Baccharis glutinosa

La jarilla o batamote, Baccharis glutinosa, és un arbust que pertany a la família de les asteràcees.

jarilla (Baccharis glutinosa)

Descripció

És un arbust que alcança un tamany de 2 a 3 m d'altura en branques color púrpura. Les fulles són allargats i puntagudes en abdós extrems. Les seues flors són blanques i apareixen en cabezuelas sobre les parts terminals de les plantes.

Distribució i hàbitat

Originària d'Amèrica boreal i Austràlia occidental. Habita en climes semicálido, semiseco i templat, entre els 400 i els 2800 metros. Planta selvada associada a vegetació pertorbada. Creix a vora de camins o rieres en boscs tropicals caducifolios i subcaducifolios, xara xerófilo, pasturage, boscs d'encino, de pi i mixt de encino-pi.

Propietats

Esta planta s'aplica en major freqüència en desórdens ginecológicos, com dismenorrea (V. dolor de regla), menorràgia i esterilidad (V. esterilidad femenina). S'ampren les branques en aiguardent, administrades per via oral. En cocimiento servix per a evitar l'abort. Per a la recuperació del part, en Oaxaca, s'utilisa l'infusió de la raïl en aigua per a banyar-se.

També se li ampra en problemes digestius: en Nayarit, per a tractar el clapit (dolor dalt de l'estòmec); en Aguascalientes, per a aliviar l'inflamació estomacal, la bilis i el còlic de chiquets, s'ocupen els cogollos martafallats sobre l'estòmec del malalt.

S'usa contra afeccions de la pell, per a llavar grans, ferides, netejar el pany i en malalties del cuiro cabellut. Per a curar infeccions de la pell, els fulls tendres martafallats s'apliquen a manera de cataplasma.

Atres aplicacions medicinals són: per a curar la falta de circulació, dolors en general, l'obesitat, els peus inflamats, per a baixar la febra causada per malestars gàstrics, contra la ràbia.

Història

En el XVI, Francisco Hernández de Toledo referix: "resol admirablemente els tumors que han penetrat en les articulacions o en els nervis i calma cuales vol dolors llevant la seua causa. Les raïls martafallades, extrauen lo que s'ha clavat en la carn, provoquen notablement l'orina i netegen el seu conducte, alivien als que sofrixen còlics, lleven les taques en la cara, curen l'erupció del cap dels chiquets i la de tot el cos, lleven les febres provocant suor, reduïxen el bazo i mitiguen el dolor; lleven la flatulència, curen el empacho i resolen els tumors".

No apareix més informació, fins al XX quan Maximino Martínez la califica com anticatarral. I la Societat Farmacèutica de Mèxic l'indica contra la rinitis.

Farmacologia

L'extracte etanólico de la planta presenta activitat antibacteriana contra Staphylococcus aureus, Bacillus subtilis i Streptococcus faecalis.

Taxonomia

Baccharis glutinosa va ser descrita per Christiaan Hendrik Persoon i publicat en Synopsis Plantarum 2: 425. 1807.

Etimologia

Baccharis: nom genèric que prové del grec Bakkaris donat en honor de Baco, deu del vi, per a una planta en una raïl fragant i reciclat per Linneo.

glutinosa: epítet latino que significa "molt pegajoso".

Sinonímia

• Baccharis farinosa Spreng.
• Baccharis huydobriana J. Rémy
• Baccharis medullosa DC.
• Baccharis medullosa f. gracilis Heering
• Baccharis medullosa var. latifolia Hieron. ex Heering
• Baccharis pingraea DC.
• Baccharis serrulata var. pingraea (DC.) Baker
• Baccharis subpingraea Heering

• Baccharis viscosa (Ruiz & Pav.) Kuntze
• Conyza montevidensis Spreng.
• Molina viscosa Ruiz & Pav. ex Spreng.
• Pingraea angustifolia Cass.
• Pingraea viscosa (Ruiz & Pav.) F.H.Hellw.

Nom comú

• Bachomo, batamote, chamizo del riu, cuerepillo, guatamote, guatarote, herba del pasme, jara mexicana.