El Escut d'Armes de l'Estat o simplement Escut Nacional de l'Uruguai és un dels símbols nacionals del país. Va ser aprovat per les lleis del 19 de març de 1829 i del 12 de juliol de 1906 i el decret del 26 d'octubre de 1908. D'acort en este últim decret es va dispondre model oficial d'Escut Nacional el presentat pel senyor Miguel Copetti.

Escut d'Uruguai
Escut històric utilisat entre 1829 i 1906
Cadira pertanyent a Juan Antonio Lavalleja la qual va servir de model per al Sol de Maig que corona a l'escut.[1]

De la mateixa manera que l'Escut de l'Argentina creat en l'any 1813 per l'Assamblea de l'Any XIII, està conformat per un óval en fondo argent i blau celest, coronat per un sol orlado per dos branques unides en la base per un llaç, sent els dos únics escuts en el món que compartixen estes característiques. En els tres anys previs a l'establiment del Escut d'Uruguai(1825 a 1828) la Província Oriental va ser partix integrant de la República Argentina ocorrent en eixe periodo la Guerra del Brasil a on els caps orientals més destacats Juan Antonio Lavalleja i Fructuoso Rivera varen integrar l'Eixèrcit Argentí en el grau de Brigadier general. Similar coincidència es dona també en la Bandera d'Uruguai(també de l'any 1829) que de la mateixa manera que la Bandera de l'Argentina té un sol i franges horisontals blanques i blava celest. Açò reflectix els forts vínculs entre els integrants de l'Assamblea General Constituent i Llegislativa de l'Estat Oriental de l'Uruguaide la República Oriental de l'Uruguai que va establir estos símbols en 1829 en la República Argentina, forjats en els temps colonials en que varen integrar la Governació del Riu de la Plata i despuix el Virreinato del Riu de la Plata.

Descripció llegal

Modificació

D'acort modificació indicada pel Poder Eixecutiu en 1908 es varen suprimir els trofeus militars i de marina que ornamentaban a l'escut, quedant orlado per dos branques, una d'olivera i una atra de llorer units en la base per un llaç blau celest.

Vore també

Referències

  1. ↑ «Blasonía». blogs.montevideo.com.uy. Consultat el 8 de giner de 2019.