Bandera dels Països Baixos
La bandera dels Països Baixos es dividix en tres franges horisontals de la mateixa gruixa, roja la superior, blanca la central i blava l'inferior. Està regulada actualment per un Real Decret de febrer de 1937. Es tracta d'una de les tricolores més antigues que existixen en vigor.
Colors
| Sistema | Rojo | Blanco | Blau |
|---|---|---|---|
| CMYK | 0.82.70.34 | 0.0.0.0 | 100.65.0.64 |
| RGB | (169,31,50) | (255,255,255) | (0,32,91) |
| Colores web | #A91F32 | #FFFFFF | #003366 |
| RAL | 2002 | 9010 | 5026 |
Història
Edat Mija


A finals de el XV, quan la majoria de les províncies dels Països Baixos estaven unificades baix el mando del duc de Borgoña, es va utilisar la bandera de la creu de Borgoña del duc de Borgoña per a les expedicions conjuntes, que consistia en una creu roja que s'assemblava a dos branques creuades i toscamente nugades sobre un fondo blanc. Esta bandera es va mantindre en us durant la posterior Casa de Habsburgo.
Prinsenvlag
- Artícul principal → Prinsenvlag.
En 1568, les províncies dels Països Baixos es varen rebelar contra el rei Felipe II d'Espanya i el príncip Guillermo d'Orange (1533-1584) es va colocar al cap dels rebels. L'etimologia de la Casa d'Orange no està relacionada en el nom de la fruta ni en el color. L'us dels colores taronja, blanc i blau (, del francés: Orange, Blanc, Bleu) es basava en la librea de Guillermo i es va registrar per primera volta en el sege de Leiden en 1574, quan els oficials holandesos duyen brazales de color taronja, blanc i blau.[1] La primera representació a tot color de la bandera que es conéix va aparéixer en 1575 (vore image). En Gante, en 1577, Guillermo va ser rebut en una série de #alegoria teatrals representades per una jove vestida de taronja, blava i blanc.[2] La primera referència explícita a una bandera naval en estos colors es troba en les ordenances del Almirantazgo de Zelanda, datades en 1587, és dir, poc despuix de la mort de Guillermo.[1] La combinación de colores naranja, blanco y azul se considera la primera bandera holandesa. El 400 aniversario de la introducción de la bandera holandesa se conmemoró en los Países Bajos con la emisión de un sello postal en 1972.[3] Açò es basava en el fet de que en 1572 els Watergeuzen (Gueux de mer, "menics de la mar"), els corsarios pro-holandesos, varen capturar Brielle en nom de Guillermo, príncip d'Orange. No obstant, no se sap en certea si varen dur en si una bandera taronja, blanca i blava en l'event, encara que certament varen començar a usar una tricolor taronja, blanca i blava alguna cosa més vesprada, en la década de 1570. Més tarde li la va conéixer com Prinsenvlag ("bandera del príncip") i va servir com a base per a l'antiga bandera surafricana, les banderes de la ciutat de Nova York i la bandera d'Albany (Nova York), els tres antics dominis de la República dels Sèt Països Baixos Units.
Statenvlag

El roig com a substitut del taronja va aparéixer ya en 1596, pero en més freqüència a partir de 1630, com indiquen les pintures de l'época. El roig va substituir gradualment al taronja (1630-1660) com a signe de canvi polític i de creixent dissociació de la República de la Casa d'Orange.[4] Sembla que abans de 1664, la bandera tricolor roja, blanca i blava es coneixia comunament com la "bandera d'Holanda" (Hollandsche Vlag), cridada aixina per una de les províncies rebels. En 1664, els Estats de Zelanda, una atra de les províncies rebels, es varen queixar d'això i una resolució dels Estats Generals va introduir el nom de "bandera dels Estats" (Statenvlag), en el que es coneixerà en avant a la bandera tricolor roja, blanca i blava.[5] La marina holandesa entre 1588 i 1630 sempre havia exhibit la Bandera del Príncip, i despuix de 1663 sempre la Bandera dels Estats, estant abdós variants de bandera en us durant el periodo de 1630 a 1662.[6]
Es diu que la bandera tribanda roja, blanca i blava utilisada en el XVII va influir en els dissenys de la bandera russa seminal[7] i la bandera francesa.[4] A su vez, estas dos banderas influirían posteriormente en muchas otras.
Bandera de la República Bátava
- Artícul principal → República Bátava.

Con la Revolución bátava en los Países Bajos en la última década del XVIII, y la subsiguiente conquista por los franceses, el nombre de "Bandera del Príncipe" fue prohibido y la roja, blanca y azul del Statenvlag fue la única bandera permitida, análoga como era al tricolor de la propia Francia, elegido apenas unos meses antes, irónicamente influenciado por ese mismo Statenvlag.[8] En 1796, la part roja de la bandera va ser adornada en la figura d'una donzella holandesa, en un lleó als seus peus, en el cantó superior esquerre. En una mà duya un escut en les fasces romanes i en l'atra una llança coronada en el gorro frigio. Esta bandera va tindre una vida tan curta com la de la República Bátava per a la que va ser creada. Luis Bonaparte, nomenat rei d'Holanda pel seu germà, l'emperador Napoleón Bonaparte, volia seguir una política purament neerlandesa i respectar els sentiments nacionals tant com fora possible.[9] Va eliminar l'image de la donzella de la llibertat de la bandera i va restablir l'antiga tricolor. No obstant, els seus polítiques pro-holandeses varen provocar conflictes en el seu germà, i els Països Baixos es varen incorporar al Imperi francés. En 1810, la seua bandera va ser reemplaçada pels emblemes imperials.
Bandera moderna
En 1813, els Països Baixos varen recuperar la seua independència i el príncip d'Orange va retornar de l'exili. Els periòdics contemporàneus informen que la bandera roja, blanca i blava onejava decorada en un pendó/banderín taronja i que s'exhibien banderes anaranjadas d'un sol color en molts llocs del país com a senyal de llealtat del poble a la Casa d'Orange.
Poc abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, la bandera del Príncip va tornar a aparéixer. Algunes persones estaven convençudes de que el taronja, el blanc i el blau eren els verdaders colors de la bandera holandesa, en particular els membres del Moviment Nacional Socialiste dels Països Baixos.[10] Per a finalisar el debat, un decret real va establir els colors de la bandera holandesa com: 'Els colors de la bandera del Regne dels Països Baixos són roig, blanc i blau'. ().[11] Es va convertir en el decret més curt de l'història i va ser emés per la reina Guillermina el 19 de febrer de 1937.[12][13]
No va ser fins al 16 d'agost de 1949 quan el Ministeri de Marina va definir els paràmetros exactes del color[14] com bermellón (roig) lluent, blanc i blau cobalt. El banderín se sol afegir el Dia del Rei (; 27 d'abril) o atres ocasions festives relacionades en la família real.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Jean Rey, Histoire du drapeau, des couleurs et des insignes de la Monarchie française vol. 2, 1837, 515.
- ↑ Jean Rey, Histoire du drapeau, des couleurs et des insignes de la Monarchie française vol. 2, 1837, 516.
- ↑ «Ontwerp, postzegels Nederland 1972 Nederlandse vlag – Geheugen van Nederland».
- ↑ 4,0 4,1 (2007-10-18) Flag, Nation and Symbolism in Europe and America, Routledge, pp. 23. ISBN 9781134066964.
- ↑ JC de Jonge, Geschiedenis van het Nederlandse zeewesen, deel 1. 's Gravenhage, 1833, p. 75.
- ↑ C. de Waard, "De Nederlandsche vlag" in: Het Vaderland (1900).
- ↑ Hulme, Frederick Edward (1897-01-01). The Flags of the World: Their History, Blazonry and Associations, Library of Alexandria. ISBN 9781465543110. Greenway, H. D. S. (2014-08-19). Foreign Correspondent: A Memoir, Simon and Schuster, pp. 228. ISBN 9781476761329.
- ↑ (2007-10-18) Flag, Nation and Symbolism in Europe and America, Routledge, pp. 23. ISBN 9781134066964.
- ↑ Nicholls, David (1999). Napoleon: A Biographical Companion, ABC-CLIO, pp. 34. ISBN 9780874369571.
- ↑ Poels, Jos (agosto de 2011). “The Orange Pennant: The Dutch Response to a Flag Dilemma”. Proceedings of the 24th International Congress of Vexillology, Washington, D.C.: 892.
- ↑ “Rood-wit-blauw of oranje boven” (nl) (28 de abril de 2000). NRC.
- ↑ Wilhelmina en De Minister van Staat, Minister van Koloniën, Voorzitter van den Raad van Ministers (19 februari 1937): Koninklijk Besluit nr. 93, Zell am See.
- ↑ ANP-bericht 24 februari 1937
- ↑ «Ceremonieel & protocol – Ministeriële- en Defensie publicaties». Archivat des d'el original, el 10 de mayo de 2024.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bandera de los Países Bajos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.