Bíblia políglota complutense
La Bíblia políglota complutense és el nom que rep la primera edició políglota d'una Bíblia completa. Iniciada i finançada per la moradura Francisco Jiménez de Cisneros (1436-1517),[1] i impresa per Arnao Guillén de Brocar, inclou les primeres edicions del Nou Testament en grec, la Septuaginta i el Targum Onkelos. De les 600 còpies publicades, solament se sap de la supervivència de 123.
Història
El naiximent de l'imprenta en la década de 1450 es va aprofitar en seguida per a la publicació de la Bíblia. En grans despeses personals, la moradura Cisneros va comprar molts manuscrits i va invitar als millors teòlecs de l'época per a treballar sobre l'ambiciosa tasca de compilar una enorme i completa Bíblia políglota per a «revivar el decaigut estudi de les Sagrades Escritures». Els estudiosos es varen trobar en Alcalà de Henares (en llatí, Complutum), en l'universitat fundada per Cisneros, la Complutense. Els treballs varen escomençar en 1502 baix la direcció de Diego López de Zúñiga i es varen continuar durant 15 anys.
Tant els traductors com els estudiosos precisaven d'una Bíblia en els idiomes originals i una traducció llatina millorada. Aixina que en 1502 la moradura Jiménez de Cisneros, polític i conseller espiritual de la reina Isabel I de Castella, va decidir satisfer estes necessitats en una sola publicació. Esta històrica ferramenta de traducció va aplegar a conéixer-se com la Políglota complutense. Cisneros aspirava a conseguir una Bíblia políglota, o plurilingüe, que contara en el millor text hebreu, grec i llatí, incloses algunes parts en arameo. En ella varen participar, entre uns atres, els converso Alonso d'Alcalà, Pablo Coronel i Alfonso de Zamora, que s'encarregarien de la part hebrea i aramea. La part grega la varen treballar el cretense Demetrio Ducas i Hernán Núñez de Toledo (el Pinciano). Antonio de Nebrija va rebre l'encàrrec de revisar la Vulgata, text llatí de Sant Jerónimo, pero pronte va abandonar la tasca per defendre un criteri de reconstrucció textual contrari a l'escrupulós respecte als manuscrits antics que exigia la Moradura Cisneros. En tot cas, ya que l'art de l'impressió es trobava en els seus inicis, marcaria una fita en la seua història la consecució d'esta empresa.
El Nou Testament es va completar i va imprimir en 1514, pero la seua publicació es va retardar mentres es treballava en l'Antic Testament, per a que es poguera publicar abdós parts juntes com una sola obra. Entretant, rumors del treball de la Complutense varen aplegar fins a Erasmo en Róterdam, que va produir i va editar la seua pròpia edició del Nou Testament en grec. Erasmo va obtindre un privilegi exclusiu de 4 anys de publicació de l'emperador Maximiliano I de Habsburgo i del papa León X en 1516. El text de Erasmo va ser conegut com el Textus Receptus i edicions posteriors varen servir de base del Nou Testament de la Bíblia del Rei Jacobo.
El Antic Testament Complutense es va imprimir entre giner de 1514 i juliol de 1517, pero pel privilegi exclusiu de Erasmo, la distribució de la Complutense es va retardar fins que el papa León X la va sancionar en 1520.[2][3] Es creu que no va anar àmpliament distribuïda fins a 1522. La moradura Cisneros va morir en novembre de 1517, quatre mesos despuix de terminada la Bíblia, i mai la va vore publicada.[4]
Contingut
La Bíblia políglota complutense va ser publicada en sis volums. Els primers quatre volums contenen el Antic Testament. Cada pàgina està dividida en tres columnes paraleles de text: en hebreu l'exterior, la Vulgata llatina en el mig i la Septuaginta grega en l'interior. En cada pàgina del Pentateuco, s'afig el text arameo (el Targum Onkelos) i la seua pròpia traducció al llatí en la part inferior de la pàgina.
La versió de Sant Jerónimo del Antic Testament (Vulgata) es va colocar entre les versions grega i hebrea, aixina la sinagoga i l'Iglésia d'orient, com ho explica el prefacio, estan colocades com a lladres als dos costats de Jesús (és dir, l'Iglésia romana).
El quint volum conté les Escritures Gregues dispostes en dos columnes: una en el text grec i l'atra en el seu equivalent en llatí, pres de la Vulgata. Abdós texts estan vinculats entre sí per mig de lletres voladitas que remeten al llector a la paraula equivalent de cada columna. El text grec de la Políglota va ser el primer “Nou Testament” en imprimir-se de l'història, seguit poc despuix per l'edició que va preparar Erasmo. Es va posar tant esmero en la correcció del quint volum, que solament s'han trobat 50 erratas, lo que ha impulsat als crítics moderns a considerar-ho superior al célebre text grec d'Erasmo. Els elegants caràcters grecs estan a l'altura de la primorosa bellea dels més antics manuscrits uncials. En el llibre The Printing of Greek in the Fifteenth Century (L'impressió en grec en el XV), R. Proctor afirma: “Pertany a Espanya el honor de haver produït en el primer intent lo que sense dubte és el més delicat tipo grec jamai gravat”.
El sext volum de la Políglota tanca, entre atres elements per a l'estudi de la Bíblia, un diccionari hebreu i arameo, interpretacions dels noms hebreus, arameos i grecs, una gramàtica hebrea i un índex llatí per al diccionari. No és d'estranyar que s'haja calificat a la Políglota complutense de “monument del art tipogràfic i de la ciència escritural”.
El tipo de lletra creat per a la Complutense per Arnao Guillén de Brocar ha segut considerada per tipógrafos com Robert Proctor com el cim del desenroll tipogràfic de l'edició primitiva, ans que el manuscrit d'Aldus Manutius sobre tipografia dominara el mercat els següents dos sigles. Proctor va basar el seu tipo Otter Greek de 1903 en la Complutense;[1] el tipo GFS Complutensian Greek de la Greek Font Society també està basada en la Complutense.
Vore també
Referències
- ↑ «Universitat Complutense». Consultat el 14 de setembre de 2019.
- ↑ Bíblia Políglota Complutense, Biblioteca Digital Hispànica, Biblioteca Nacional d'Espanya.
- ↑ «Biblioteca Històrica Marqués de Valdecilla». biblioteca.ucm.és. Consultat el 2025-03-27.
- ↑ La Sacra Bíblia Políglota Complutense. Societats Bíblica Unides. 25/01/2011.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Biblia políglota complutense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.