Bandera de l'Uruguai
La Bandera de l'Uruguay —denominada oficialment Pabelló Nacional— és un dels símbols nacionals de l'Uruguay. Va ser adoptada per llei de l'Assamblea General Constituent i Llegislativa el 18 de decembre de 1828[1] i modificada per la mateixa Assamblea General Constituent en llei el 12 de juliol de 1830.[2]
Consta de quatre franges horisontals blaves d'igual tamany en fondo blanc, i un quadrat blanc en el sector del cantón superior esquerre en un Sol de Maig en setze rajos, huit rectes i huit flamígeros alternats. Les franges representen als nou departaments originals que conformaven el país al moment de la seua independència.
Compartix estatus oficial en la Bandera d'Artigas i la Bandera dels Trentatrés.
Història
Durant l'Imperi hispà
Creu de Borgoña, emblema militar de la Monarquia Hispànica (1506-1785).svg)
Les primeres banderes utilisades en l'actual territori d'Uruguay corresponen al Imperi espanyol, cada batalló tenia la seua pròpia bandera, que podia incorporar diversos elements heràldics, incloent l'escut d'armes del rei d'Espanya. Un dels símbols més amprats era la creu de Borgoña, una creu aspada en color roig sobre tela blanca. La creu de Borgoña era un dels principals emblemes del Imperi espanyol en ultramar, per lo que flameaba sobre els bucs de guerra i era transportada per les milícies en el territori colonial.[3]
En 1785 el rei Carlos III va establir una bandera uniforme per a totes les embarcacions de l'Armada Espanyola, similar a l'actual bandera d'Espanya.[4] L'us d'esta bandera rojigualda es va estendre en giner de 1786 a les places marítimes, els seus castells i uns atres qualssevol de les costes».[4] Pese al establecimiento de esta nueva bandera, la cruz de Borgoña siguió siendo utilizada con frecuencia por los organismos virreinales.
Proceso independentista
Liga Federal
.svg)
José Gervasio Artigas diseña en 1815 una bandera para representar a la Liga Federal de la cual la Provincia Oriental formaba parte. En 1816 Artigas establece el primer Pabellón de la Provincia Oriental, consistía de tres franjas horizontales la superior azul, la del medio blanca y la inferior roja, estos son identificados como los colores artiguistas inspirados por la Revolución Francesa. Esta bandera ya venía siendo utilizada por las tropas artiguistas durante la Revolución Oriental desde la Batalla de Paso Cuello en 1813.[5]
Durant molt temps es va creure que la bandera issada en Montevideo per Fernando Otorgués el 26 de març de 1816 consistia dels colors roig, blau i blanc, en eixe orde, no obstant investigacions recents[6] qüestionen el verosimilitut d'esta descripció, sent més provable que es tractara de la mateixa bandera blava, blanca i roja que representava a la Província Oriental.
Creuada Libertadora
Creuada Libertadora és la denominació històrica que se li sol donar al moviment liderat per Juan Antonio Lavalleja, que es va iniciar en el desembarc dels Trentatrés Orientals el 19 d'abril de 1825. Les forces revolucionàries dels Trentatrés Orientals en 1823 comencen la lliberació de la Província Oriental i en 1825 es declaren independents del Brasil i unides a les Províncies Unides del Riu de l'Argent; per a la Creuada Libertadora confeccionen una bandera inspirada en l'antic pabelló artiguista de la Província Oriental pero en l'inscripció "Llibertat o Mort" sobre la franja blanca.
Província Oriental (1825-1828)
.svg)
Despuix de l'invasió de la Província Cisplatina per l'eixèrcit oriental Juan Antonio Lavalleja va convocar als pobles per a que decidiren la formació d'un govern provisional, el que baix la presidència de Manuel Calleros, va començar a actuar el 14 de juny en la Florida (Congrés de la Florida). Este govern provisional va convocar a una Sala de Representants dels cabildos de tots els pobles de la província, la que va iniciar les seues funcions el 20 d'agost baix la presidència de Juan Francisco Larrobla.
El Congrés va elegir a Lavalleja com a governador, capità general i comandant en cap de les forces orientals.
El 25 d'agost de 1825 esta representació va declarar unànimement l'independència de la Província Oriental sobre el Brasil, aixina com l'unió a les Províncies Unides del Riu de l'Argent, també va oficialisar com a pabelló de la província la bandera establida per Artiga per a la Província Oriental en 1816.
La Llei de Pabelló declarava:
Primer Pabelló Nacional
.svg)
El 28 d'agost de 1828 es va firmar la Convenció Preliminar de Pau, en la qual es va establir la creació d'un Estat independent de les Províncies Unides del Riu de l'Argent i del Imperi del Brasil en el territori de la Banda Oriental. Este fet va marcar el naiximent de l'Uruguay com a país independent. Dita Convenció pautó que els orientals haurien d'elegir un Governador Provisorio i una Assamblea Constituent. Les primeres reunions es varen portar a terme en Sant Josep de Maig i varen continuar en Vila Guadalupe (actual Canelones). És allí a on el governador provisorio, Joaquín Suárez, va plantejar la necessitat de contar en un pabelló nacional propi, ya que fins a eixe moment s'utilisava de la Província Oriental.
De tal manera el 16 de decembre de 1828 es va aprovar el decret-llei de creació del pabelló nacional:
L'Honorable Assamblea General Constituent i Llegislativa de l'Estat, en sessió del dia anterior, ha acordat en contestació á la nota del Excelentísimo Sr. Governador i Capitan General substitut data 17, lo següent:
Les nou franges blava-celests representaven als departaments en els quals es dividia el territori uruguayà en eixa época: Canelones, Cerro Llarc, Colónia, Durazno, Maldonado, Montevideo, Paysandú, Sant Josep, i Soriano.
De la mateixa manera que la Bandera de l'Argentina creada per Manuel Belgrano en 1812, també té un sol i franges horisontals blanques i blava celest, sent les dos úniques banderes en el món que compartixen estes característiques. En els tres anys previs a l'establiment de la Bandera d'Uruguay (1825 a 1828) la Província Oriental va ser partix integrant de les Províncies Unides del Riu de l'Argent ocorrent en eixe periodo la Guerra del Brasil a on els caps orientals més destacats Juan Antonio Lavalleja i Fructuoso Rivera varen integrar l'Eixèrcit Argentí en el grau de Brigadier general. Similar coincidència es dona entre l'Escut d'Uruguay (també de l'any 1829) en l'Escut de l'Argentina que està conformat per un óval en fondo argent i blau celest, coronat per un sol orlado per dos branques unides en la base per un llaç. Açò reflectix els forts vínculs entre els integrants de l'Assamblea General Constituent i Llegislativa de l'Estat Oriental de l'Uruguay de la República Oriental de l'Uruguay que va establir estos símbols en 1829, en la República Argentina, forjats en els temps colonials en que varen integrar la Governació del Riu de l'Argent i despuix el Virreinato del Riu de l'Argent.
Pabelló Actual
Poc temps abans del dia de la jura de la Constitució, es va fer moció en el sí de l'Assamblea Constituent per a que el número de les llistes de la bandera fora disminuído i, trobant-se atendible l'idea, es va dictar la llei de juliol de 1830, que diu aixina:
Es varen reduir les seues franges a quatre blaus i cinc blanques, mantenint la simbologia de la representació dels departaments.[8]
Com a raons determinants de la reforma es va invocar que la multitut de llistes produïa confusió a la distància i que havent segut el propòsit de l'Assamblea representar en elles el número dels nou departaments, resultaven en 19 llistes, entre blanques i celests, en lloc de les 9 que en l'época corresponien. [9]
Per últim, per decret del 18 de febrer de 1952 es va especificar oficialment que el dibuix del sol consistiria en un círcul radiant, en cara i orlado de 16 rajos. En anterioritat a 1952 se li dibuixava en cara per tradició.[8] Por dicho decreto se establecieron los símbolos nacionales y su gradación jerárquica, precedencia y respeto:
- Pabellón Nacional
- Escudo de Armas del Estado
- Himno Nacional
- Bandera de Artigas
- Bandera de los Treinta y Tres Orientales
- Escarapela Nacional[10]
El decret 435/007 va establir que la Escarapela Nacional és d'us lliure, mentres que la escarapela identificada en la Bandera d'Artigas és d'us exclusiu de les Forces Armades i l'identificada en la Bandera dels Trentatrés Orientals és d'us exclusiu de la Policia Nacional.[11]
Banderes de la guerra civil
Durant la Guerra Gran, forces lleals al Partit Nacional, al mando de Manuel Oribe, usaven una versió de la bandera oriental de blava molt obscur, recolzats pels federals argentins, que a la seua volta utilisaven una versió de blava molt obscur en la bandera de la Confederació Argentina. A la seua volta, les forces de la sitiada Montevideo, lleals al Partit Colorat, dirigits per Fructuoso Rivera, el color distintiu del qual era abans de la batalla de Fusteria el color celest, ampraven una versió de la bandera uruguayana de color celest molt clar, sent recolzats pels Unitaris de Buenos Aires en l'exili els qui tenien per emblemàtic el color celest clar.[12]
Promesa i jurament de fidelitat
Per lo manco en una ocasió de la seua vida, tot ciutadà natural o llegal de l'Uruguay està obligat a prestar jurament de fidelitat a la Bandera Nacional. Dita obligació va ser establida per l'artícul 28.º de la llei N.º 9.943, del 20 de juliol de 1940, i decrets reglamentaris del 19 de decembre d'eixe any i del 26 de maig, 10 de juny i 1.º de juliol de 1943.[13]
A la seua volta, la llei N.º 9.935, del 14 de juny de 1940, va establir que «en tots els instituts d'ensenyança públics i privats (...) es realisarà solemnement, el dia 19 de juny, la jura de la bandera».[15]
El 19 de juny de cada any es pren la Promesa de Fidelitat a la Bandera als chiquets de primer any d'escola i el Jurament de Fidelitat a la Bandera als de primer any secundari. D'acort a la Circular N.º 9 del Consell d'Educació Primària, el text per a prendre Promesa de Fidelitat a la Bandera és:
A lo que, en prestar la promesa, es respon: ¡Sí, promet!
I el text per a prendre Jurament de Fidelitat a la Bandera és:
A lo que, en prestar el jurament, es respon: ¡Sí, jure!
A la seua volta, els instituts educatius oficials omissos en organisar l'acte de jurament poden ser pasibles de sancions administratives i els privats poden ser multats. La falta de jurament de fidelitat a la bandera carreja sancions com l'impossibilitat d'expedir títuls professionals o tècnics sense el compliment d'eixa obligació.[14]
Fins a l'aprovació de la Llei 19.121 de l'any 2013, una persona que no haguera jurat la bandera tampoc podia ser admés com a treballador en l'Administració Pública.[15]
Banderes oficials d'Uruguay
-
-
Bandera de l'Uruguay
Banderes similars
Referències
- ↑ «182º Aniversario del Primer Pabellón Nacional | Intendencia de Canelones».
- ↑ «Walter Rela: Uruguay, cronología histórica documentada. Tomo 3.». Archivat des d'el original, el 8 de octubre de 2008.
- ↑ Ministerio de Defensa de España. «Historia de la bandera de España» (HTM). www.ejercito.mde.es. Archivat des d'el original, el 21 de febrero de 2009.
- ↑ 4,0 4,1 Armada Española. «Carlos III (1759-1788) - Historia de la Armada». www.armada.mde.es.
- ↑ «Historias de resistencia artiguista».
- ↑ «Una investigación cuestiona el origen de las banderas del Frente Amplio y de Cerro Largo».
- ↑ «Ley de pabellón». Ejército Nacional (Uruguay). Archivat des d'el original, el 5 de marzo de 2016.
- ↑ 8,0 8,1 Plantilla:Enlace roto Consultado el 29 de junio de 2010.
- ↑ (1925) El Libro Del Centenario Del Uruguay (1825-1925).
- ↑ Símbolos Nacionales Museo del Arma de Ingenieros. Consultado el 29 de junio de 2010.
- ↑ Normas protocolares
- Archivat el 21 de maig de 2009 archivat en Wayback Machine. Dirección de Protocolo y Relaciones Públicas. Consultado el 29 de junio de 2010.
- ↑ Banderas históricas
- Archivat el 29 de agost de 2010 archivat en Wayback Machine. Consultado el 29 de junio de 2010.
- ↑ Plantilla:Enlace roto Aníbal Barrios Pintos. Almanaque del Banco de Seguros del Estado. Consultado el 28 de junio de 2010.
- ↑ 14,0 14,1 Plantilla:Enlace roto Consultado el 28 de junio de 2010.
- ↑ 15,0 15,1 Ley N.º 9.935 del 14 de junio de 1940
- Archivat el 3 de març de 2016 archivat en Wayback Machine. Consultado el 28 de junio de 2010.
- ↑ 16,0 16,1 Circular N.º 9 de ANEP del 11 de mayo de 2007.
- Archivat el 2 de juliol de 2014 archivat en Wayback Machine. Consultado el 28 de junio de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bandera de Uruguay» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.