Balafiament energètic

Consum d'energia en el planeta en l'any 2001, en quilogram equivalent de petròleu per persona, per any i per país. Les zones negres corresponen a una absència de senyes, les zones obscures són aquelles a on més consumim. El vert reflectix una tendència a la baixa i el roig, una tendència a l'alça durant la década 1990-2001.Els extrems es varen donar en 2001 en Romania (-38 % en 10 anys) i Qatar (+94 % en 10 anys).

El balafiament energètic és el malbarat injustificat d'energia, especialment combustibles i electricitat, i l'utilisació injustificada de dispositius de baixa eficiència energètica.

Impactes

El balafiament energètic representa una part important de la chafada ecològica . Té conseqüències colaterals, entre elles l'emissió de residus (a voltes tòxics), contaminació lumínica, numerosos contaminants i gasos d'efecte hivernàcul, lo que es traduïx en una contribució al calfament mundial o a la contaminació tèrmica local.

Eixemple de llànties empotrades en el sol que allumenen gran part del cel, ací encara enceses quan ya hi ha llum, i utilisant una lluminària que consumix molta electricitat i té poca eficiència (ademés de llum produïx molta calor, ací perceptible per l'evaporament de la pluja).

Causes

El balafiament energètic té moltes causes i fonts:

• us innecessari de recursos energètics (allumenament publicitari, estètica o excessiva);
• us irracional o erròneu dels recursos energètics;
• falta de reutilisació;
• absència de reciclage.

L'història demostra que l'accés fàcil i barat als bens energètics comuns (gas, petròleu, carbó, fusta i, més recentment, l'energia nuclear, ha favorit el balafiament energètic. Este fenomen és un eixemple de la tragèdia dels comuns i és una de les fonts de la sobreexplotació del hàbitat.

Nigèria és un dels països a on es desperdicia major cantitat de gas natural per cremat en antorcha, fotografiat ací per satèlit (en roig), en 2006.