Ayampitín

Ayampitín és una cultura indígena lítica precerámica que va ser descoberta i excavada pel Museu de l'Argent, en expedició encapçalada pel Dr. Alberto Rex González en 1951.

Poblament humà d'Amèrica del Sur

Seguint els estudis de Florentino Ameghino, els primers pobladors del sol argentí devia atribuir-li'ls a la presència d'un horisó cultural sense ceràmica en les serres de San Luis i Còrdova, en el context de la qual s'associaven puntes de proyectil bifaciales a pedres de moldre planes. Després de desacreditada la seua teoria de l'orige del home en les pampes argentines, les teories que varen ocupar el seu lloc en les décades següents afirmaven que l'antiguetat del home en el territori argentí es remontava a époques recents, no més allà del temps que varen existir les societats aborigen trobades al moment de la conquista.

Contra eixes teories que intentaven minimisar l'antiguetat dels aborigen en el sol argentí, les troballes fetes en els 40 en les serres cordoveses (Ayampitín) es varen completar en les excavacions de l'arqueòlec Alberto Rex González en la gruta d'Inti Huasi (Sant Luis), que el seu datat en radiocarbono dels nivells més primerencs va tirar una antiguetat de fins a 6000 a. C., provant un poblament primerenc del home en Amèrica del Sur, seguint els presuposts evolucionistes intuïts per Ameghino.

Investigacions recents varen obtindre evidències arqueològiques en el lloc L'Alt 3, en la Pampa de Achala, que varen permetre determinar la presència humana en la regió a fins del Pleistoceno (10 000 a. C), tal volta en una etapa exploratòria de l'espai serrà.

Jaciment arqueològic de Ayampitín

El horisó cultural dels antics pobladors de les Serres de Còrdova rep el seu nom del lloc arqueològic a l'aire lliure en la Pampa de Olaén, propenc a La Falda, Còrdova. En tant unitat orogràfica més austral del grup de les Serres Pampeanas, les Serres Centrals representen una subárea arqueològica.

Esta cultura mostra un poble en economia especialisada en la caça de guanacs i cérvols, que subsidiàriament recolectaven llavors que trituraban en molins plans de pedra (cridats conanas). La troballa de ganchos de pedra infiere que l'arma utilisada va ser el lanzadardos o propulsor. Les puntes lítiques o de pedra, usades com a proyectil, tenien forma de full de sauce o llorer d'entre 5 i 10 cm de llarc i 1 a 2 de gruixa. Varen formar grups de 30 a 50 individus, en nomadisme estacional. Esta cultura va deure sobreviure fins al 500 o 1000 a. C., encara que no existix certea al respecte.

Per damunt de les capes que contenien l'indústria de Ayampitín, varen ser trobats restants de pobles caçadors especialisats que utilisaven puntes de proyectils distintes. Segurament varen deure aplegar des del nort i es varen mesclar en la cultura anterior, perque en les primeres époques encara hi havia puntes lanceoladas. El canvi a l'us de puntes triangulars, costats convexos i base escotadas o recta, de 25 o 30 mm de llarc, distinguix al tipo cultural que els succeïx, nomenat com Alpa Corral (al sur) i Ongamira (al nort). Els molins o conanas són més abundants, mostrant major émfasis en la recolecció o el començ de l'agricultura.

Vore també

• Història dels pobles originaris de Còrdova (Argentina)
• El Inga (lloc arqueològic)