Batalla de Lequeo

Batalla de Lequeo

Plantilla:Campanya Guerra de Corinto La batalla de Lequeo va tindre lloc l'any 391 a. C. en el context de la guerra de Corinto; es varen enfrontar els eixèrcits d'Atenes i d'Esparta: la batalla va terminar en la victòria ateniense.

La causa immediata de la victòria va ser que el strategos (general) ateniense Ifícrates es va aprofitar de que un regiment d'hoplites espartanos, que estava maniobrant a camp obert prop de Corinto, ho feya sense estar protegit pels proyectils de tropa alguna. Conseqüentment, va decidir tendir-los una emboscada en els seus llançadors de javalines (els peltastes).

Llançant atacs ràpits i repetits contra la formació espartana, Ifícrates i els seus hòmens varen ser capaços de desgastar als espartanos; finalment, els varen véncer, havent matat a penes a la mitat d'ells. Esta batalla va ser la primera volta en el història militar grega en la que una força de peltastas va conseguir derrotar a una força de hoplitas, que era un cos d'infanteria pesada.

Preludi

En l'any 392 a. C., va tindre lloc una guerra civil en Corinto entre un grup d'oligarcas proespartanos i un atre de demócrates antiespartanos; la victòria va ser para estos, els qui, ademés, varen enviar posteriorment a l'exili als seus adversaris supervivents.

Estos exiliats varen cooperar en les forces espartanas de la regió per a conseguir el control de Lequeo, el port occidental de Corinto, situat en el golf de Corinto. Els espartanos varen rebujar varis atacs dels demócrates de Corinto i dels seus aliats tebanos i argivos, i varen assegurar el seu control sobre el port.

Va ser llavors quan els atenienses varen enviar una força per a ajudar a Corinto, en Ifícrates al mando dels peltastas. Mentres les forces atenienses aplegaven, els espartanos i els exiliats varen invadir des de Lequeo el territori de Corinto i, en l'any 391 a. C., el rei espartano Agesilao II va conduir un gran eixèrcit espartano cap a la zona i, atacant varis punts forts, va obtindre numeroses victòries. Els atenienses i els seus aliats casi varen quedar cercats en Corinto, pero pronte varen trobar una oportunitat de millorar la seua situació i véncer als espartanos, gràcies al descuit d'estos.

Batalla

Encara que el rei espartano Agesilao va marchar a territori corintio en el gros del seu eixèrcit, va deixar una força important en Lequeo per a protegir el port. Part d'esta estava composta per hòmens de la ciutat d'Amiclas, que tradicionalment retornaven a casa quan estaven en campanya per a participar en cert festival religiós. En aproximar-se la celebració d'este festival, el cap espartano en Lequeo va eixir en una força de hoplitas i de cavalleria per a escoltar als amicleos més allà de Corinto en el seu camí a casa. Despuix de conseguir passar la ciutat sense problemes, el cap va ordenar als seus hoplitas retornar a Lequeo, mentres que la cavalleria va seguir junt en els amicleos. Encara que tenia que passar prop de les muralles de la ciutat de Corinto en el seu eixèrcit, esperava no tindre problemes, puix creïa que els hòmens de la ciutat estaven acovardits en el seu interior i poc inclinats a eixir i acometre-ho.

Lequeo va ser l'antic port occidental de Corinto.

En la ciutat, els comandants atenienses Ifícrates, que manava als peltastas, i Calias, que manava als hoplitas, varen observar com un regiment espartano d'uns siscents hòmens s'acostava a la ciutat sense protecció de la cavalleria, per lo que varen decidir aprofitar la situació. Aixina, els hoplitas varen eixir de Corinto per a formar prop de la ciutat, mentres els peltastas varen abordar la persecució de les forces espartanas, tirant-los llances.

Per a posar fi a l'acossament dels atenienses, el cap espartano va ordenar a un destacament dels seus hòmens que carregaren contra ells, pero els peltastas varen retrocedir i varen escapar fàcilment dels seus perseguidors. Llavors, quan els espartanos varen mamprendre el regrés al regiment, els peltastas es varen girar i els varen tirar llances que els infligieron baixes importants. Este maniobra es va repetir vàries voltes, sempre en el mateix resultat.

Incapaços d'escapar i preocupats per les constants pèrdues, els espartanos es varen refugiar en un cim que domina Lequeo. Quan els hòmens que protegien esta varen vore la corruixa pel que travessaven els seus companyers, varen salpar de la ciutat en chicotets barcos i es varen aproximar tot lo que varen poder a la seua posició, fins a colocar-se a aproximadament mija milla del tossal a on resistien els embats enemics. Els atenienses mentrestant varen escomençar a desplegar als seus hoplitas; al percatarse d'açò, els espartanos varen fugir cap als barcos, perseguits pels peltastas atenienses. En total, el regiment espartano va perdre a doscents cinquanta dels seus siscents soldats en els combats.

Bibliografia

• Fine, John Van Antwerp. (1983). The Ancient Greeks: A Critical History (en anglés), Harvard University Press. ISBN 0-674-03314-0.