Anar al contingut

Ciclisme de montanya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «BTT»)
Ciclisme de montanya en la Ruta AN-107, sector Punta Olímpica (4900 m s. n. m.) en Perú. Durant el recorregut per esta ruta s'observen els nevats Huascarán, Perlilla, Contrahierbas, Chacraraju i Chopicalqui (este últim en la foto)

El ciclisme de montanya, ciclisme MTB, o ciclomontañismo,[1] considerat un deport de risc, és un ciclisme de competició realisat en circuits naturals per mig de boscs per camins angosts en costeres empinades.

Les bicicletas solen ser fabricades de alumini, titani, carbono o atres aleacions lo més llaugeres possibles, duen suspensió davantera que està en la forqueta, en recorregut des de 100 a 210mm, que pot ser de resort, oli, aire o abdós sistemes combinats; algunes usen també suspensió per a la roda atrassera, normalment en un sistema d'articulació en el quadro de la bicicleta. La suspensió atrassera pot estar, rarament, integrada en el quadro. A finals de la primera década del sigle XXI, la majoria usava canvis de 9 velocitats en el piñón (casset) de la roda posterior i 3 plats en la catalina. Posteriorment, en el mercat es varen començar a comercialisar bicicletes en biplato alvance i jocs de casset, de 10 i 11 velocitats en l'eix atrasser; en 2015 es incursionó en el mercat en la catalina monoplato en cassets d'11 i 12 velocitats, i, cap a finals de la segona década de el XXI, es va crear un nou tipo en 13 velocitats, poc comuna entre els ciclistes. Estes configuracions sempre són a elecció del deportiste, l'alvanç de la tecnologia va permetre estajar més relacions en el casset per a simplificar la Catalina i fer més senzill el maneig de les relacions duent-los a un sol actuador en el manubrio a diferència dels sistemes tradicionals en relacions en el casset i també en la catalina que requerixen de dos actuadors o sistemes electromecànics automatizado més complexos i costosos.

El frene ve accionado a través d'una palanca situada en el m anubrio. Fins a finals de el XX solament s'havien vist frens de llanda, en pastilles de goma o caucho, accionadas per un cable d'acer o veta.

Bas Peters en descens durant el Campeonat Nacional dels Països Baixos Zoetermeer 2008.

A partir de el XXI es va començar a utilisar els frens de disc, els quals estan formats per un disc de diàmetro reduït fixat a l'eix de la roda que és accionado igualment per manivelas i cables d'acer o posteriorment en sistemes hidràulics. Els frens de disc són molt més segurs encara que no més llaugers. Per al ciclisme de montanya, se solen utilisar frens de disc, en ser més resistents a l'aigua i al fanc.

És altament recomanat l'ús d'elements de seguritat com a caixco especial, guants de dits llarcs, ulleres, pedals clip i sabatilles especials per a este tipo de pedal. Protectors de tors, colzes i genolls.

Algunes de les especialitats i competicions estan regulades per l'UCI (Unió Cicliste Internacional) mentres unes atres es disputen de modo amistós.[2]


Especialitats

Dins del mountain bike de competició, es distinguixen les següents especialitats principals (algunes catalogades per la UCI com a professionals).


Camp trabucant o rali

Artícul principal → Cross country (ciclismo).

El camp a través o rali (Cross country, XC) en bicicleta de montanya són competicions per terreny descendent. Solen disputar-se en circuits de 10-100 km de llongitut i en alguns casos s'efectuen varis regressos. Tots els corredors partixen al mateix temps. Ací les pulsacions miges solen ser entre 170-180 ppm.

Sol ser l'especialitat competitiva més habitual del ciclisme de montanya, de fet en el nom d'estes competicions se sol ometre l'especialitat concreta i usant el genèric de "ciclisme de montanya" es sobreentiende que es referix a esta especialitat. L'especialitat olímpica, en distàncies i normes olímpiques, du el còdic XCO (Cross-country Olympic).


Camp a través per equips

És una carrera en el que competixen varis corredors d'un equip donant-se relleus una volta aplegats a meta (còdic XCR) .


Camp a través d'eliminació

És una disciplina que consistix en una série de carreres curtes en quatre participants, en la que els dos primers alvancen de ronda i els atres dos queden eliminats (còdic XCE). S'assembla al four-cross, excepto que el traçat no és de descens.


Descens

Artícul principal → Descenso BTT.

El descens (Downhill, còdic DH) és una especialitat provinent del camp a través per a 4 (Four cross). Recorregut costa avall en bots i obstàculs tant naturals com a artificials de dificultat tècnica mija o alta en el que els corredors lluiten contra el cronómetro de manera individual, efectuant-se el remonte per mijos mecànics (telesilla o camions). En descens s'han registrat varis tipos de récorts de velocitat en bicicleta. En esta modalitat del ciclisme, no hi ha cap tipo de costera dalt en el que calga pedalear, generalment.

Les bicicletes duen suspensions davantera en 200 o 203 mm i atrasseres des de 200 mm a 267 mm de recorregut, açò permet una millor absorció d'impactes a l'hora d'enfrontar-se a un objecte natural o artificial com lo són els bots, aixina com frens de disc de 203 mm també, lo que permet una major eficàcia de frenat. Les cobertes de les rodes són més grosses (normalment de 2,35 a 2.5 polzades) per a assegurar el màxim agarre, i el manillar més ample (entre 760 i 810 mm) per a un major control de la bicicleta. Ademés d'açò, la majoria són en aleacions de titani, carbono i alumini.

Les proteccions que s'usen en este tipo d'events són el caixco integral, guants, agenolladers i espinilleras, peto (trage que inclou protector de columna, pit i costelles, espalars, coderas i muñequeras) protector cervical i unes ulleres paregudes a les d'esquí i motocross.

Durant els últims anys se celebren, cada volta en més participants i seguidors, carreres de descens urbà; és dir, descens per un circuit preparat prèviament per la ciutat. Entre lo més famosos es troben el de Valparaíso Cerro Avall (Chile).


Alternatives del MTB

En el temps han sorgit estes atres especialitats alternatives en la que solament algunes competicions de Marató de montanya i de Camp a través per a 4 són considerats per la UCI com a professionals que varen entrar progressivament en els Campeonats Mundials des de 2000. La majoria són d'exhibició, diversió i aventura.


Ascens (Uphill)

Especialitat en la qual es competix contra rellonge i distància. El traçat solament és de pujada, i guanya qui faça el menor temps o la major distància en l'ascens.


Remugada (Megavalanche o Downhill Marató)

Es tracta d'una competició de descens generalment de més de 10 km. Se solen amprar bicicletes de doble suspensió; no obstant estes són més llaugeres, per l'importància que cobra el pedaleig. Es diferencien de les de descens perque tots els participants ixen al mateix temps com en una estampida.

En Espanya s'ha portat a terme la remugada «Big Ride Manzaneda».[3] Es tracta d'un circuit que alcança els 1000 metros de desnivell en una llongitut d'entre 15 i 18 km que travessa pistes forestals, camins de vores rodades, rieres... fent d'esta una prova remugada de enduro.


Camp a través per a 4 (Four Cross (4X))

Camp a través per a 4.

Especialitat pareguda al descens en la qual competixen quatre ciclistes simultàneament en un circuit en baixada en obstàculs i bots espectaculars, similar a les carreres del BMX.


Enduro (All-Mountain)

Enduro.

Rutes fòra de pista normalment per montanya a on prima la diversió, tècnica i esforç físic. Són bicicletes de doble suspensió i llarc recorregut a on normalment es busquen senderes, trialeras en dificultats tècniques i descensos a l'estil de DH. La principal diferència en este últim és que no s'utilisen remontes mecànics o humans, es puja pedaleando.

Són bicicletes en suspensions davanteres entre 140-180mm regulables en recorregut, rebot, i en algunes ocasions conten en bloqueig, per a evitar la despesa excessiva d'energia durant les pujades. També casi sempre conten en suspensió atrassera (shock). Actualment s'estan veent molts campeonats d'esta modalitat en el món, com el Trans Provence, Enduro of Nations, Ligúria, Mountainbike Enduro (Chile), etc.


Eslalon (Eslàlom (D))

Dual eslalon.

El eslalon (castellanisació del terme noruec eslàlom, admés per la RAER[4] i recomanat per la Fundéu[5])Semblada al descens, en la qual es competix en una pista en baixada, en banderes i portes a l'estil del esquí.

Existix la variant Dual eslalon en dos corredors baixant per descensos paralels de curta llongitut. El primer en aplegar a la meta passa a la següent ronda. Esta variant es va disputar en els Campeonats Mundials de 2000 i 2001 sent substituïda pel Camp a través per a 4.


Marató de montanya (Marathon mountain bike races (XCM))

Especialitat que consistix en una travessia d'entre 65 i 100 km, existixen proves més llargues de 150 a 200 km com les de Salzkammergut.[6] Se sol amprar el mateix tipo de bicicleta que en el cross country, encara que alguna cosa més robusta, puix la fiabilitat i la comoditat són vitals en carreres tan llargues. També s'inclouen en esta especialitat proves per etapes, com la Trans Alp, la Transrockies, la Ruta dels Conquistadors, el Repte Quetzal, el Atacama Challenger, o les més conegudes: la Titan Desert i la Cape Epic. Ha conseguit una gran popularitat en els últims temps, puix les seues competicions solen estar obertes tant a professionals com a simples aficionats i es convertixen en un repte personal el sol fet de conseguir terminar-les. Aixina mateix, es disputa anualment el Campeonat Mundial de Marató de Ciclisme de Montanya.


Rural Bike

Especialitat en la que es competix en camins de terra plans.


Bots (Dirt Jump)

Circuit de bots de terra. Consistix en anar botant i fent trucs o #acrobàcia en l'aire.

S'utilisen quadros rígits i suspensions rígides o que no superen els 120mm. de recorregut.


Slopestyle

Són competicions de dirt jump i freeride mesclades entre sí. Açò és, són bots de dirt jump pero a tamany descomunal, podent alcançar els montículs de terra els tres metros i els «riders» en l'aire fins als sèt metros respecte del sol.


Street o urban

Consistent en realisar maniobres aprofitant el mobiliari urbà (escales, rampes, etc.) La bicicleta utilisada per a esta modalitat té una geometria similar a les bicicletes utilisades per a dirt jump, la majoria de les voltes el quadro està format per aleacions (alloy o cromoly), a fi de brindar major resistència en comparació als quadros d'alumini. Per a la pràctica del street es poden usar rodes de 26", encara que hi ha molts ciclistes que preferixen les rodes de 20" degut a que oferixen un maneig més àgil. Per a esta modalitat s'utilisa forqueta rígida, manillar de doble altura, i llandes en una chafada poc pronunciada o planes.


¿Ciclocrós i trial?

Artícul principal → Ciclocrós.

Per les similituts en el ciclisme de montanya el ciclocrós i el trial se solen introduir com a variants o especialitats del ciclisme de montanya. No obstant a nivell UCI són considerades disciplines diferents a pesar de que el Mundial de Trial es dispute des de l'any 2000 al mateix temps que el Campeonat Mundial de Ciclisme de Montanya. Esta variació del ciclisme de montanya es corre en bicicletes paregudes a les de carretera, i consistix en completar un circuit en taulons, fanc, arena i més obstàculs en els que els ciclistes generalment es baixen de la bici i duen esta al muscle.


Tipos de bicicleta

Artícul principal → Bicicleta de montaña.
Bicicleta de montanya en suspensió davantera.
  • Rígides
Sense suspensions; els quadros conten en forqueta rígida i la part posterior del quadro és sòlida, sense suspensió.
  • Suspensió Davantera
També cridades semirrígidas. Quadro rígit, sense mecanisme de suspensió pero remplaza la forqueta rígida en una forqueta en suspensió.
  • Doble suspensió
Quadro en sistema de suspensió atrassera i forqueta en suspensió davantera.
  • Les 26 (600a)
Va ser la medida de roda més habitual entre les bicicletes de montanya. A partir de l'inici de les competicions de montanya, es va mostrar com una de les rodes més eficients i populars per als competidors, sent una roda de bon tamany i molt àgil per a sobrellevar terrenys angosts i tècnics.
  • Les 27.5 (650b)

També denominada 650B, és una roda que incursionó en el mercat en 2012 com a resposta a certa inconformidad expressada en les rodes de 29".

Este tipo de roda està desplaçant paulatinament a la roda de 26". En el seu moment se li va definir com lo millor de dos móns en alusió als models de 26” i 29”. Est és el diàmetro de roda preferit en les especialitats de Enduro i Descens, tenint un diàmetro major a la 26 i fent-la una miqueta més cómoda per a distàncies llargues.

Durant 2014 es va llançar al mercat una variant d'este tamany denominada 27.5+ que en essència utilisa #gruixa de coberta majors a 2,5".

  • Les 29 (700c)
Les rodes de 29 polzades de diàmetro actualment són la medida de roda més habitual entre les bicicletes de montanya i requerix components específics, com el quadro, forqueta de suspensió davantera. Este tipo de bicicletes resulten, per lo general, millor rodadoras pero menys àgils. Pel major ràdio d'estes rodes solen ser menys rígides que les de 26 polzades. A pesar d'açò hui en dia les bicicletes en llandes 29, són utilisades per la gran majoria de competidors de cross country per la major tracció i alvanç que otorguen estes rodes.


Diferents materials dels quadros

Hi ha diferents materials i segons el material pots tindre ventages o desventages de pes ademés de que canvia el preu dels marcs de la bicicleta. existixen 4 tipos de materials diferents els quals són:

Hi ha dos tipos, el acer de carbono d'alta resistència és forta i durador, pero no és tan llauger com el seu germà de més alta tecnologia, l'acer conegut cromo-molibdeno, (cromoly). Es troben en bicicletes comercials tipo montanya com les marques: Turbo, Benotto, Orbea, Bimex, etc., el seu pes és de 14 a 17 quilos aproximadament, segons el tamany i calitat.

El titani presenta propietats úniques que ho convertixen en un excelent material per a la construcció de quadros de bicicleta. La seua excelent resistència a la fatiga i a la corrosió fan que un quadro no solament siga extremadament fort i durador, sino també increiblement llauger.

Les aleacions d'alumini tenen una menor densitat i menor resistència en comparació a les aleacions d'acer, no obstant, posseïxen una millor relació de resistència-pese, donant-los ventages notables de pes sobre l'acer.

És el material més llauger de tots. El pes varia segons els accessoris, pero varien des dels 800-900 g fins a 3els 3kg aproximadament.


Tipos de suspensions

  • Elastòmers: conjunt d'anells de goma un damunt de l'atre.
  • Resorts: és un sistema molt senzill. Els resorts se situen en la part interior dels braços de la forqueta o en la part del centre del quadro.
  • Cartuig hidràulic: compost per un cartuig d'oli, sistema d'olis.
  • Cartuig d'aire: cartuig sagellat i graduable per mig d'una vàlvula (situada en l'exterior de la vàlvula).


Tècnica de conducció

En l'aspecte de la conducció, el cicliste de montanya deu deprendre les següents tècniques:

  • Mantindre la bicicleta detinguda per a lo manco 20 segons. Sense moure's.
  • Alçar la roda davantera sense caure a l'asfalt (wheelie), necessari per a sortejar obstàculs tals com a rieres, clots.
  • Alçar abdós rodes del sol sense necessitat de parar-se utilisant la tècnica 'bunny hop' presa del BMX.
  • El "Fondeur", terme usat en el DH (Downhill) que es referix en impulsar el teu cos cap a avall activant les suspensions abans d'un bot ya siga en rampa o en un pla.
  • En baixades en molta pendent, tirar el pes del cos a la part atrassera de la bici. Per a llevar-li pes a la roda davantera.

És fonamental mantindre una gran concentració a l'hora de superar obstàculs, ya que d'un atre modo un pot donar en el seu cos en el sol; inclús en chicotets obstàculs per un excés de confiança. També el tindre un grau de preparació física adequat: se sofrix de canvis de ritme continus produint-se grans estat de fatiga, pero que es compensa en la diversió de l'activitat, que aplega a resultar atractiu a tot tipo de persones sense importar l'edat.


Referències

  1. ↑ «Ciclomontañismo, el camino inicial para el ciclista» (en es). www.senalcolombia.tv. Consultat el 2024-07-15.
  2. ↑ «Comision MTB :: Fecichile». fecichile.webnode.cl. Consultat el 2026-05-11.
  3. ↑ www.bigridechampionship.com
  4. ↑ «Entrada para 'slalon'». Diccionario de la lengua española, vigésimo segunda edición. (2014). Consultat el 23 de junio de 2014.
  5. ↑ «eslalon, hispanización de slalom». Fundación del español urgente, Fundéu EFE - BBVA. (4 de febrero de 2011). Consultat el 23 de junio de 2014.
  6. ↑ www.salzkammergut Salzkammergut Trophy

Ciclismo de montaña Web especialisada en el món de la Mountain Bike