs

Cardona va trobar a Bartolomeo tallant-li el pas en tot el seu eixèrcit a l'atre costat del riu Brenta, pero va conseguir evadir-li i creuar el riu discretament per una atra via per consell de Colonna i Ávalos.Plantilla:Sfnp Quan D'Alviano es va donar conte de l'engany, es va retirar fins a Vicenza, a on es va reunir en Baglioni i va excavar una série de fortificacions en Olmo per a intentar tallar-los el pas de nou en ruta cap a Verona. El nou pla era encertat, ya que, per a no lluitar en terreny enemic, Cardona es voria obligat a endoblegar per la zona montanyosa de Bassano i allí seria presa de la guerrilla veneciano.Plantilla:Sfnp

Cardona va plantar campament prop de Vicenza, encara sent acossat per l'artilleria veneciano, que obligava als seus a dormir sense tendes i en els cavalls i el bagage emboscats. L'arribada de Manfrone a les seues esquenes va terminar d'acorralar a l'eixèrcit hispanoimperial, per lo que Cardona i els seus capitans varen determinar posar-se en moviment. Varen decidir rodejar Bassano cap a Trento, de modo que els venecians es veren obligats a perseguir-los en terreny descobert o deixar-los tornar a Verona donant un rodege. Colonna, els consells del qual s'havien corroborat, va solicitar liderar la retaguàrdia, a on succeiria el choc. D'esta manera, i aprofitant un banc de boira que es va alçar el matí del 7 d'octubre, varen alçar campament i es varen alluntar inadvertidament cap a Schio.Plantilla:Sfnp

D'Alviano es va mostrar remiso a seguir-los, no estant segur dels seus moviments ni volent abandonar el terreny favorable, pero en ser pressionat pel proveïdor veneciano Andrea Loredan, va donar l'orde de fer-ho. L'antic renegat espanyol va alcançar a Cardona en el pla de Vicenza, a l'altura de Motta de Costabissara, per a on els hispanoimperiales alvançaven en quadre preparats per al choc.Plantilla:Sfnp

Bibliografia

• (1904) Costabissara, memorie storiche, Schio.
• Baumann, Reinhard (1984). Georg von Frundsberg, Munich: Süddeutscher Verlag. ISBN 3-7991-6236-4.
• Guicciardini, Francesco (1984). The History of Italy, Princeton University Press. ISBN 0-691-00800-0.
• Kamen, Henry (2003). Empire: How Spain Became a World Power 1492–1763, Nova York: HarperCollins. ISBN 0-06-019476-6.
• Mallet, Michael (2012). The Italian Wars 1494–1559, Harlow: Pearson Educated Limited. ISBN 978-0-582-05758-6.
• Montgomery, Bernard Law (1968). A History of Warfare, Nova York: World Publishing Company. ISBN 0-688-01645-6.
• Norwich, John Julius (2009). Història de Venècia, Granada: Edicions Almed. ISBN 978-84-936685-1-8.
• Sandoval, Prudencio (1614). Història de la Vida i fets de l'emperador Carlos V.
• Taylor (1973). The Art of War in Italy 1494–1529, Westport: Greenwood Press. ISBN 0-8371-5025-6.