Pinus caribaea
Pinus caribaea, el pi macho, és una espècie de pi natiu de Mèxic, Cuba, Bahames, Belize, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Panamà i Islas Turcas y Caicos.
Descripció
[editar | editar còdic]L'espècie té tres varietats, una molt distinta i tractada com una espècie separada per alguns autors:
- Pinus caribaea var. caribaea – endèmica de l'oest de Cuba (província de Pinada del Riu i la illa de la Joventut, abans cridada Illa de Pins per la seua abundància). Esta varietat és classificada com en estat de conservació vulnerable en la Llista roja d'espècies amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea.[1]
- Pinus caribaea var. bahamensis (Griseb.) W.H.Barrett & Golfari – pi Bahames. Endèmica de Bahames i d'illes Turques i Caicos.
- Pinus caribaea var. hondurensis (Sénéclauze) W.H.Barrett & Golfari – pi d'Hondures. Nativa de Belize,panamá , Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, i el estat de Quintana Rosegue de Mèxic.
Encara que l'espècie com un tot no està amenaçada, la varietat típica de Cuba marcadament declina per la deforestación i està considerada com espècie vulnerable per la IUCN, en l'actualitat existixen plans per a la seua recuperació.
Plantació de Uverito (Veneçola)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Bosc de Uverito.
El bosc de Uverito, s'ubica entre els estats Anzoátegui i Monagas, és el pany forestal artificial més gran del món plantat per l'home, en al voltant de 600.000 hectàrees en plantacions de boscs de pi Carib.[2]
En 1961, la Corporació Veneçolana de Guayana i el Ministeri d'Agricultura i Crío, varen introduir plantacions de Pinus caribaea var. hondurensis en les sabanes de Uverito en fins industrials.
El programa de plantacions de Uverito es va iniciar en un viver i va ser finançat per l'Estat veneçolà, el qual va invertir per a realisar-ho 275 millons de dólars durant 30 anys, segons un representant de l'empresa administradora Fustes del Orinoco (abans CVG Proforca). D'acort a la mateixa font, les plantacions tenen un valor de 350 millons de dólars. Proforca, que és l'empresa que maneja el bosc, va ser constituïda en 1988 per a promoure el desenroll de l'indústria forestal i de la fusta en l'orient del país. Maneja una superfície plantada de pi Carib de més de 600 mil hectàrees, concentrades en un lot boscós ubicat al sur dels estats Anzoátegui i Monagas, que seguix sent hui en dia el bosc creat més gran del món.
Usos en medicina popular
[editar | editar còdic]La decocció de fulls i/o leño per via oral és utilisat per a la impotència, bronquitis, blenorragia i inflamacions génito-urinàries. La resina del tronc per a eczemas. Els fulls (decocció) com antifúngico.
- Principis actius
Els fulls contenen un oli essencial ric en terpenos, taninos i resina.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Pinus caribaea va ser descrita per Pierre Marie Arthur Morelet i publicat en Revue Horticole de la Cote-D'Or 1: 107. 1851.[4]
- Etimologia
Pinus: nom genèric dau en llatí al pi.[5]
caribaea: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en el Carib.
- Sinonímia
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pinus caribaea en la llista roja de la UICN.
- ↑ ¡ORGULL NACIONAL! Bosc més gran del món, creat per l'home, està en Veneçola (+Fotos) - notitotal.com
- ↑ «Pinus caribaea». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 28 de març de 2013. Consultat el 12 d'abril de 2013.
- ↑ «Pinus caribaea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 8 d'abril de 2013.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ «Pinus caribaea». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 8 d'abril de 2013.
- ↑ Pinus caribaea en PlantList
Bibliografia
[editar | editar còdic]- CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mèxic City.
- Farjon, A. K. & B. T. Styles. 1997. Pinus (Pinaceae). Fl. Neotrop. 75: 1–291.
- Farjon, A. K., J. A. Pérez de la Rosa & B. T. Styles. 1997. Field Guide Pines Mexico Central America 1–147. Royal Botanic Gardens, Kew.
- Forzza, R. C. & et al. et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
- Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
- Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
- Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
- Killeen, T. J., I. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guia Árb. Bolívia 1–958. Herbario Nacional de Bolívia & Missouri Botanical Garden, La Pau.
- Martínez Sales, I. M., M. Sousa Sánchez & C. H. Ramos Álvarez. 2001. Regió de Calakmul, Campeche. Llistats Floríst. Mèxic 22: 1–55.
- Merello, M. 2003. Pinaceae. In: Manual de Plantes de Costa Rica, B.I. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 92: 9–10.
- Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes d'Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Wikispecies-logo.svg Wikispecies té un artícul sobre Pinus caribaea.
- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. https://web.archive.org/web/20090514032356/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?28426 (19 feb 2008)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pinus caribaea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
