Barrancas del Orinoco
Uyapari és una localitat veneçolana, capital del Municipi Sotillo del Estat Monagas i és provablement la població més antiga de Veneçuela.[1] Es troba ubicada a la vora de l'imponent riu Orinoco, a l'altura a on este s'obri per a donar pas al delta. Per a principis de la primera década del XXI té una població estimada en alguna cosa menys de 30 000 habitants, conformada per veneçolans de diversos orígens encara que majoritàriament mestizos i indígenes, en algun percentage significatiu d'estrangers (guyaness i uns atres).
Història
En el lloc a on hui es troba Barrancas s'han trobat objectes i utensilis arqueològics que varen pertànyer a les denominades Turiapari i San Rafael de Barrancas, dels quals els més antics han segut datats 1000 anys abans de l'era cristiana.[2] L'evidència arqueològica que ha segut trobada (i que encara seguix trobant-se) ha permés establir que Barrancas ha estat ininterrompudament habitada a lo manco des del XI de nostra era, lo que la convertix en la localitat més antiga de Veneçuela i una de les més antigues del continent americà.[3]
Diego de Ordaz, explorador espanyol obsessionat en trobar el llegendari lloc d'El Dorat, va aplegar al llogaret en agost de 1531 despuix de remontar el riu Orinoco pel Caño Manamo. Impressionat pel seu número de habitants —el qual va estimar en «més de 400 bohíos»— va decidir descendir i entrevistar-se personalment en el cacic "Naricagua", senyor dels seus territoris, el nom dels quals del riu "Uyapari" estava associat al poblat. El croniste Juan de Castellanos, en el seu célebre Elegies de varons ilustres d'Índies ho descriu com a «poble de potent va ser de gran gentío que sobre les barrancas anava lloc del Cacic de Uyapari señorío».[4]
Per a l'any 1800 el Baró Alejandro von Humboldt, visita esta regió, deixant les seues senyes i impressions en l'obra "Viage a les Regions Equinoccionales".
Els flares capuchinos aragonesos comencen a aplegar a finals del XVII i en 1790, Fra Joaquín de Morata funda la missió de Sant Rafael Arcàngel de Barrancas ajudat per aborigen de l'ètnia Warao i construint una iglésia. En motiu de la guerra d'independència els religiosos es veuen forçats a abandonar el poble, que permaneix habitat pels natius. Ya en el XX, durant la presidència de Juan Vicente Gómez, Barrancas experimenta un notable creiximent en l'arribada de mamprenedors estrangers a instalar negocis i oferir servicis associats al creiximent de l'exploració i producció petrolera en la delta del Orinoco; per a mediats de sigle s'havia convertit en un important centre de producció ganadera.
Baix la direcció de la Corporació Veneçuelana de Guayana es va portar a terme la sembra de vàries hectàrees de pi caribe entre Barrancas i la propenca localitat d'Uverito, activitat que va impulsar notablement el desenroll de la zona; cap a la década de 1970 va ser la població i port més important de l'Estat Monagas, principalment per la falta de conexió vial terrestre cap a les principals ciutats propenques, com Tucupita (Delta Amacuro) i Port Ordaz (Estat Bolívar), encara que hui en dia seguix sent un centre important d'arreplega de mercaderies i passagers cap a eixes ciutats. Una part significativa de l'economia local va estar històricament fomentada pels intercanvis comercials informals en països com Guyana i Trinitat i Tobago.
L'1 de giner de 2022, es va presentar un fort enfrontament en la localitat entre organismes policials i militars en grups irregulars associats a paramilitars,[5] també va ser involucrat «El sindicat de Barrancas»,[6] pel control de la zona.
En 2022, es va restaurar la Planta Fileteadora de Peix en esta localitat per Ernesto Lluna.[7]
Geografia
Sectors
Antonio José de Sucre, Prolongació Bolívar, La Florida, La Pont, avingudes Negre Primer i Rómulo Betancourt, El Centre i El Mur.
Referències
- ↑ Antczak, María Magdalena; Antczak, Andrzej (2006). Universitat Simón Bolívar (ed.). Els ídols de les illes promeses, Caracas: Editorial Equinoccio. ISBN 9802372366.
- ↑ Olsen Bruhns, Karen (1994). Ancient South America (en anglés), Nova York: Cambridge University Press, pp. 153. ISBN 9780521277612.
- ↑ Meggers, Betty J. (1972). Prehistoric America - An Ecological Perspective (en anglés), Washington, pp. 101-102. ISBN 9780202330792.
- ↑ Abrizo, Manuel (6 de juny de 2013). «Alfareros del Orinoco». Portal web de Tal Com. Archivat des de l'original, el 4 de març de 2016. Consultat el 13 d'agost de 2013.
- ↑ «Reporten varis morts despuix d'enfrontaments en Barrancas del Orinoco» (en es). Consultat el 2022-01-02.
- ↑ «Organismes de seguritat prenen el control en Barrancas del Orinoco» (en es). Consultat el 2022-01-02.
- ↑ Brau, Emilio (2022-10-18). «Ernesto Lluna reactiva sèptima empresa de la Governació de Monagas» (en es). El Periódico de Monagas Notícies de Maturín Monagas Veneçuela. Consultat el 2023-02-05.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Barrancas del Orinoco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.