Bandera de Turquia

La bandera de Turquia consistix en una lluna menguante (vista des del hemisferi nort) i una estrela blanca sobre un fondo roig. Més coneguda com la bandera turca, també és cridada Ai Iıldız (en turc: lluna i estrela) o Alsancak (en turc: bandera roja). Este emblema va ser adoptat en 1876. La bandera turca té un orige complex i incert, ya que és un disseny antic, sent casi idèntic al de l'última bandera del Imperi otomà.

El roig és un color predominant en el història turca, sobretot si ho relacionem en les batalles sanguinoses de la Guerra d'Independència turca. La mija lluna i l'estrela, juntes, que per lo comuna són considerades símbols islàmics hui en dia, han segut durant molt temps amprades en Àsia Menor molt abans del advenimiento del Islam. La bandera era, en un principi, simplement una mija lluna sobre camp vert, pero esta va ser modificada en 1793 quan el Sultà Selim III va canviar el fondo vert a roig. En 1844, es va afegir l'estrela. El símbol de l'estrela, segons algunes teories i estudis, es remonta als temps de l'emperador romà Constantino (fundador de Constantinopla, actual Estambul), sent considerada en la seua época com un símbol de la Verge María.cita requerida Per una atra part, s'han trobat monedes turques dels anys 576-600 (l'época Köktürk) estampades en la figura de medialuna i estrela.[1]
L'orige de la bandera, a la seua volta, és àmpliament descrit segons distintes llegendes en el país, sent les més populars les següents:
La reflexió de la lluna que oculta una estrela, les quals apareixen sobre un fondo de sanc avistar despuix de la batalla de Kosovo en 1448, va dur a l'adopció de la bandera turca pel Sultà Murad II.
Un somi del primer Sultà otomà, en el qual una mija lluna i l'estrela varen sorgir del seu pit i es varen ampliar, presagiant la conquista de la dinastia de Constantinopla.
Una mija lluna i l'estrela varen ser divisades durant la nit de la caiguda de Constantinopla pel Sultà Mehmed II en 1453.
La més àmpliament creguda, no obstant, conte que Mustafa Kemal Atatürk, el fundador de la República turca, caminava per un camp de batalla una nit despuix d'un combat victoriós durant la Guerra d'Independència Turca, i va observar la reflexió d'una estrela i la formació de la mija lluna menguante sobre un vast fondo de sanc en el terreny d'un tossal rocós de Sakarya.
Construcció de la bandera
[editar | editar còdic]
| Lletra | Mida | Llongitut |
|---|---|---|
| G | Ample | 1 |
| Distància
entre el centre de la mija lluna exterior i la costura de la banda blanca |
1/2 G | |
| B | Diàmetro del círcul exterior de la mija lluna | 1/2 G |
| C | Distància entre els centres dels círculs interior i exterior de la mija lluna | 1/16 G |
| D | Diàmetro del círcul intern de la mija lluna | 2/5 G |
| I | Distància entre el círcul intern de la mija lluna i el círcul al voltant de l'estrela | 1/3 G |
| F | Diàmetro del círcul al voltant de l'estrela | 1/4 G |
| L | Llongitut | 1 ½ G |
| M | Esgambi del dobladillo blanc en el polipasto | 1/29.7
L |
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 19 d'octubre de 2013. Consultat el 18 d'octubre de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bandera de Turquía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.