Anar al contingut

Azawad

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Azawad
Mapa d'Azawad: les regions en majoria tuareg apareixen marcades en punts gris obscur; l'oest està habitat principalment per magrebís, i el sur per pobles subsaharians.

Azawad[1][2] (bereber: ⴰⵣⴰⵓⴰⴷ,[3] àrap: أزواد, francés: Azaouad o Azaouâd[4]) va ser un territori situat en Àfrica Occidental que va ser declarat unilateralment independent. És reconegut internacionalment com a part de la República de Mali. Comprenia les regions de Tombuctú, Kidal i Gao, aixina com una part de la regió de Mopti.[5] La seua capital i ciutat més poblada és Gao.[6] Deu diferenciar-se del territori denominat Azawagh, conca seca que cobrix hui el noroest de Níger, parts del noreste de Mali i el sur d'Argèlia.[7]

El 6 d'abril durant la rebelió tuareg de 2012, el Moviment Nacional per a la Lliberació del Azawad, que aglutina als independentistes tuareg que controlen gran part de la regió, va proclamar unilateralment l'independència d'Azawad de Mali baix el nom de Estat Independent d'Azawad, encara que no ha rebut reconeiximent internacional. El president de la comissió de l'Unió Africana reunida a l'efecte, Jean Ping, va afirmar que l'organisació "condena fermament l'anunci, nul i sense valor algun".[8]

El 26 de maig, el MNLA i el seu antic aliat militar Ansar Dine anunciat un pacte en el qual ells es combinarien per a formar un Estat Islamiste.[9] No obstant, alguns informes posteriors varen indicar que el MNLA havia decidit retirar-se del pacte, distanciant-se d'Ansar Dine.[10][11] Ansar Dine va declarar més tarde que ells varen rebujar l'idea d'independència d'Azawad.[12] El MNLA i Ansar Dine varen continuar en enfrontaments,[13] culminant en la Batalla de Gao el 27 de juny, en la qual el grup islamiste Moviment per a l'Unicitat i la Yihad en Àfrica Occidental i Ansar Dine prenen el control de la ciutat, expulsant al MNLA. Al sendemà Ansar Dine anuncia que té baix el seu control totes les ciutats del nort de Mali.[14]

En giner de 2013, es va portar a terme una intervenció militar per a derrotar als rebels del Azawad i reincorporar el territori a Mali.[15]

El 14 de febrer de 2013 el MNLA renúncia al seu reclam d'independència d'Azawad; demanant al Govern de Mali per a iniciar les negociacions sobre el seu futur estatut.[16]

Toponímia

D'acort en Robert Brown,cita requerida Azawad és una deformació àrap de la paraula bereber "Azawagh", una conca seca que cobrix l'oest de Níger, el noreste de Mali i el sur d'Argèlia. El nom es traduïx com "la terra de la trashumancia".

Història

Imperis de Songhai i de Mali

A principis del XIV la partix sur de la regió estava baix el control del Imperi de Mali, incloent la pacífica anexió de Tombuctú per Musa I en 1324.[17] En el poder menguante de l'Imperi de Mali en la primera mitat del XV, l'àrea al voltant de Tombuctú es va tornar relativament autònoma, encara que els Tuáreg Maghsharan varen tindre una posició dominant.[18]

No obstant trenta anys despuix, l'Imperi Songhai es va expandir en Gao, absorbint a Tombuctú en 1468 o 1469. La ciutat va ser liderada, consecutivament, per Sunni Ali Ber (1468-1492), Sunni Baru (1492-1493) i Askia Mohammad I (1493-1528). Encara que Sunni Ali Ber va estar en sever conflicte en Tombuctú despuix de la seua conquista, Askia Mohammad I va crear una edat dorada per a l'imperi Songhai i Tombuctú a través d'una eficient administració regional i central, i va permetre suficients llibertats als comerciants.[18][19] En Gao com a capital de l'imperi, Tombuctú va gojar d'una posició relativament autònoma. Comerciants de Ghadames, Awjila, i numeroses atres ciutats del Nort d'Àfrica es varen reunir allí per a comprar or i esclaus en intercanvi per la sal de Taghaza i per tela norteafricà i cavalls.[20] El liderage de l'imperi va durar fins a 1591, quan conflictes interns varen debilitar el control de la dinastia Askia.[21]

Expedició saadí

Despuix de la batalla de Tondibi en un llogaret al nort de Gao, la ciutat va ser capturada el 30 de maig de 1591 per una expedició de mercenaris i esclaus, denominat Arma. El qual va ser enviat pel monarca Saadita, Ahmad I al-Mansur i varen ser liderats pel morisco Yuder Pachá en busca de mines d'or. El saqueig de Gao va marcar el fi de Songhai com a poder regional.[22][23] El periodo següent va dur la decadència econòmica i intelectual,[24] aixina com l'aument de les rutes transatlàntiques de comerç, transport d'esclaus africans, incloent a líders i estudiosos de Tombuctú lo que marginalizó el rol de Gao i Tombuctú com a centres acadèmics i comercials.[25] Encara que inicialment va controlar les rutes comercials Marroc–Tombuctú, Marroc pronte va tallar els seus vínculs en els Arma, i el control dels numerosos subsecuentes Pashas en Tombuctú va escomençar a perdre forces: els Tuareg temporalment varen prendre el control en 1737 i el restant del XVIII va vore vàries tribus tuareg, bambara i kunta ocupant breument el poder, o sitiant la ciutat.[26] Durant este periodo, l'influència dels Pashas, que per a llavors s'havien mesclat en els Songhai mai va desaparéixer completament.[27]

l'Imperi de Massina va prendre el control de Tombuctú en 1826, mantenint-ho fins a 1865, quan varen ser expulsats per El Hadj Umar Tall. Les fonts estan en conflicte sobre qui estava en control quan varen aplegar els francesos, Elias N. Saad en 1983 va sugerir als Soninke Wangara,[26] un artícul de 1924 en el diari de la Real Societat Africana menciona als tuaregs,[28] mentres que l'africanista John Hunwick no determina un mandatari, pero anota a varis estats competint pel poder 'en una manera ombrosa' fins a 1893.[29]

Baix mandat francés

Despuix que les potències europees formalisaren el Repartiment d'Àfrica en la Conferència de Berlín en 1884, el territori entre el meridiano 14° i Miltou, Suroest de Chad, es va convertir en territori francés, llimitat al sur per una llínea que va des de Say, Níger a Baroua. Encara que la regió d'Azawad era ara francesa en nom, el principi d'efectivitat va requerir a França per a mantindre el poder en les zones assignades, per mig de la firma d'acorts en els caps locals, l'establiment d'un govern i fer us de la zona econòmica, ans que el reclam fora definitiu. El 15 de decembre de 1893, Tombuctú, llavors va ser anexada per un chicotet grup de soldats francesos, al mando del tinent Gaston Boiteux.[30] La regió es va convertir en part del Sudan francés, la colónia va ser reorganisada i el nom va canviar vàries voltes durant el periodo colonial francés. En 1899 el Sudan francés va ser subdividido i Azawad es va convertir en part de l'Alt Senegal i Níger Mig. En 1902 el nom va ser canviat a Senegambia i Níger i en 1904 va ser canviat a Alt Senegal i Níger. Este nom va ser usat fins a 1920 quan va ser renomenat novament com Sudan francés.[31]

Baix mandat maliense

Tuaregs en el Festival au Désert de 2012 en giner en Timbuktu, poc ans que el MNLA iniciara la Rebelió Azawadi.

El Sudan francés es va convertir en l'estat autònom de Mali dins de la Comunitat Francesa en 1958, i Mali es va independisar de França en 1960. En l'àrea es varen donar 4 grans rebelions tuareg contra el domini maliense: la Primera Rebelió Tuareg, la rebelió de 1990-96, la rebelió de 2007-2009, i la rebelió de 2012 pel Moviment Nacional per a la Lliberació del Azawad (MNLA) i Ansar Dine.

A inicis del XX, la regió es va tornar famosa pels bandits i el contrabando de drogues.[32] L'àrea ha segut reportada per contindre una potencial riquea mineral, incloent petròleu i urani.[33]

El 17 de giner de 2012, el MNLA va anunciar l'inici de l'insurrecció en Azawad contra el govern de Mali, declarant que "continuaria mentres Bamako no reconega este territori com una entitat separada".[34]

En març de 2012, el MNLA i Ancar Dine varen prendre control de les capitals regionals de Kidal i Gao[35][36] junt en les seues bases militars. L'1 d'abril, Tombuctú va ser capturada.[37] despuix de la captura de Tombuctú el MNLA va guanyar efectiu control de la majoria del territori que ells reclamaven per a un Azawad independent. En un comunicat difòs en l'ocasió, el MNLA va invitar a tots els Azawadis en l'estranger per a retornar a la seua casa i participar en la construcció d'institucions en el nou estat.[38]

Declaració unilateral d'independència

Ciutats controlades pels rebels tuareg.

El MNLA va declarar a Azawad un estat independent el 6 d'abril de 2012 i es va comprometre a redactar una constitució i establir una democràcia. En la seua declaració reconeix la carta de les Nacions Unides i diu que el nou Estat compliria en els seus principis.[39]

En una entrevista en France 24, un portaveu del MNLA va declarar l'independència d'Azawad:

“Mali és un estat anàrquic, per lo tant nos hem reunit en un moviment de lliberació nacional per a colocar a un eixèrcit capaç d'assegurar la nostra terra i una oficina eixecutiva capaç de formar institucions democràtiques. Nosatres declarem l'independència d'Azawad a partir d'este dia.”

— Moussa Ag Assarid, portaveu del MNLA, [40]

En la mateixa entrevista, Assarid també va prometre que Azawad "respectarà totes les fronteres colonials que la separen dels països veïns" i va insistir que la declaració d'independència d'Azawad té "llegalitat internacional".[40]

Cap entitat estrangera ha reconegut a Azawad com a nació independent. La declaració del MNLA va ser rebujada immediatament per l'Unió Africana, que la considera "nula i sense valor". El ministre d'exteriors francés va dir que no reconeixeria la partició unilateral de Mali, i va cridar al diàlec entre Bamako i Gao per a fer front a "les demandes de la població tuáreg del nort que per molt temps no han rebut les respostes adequades i necessàries". Estats Units també va rebujar la declaració d'independència.[41]

S'estima que el MNLA té uns 3000 soldats. ECOWAS té preparada una potencial força d'intervenció de 3000 soldats per a restaurar l'orde en sur de Mali i contindre a les forces rebels. El govern francés va indicar que podria prestar respal llogístic.[41]

Islamisació i enfrontaments interns

En la seua edició del 19 de maig de 2012 el diari El País informava que en Azawad s'estava imponent la sharia, o llei islàmica, per la pressió dels tres grups islamistes que han recolzat al MNLA en la seua rebelió: el tuareg Ansar Dine (Defensors de la Fe) i els àraps Al Qaeda del Magreb Islàmic (AQMI, la branca magrebí d'Al Qaeda) i el menys conegut Moviment per a l'Unitat de la Yihad en Àfrica Occidental (MUYAO, en que el seu poder estan els cooperante espanyols capturats en els campaments de refugiats saharauis en octubre de 2011). Per açò unes 250.000 persones, casi la quinta part de la població d'Azawad, han fugit cap al sur i s'han refugiat en Bamako, la capital de Mali i atres ciutats meridionals.[42]

A finals de maig de 2012 el MNLA i Ansar Dine varen iniciar negociacions de cara a fusionar-se, acordant crear una assamblea consultiva en la que la tendència islamista ocupe dos terços dels escans, reafirmant la sharia com a base llegal del país.[43] En juny, no obstant, les negociacions en Ansar Dine no havien conclós i es varen registrar enfrontaments armats entre membres del MNLA i el AQMI en els voltants de Tombuctú.[44]

El 3 de juny de 2012, combatents lleals a Ansar Dine varen sometre per complet la ciutat de Tombuctú. El cap de l'organisació, Iyad Ag Ghaly, en ajuda de l'algerí Mojtar Belmojtar, emir d'Al Qaeda, va enviar un eixèrcit en cinquanta vehículs i va conquistar la ciutat, tirant a les forces del MNLA que estaven ahí. Despuix, els seus hòmens varen cremar les banderes tuaregs i varen issar la seua en el campament militar de la ciutat.[45] Despuix de la pren de la ciutat, Ag Ghaly va repudiar en un discurs a la rebelió i va dir que l'única motivació dels seus hòmens era la del Islam.[46] El 13 de juny, els insurgents tuaregs varen intentar sense èxit reprendre la ciutat.[47][48]

Des del 30 de juny els islamistes salafista d'Ansar Dine han iniciat la destrucció del patrimoni cultural de Tombuctú, en el marc de l'imposició de la seua concepció radical de l'Islam. Varen escomençar demolint sèt mausoleus o morabitos de santones musulmans ancestrals de la zona i després varen destruir la porta de fusta llaurada de la mesquita de Sidi Yahia (del XV, patrimoni mundial de l'UNESCO), que segons una tradició mística sufí deu permanéixer tancada fins al fi dels temps.[49] Pocs dies despuix varen arrasar al crit de "Deu és gran" els dos mausoleus de la major mesquita de la ciutat, la mesquita de Djingareyber, patrimoni mundial de l'Unesco. A ulls de l'islam salafista que practica Ansar Dine, eixos monuments són haram (pecat; cfr. segons el context). Una portaveu de l'ONU ha afirmat: "La destrucció de tombes dels antics sants en Tombuctú, una herència comuna de la humanitat, és una pèrdua per a tots nosatres, pero per a la població local també supon la negació de la seua identitat, les seues creències, la seua història i la seua dignitat".[50]

Acort de Pau

En 2015, la Coordinadora de Moviments pel Azawad va acceptar un acort de pau que incloïa "federalisme en tot menys el nom", incloent perdons per a integrants de la CMA, despuix d'un any de negociacions en Argèlia.[51] En 2018, l'ONU va alertar de la possibilitat del fi d'este acort per la violència imperant[52]

Vore també

Notes

  1. ↑ Clarín. com. «Rebels tuareg i islamistes anuncien la creació d'un estat escindit de Mali» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 30 de maig de 2012. Consultat el 27 de maig de 2012.
  2. ↑ DiarioVasco. com. «El nort de Mali ya és dels tuareg» (en espanyol). DiarioVasco. com. Consultat el 6 d'abril de 2012.
  3. ↑ «Mouvement National de Liberation de l'Azawad». Mouvement National de Liberation de l'Azawad. Archivat des d'el original, el 14 d'abril de 2013. Consultat el 10 de giner de 2018.
  4. ↑ «Déclaration d'indépendence de l'Azawad». Mouvement National de libération de l'Azawad. Archivat des d'el original, el 17 d'octubre de 2012. Consultat el 6 d'abril de 2012.
  5. ↑ «Mali Tuareg rebels control Timbuktu as troops flee». BBC News. Consultat el 3 d'abril de 2012.
  6. ↑ «[1]», Al Jazeera. Consultat el 6 d'abril de 2012.
  7. ↑ Paris, François (1995). «L Bassin d'I'Azawagh : peuplements et civilisations, du néolithique à l'arrivée de l'islam». Milieux, sociétés et archéologues (en french) (Karthala). Consultat el 3 April 2012.
  8. ↑ Els rebels tuaregs proclamen l'independència del nort de Mali, diari El País, 06/04/2012
  9. ↑ «[2]», BBC News. Consultat el 27 de maig de 2012.
  10. ↑ «[3]», FasoZine. Consultat el 3 de juny de 2012 (en francés).
  11. ↑ «[4]», Voice of America. Consultat el 2 de juny de 2012.
  12. ↑ «[5]», AFP, Google News. Consultat el 28 de juliol de 2012.
  13. ↑ «[6]», BBC News.
  14. ↑ 2=Adama Diarra. «[7]», Reuters. Consultat el 28 de juliol de 2012.
  15. ↑ «Mali llança ofensiva recolzada per França contra salafista | RTVE» (en és). RTVE. és. Consultat el 2021-04-03.
  16. ↑ [enllaç trencat], ANSA
  17. ↑ Hunwick, 2003, pp. 9–10.
  18. ↑ 18,0 18,1 Saad, 1983, p. 11.
  19. ↑ Fage, 1956, pp. 27.
  20. ↑ «Timbuktu». Encyclopædia Britannica Online. Encyclopædia Britannica, Inc.. Consultat el 5 de novembre de 2010.
  21. ↑ Fage, 1956, pp. 27–29.
  22. ↑ Hunwick, 2003, p. 192.
  23. ↑ Kaba, 1981.
  24. ↑ Hunwick, 2000, p. 508.
  25. ↑ (2001).«Tombuctú: A Lesson in Underdevelopment».Journal of World-Systems Research.7(2)
    265–283.Consultat el 25 de març de 2010.
  26. ↑ 26,0 26,1 Saad, 1983, p. 206-214.
  27. ↑ Saad, 1983, p. 206-209.
  28. ↑ (1924).«Native Land Tenure in the Timbuktu Districts».Journal of the Royal African Society.Oxford University Press.Oxford:23(90)
    125–130.
  29. ↑ Hunwick, 2003, p. xvi.
  30. ↑ Hacquard 1900, p. 71;Dubois & White 1896, p. 358
  31. ↑ Imperato, 1989, pp. 48–49.
  32. ↑ «[8]». Consultat el 2021-04-03 (en fr-FR).
  33. ↑ «Li secteur minier du Mali, un potentiel riche mais inexploité». Els Journées Minières et Pétrolières du Mali. Archivat des d'el original, el 31 de decembre de 2012. Consultat el 3 d'abril de 2012.
  34. ↑ «The Renewal of Armed Struggle in Azawad». Mouvement National de libération de l'Azawad. Archivat des d'el original, el 12 de maig de 2012. Consultat el 2 d'abril de 2012.
  35. ↑ «[9]», BBC News. Consultat el 30 de març de 2012.
  36. ↑ «[10]», BBC News. Consultat el 1 d'abril de 2012.
  37. ↑ Rukmini Callimachi. «Mali coup leader reinstates old constitution». Consultat el 31 de març de 2012.
  38. ↑ «Declaration du Bureau Politique» (en francés). Mouvement National de libération de l'Azawad. Archivat des d'el original, el 5 d'abril de 2012. Consultat el 2 d'abril de 2012.
  39. ↑ Bat Felix. «Mali rebels declare independence in north». Archivat des d'el original, el 25 de juliol de 2012. Consultat el 6 d'abril de 2012.
  40. ↑ 40,0 40,1 «[11]», France 24. Consultat el 6 d'abril de 2012.
  41. ↑ 41,0 41,1 «[12]», Reuters. Consultat el 7 d'abril de 2012.
  42. ↑ «[13]», El País.
  43. ↑ «[14]», El País.
  44. ↑ «[15]», El País.
  45. ↑ «Tombuctú cau en mans de grups afins a Al-Qaida» (en és). abc. Consultat el 2021-04-03.
  46. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 10 de març de 2016. Consultat el 4 de juliol de 2012.
  47. ↑ «Combats en Tombuctú entre independentistes tuareg i extremistes islàmics». Archivat des d'el original, el 14 de maig de 2015. Consultat el 4 de juliol de 2012.
  48. ↑ http://noticias.terra.com/internacional/islamistas-expulsan-a-rebeldes-tuareg-de-cuartel-general-en-el-norte-de-mali,30672314c5e28310VgnVCM10000098cceb0aRCRD.html
  49. ↑ «[16]», El País.
  50. ↑ «[17]», El País.
  51. ↑ «Mali’s separatist war ends at last» (en en). the Guardian. Consultat el 2021-04-03.
  52. ↑ «Mali peace deal jeopardised by armed groups linked to terrorism, UN warns» (en en). the Guardian. Consultat el 2021-04-03.

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Azawad&oldid=1419778»