Aventures i viages de Pedro Tafur

Aventures i viages de Pedro Tafur (originalment Tractado de les andanças i viages de Pero Tafur o Itinerari) és un lliure de viages migeval escrit cap a 1454 pel cavaller, escritor i viager castellà Pedro Tafur. En ell relata el seu periple realisat entre 1436 i 1439 per llocs del Mediterràneu (Creta, Rodas, Chipre, Quíos o Egipte), d'Oriente Pròxim (Terra Santa, Esmirna, Trebisonda i Crimea) i gran part d'Europa (Estrasburc, Brusseles, Magúncia, Bohèmia, Viena, Venècia, Suïssa, Hongria), incloent Roma i Constantinopla (Bizancio), ciutat que va visitar poc abans de la seua conquista musulmana.

Firma de Pedro Tafur.

Es conserva en un únic manuscrit de principis del XVIII i en ell es realisa una descripció geogràfica, política i social dels llocs que visita.

Introducció i contextualisació

Pero Tafur va viure, va portar a terme el seu viage i l'elaboració de la seua obra, en el XV. Juan II de Castella és proclamat rei en 1406, quan mor Enrique III de Castella i finalisa el seu regnat en la seua mort en 1454, pero no és major d'edat fins a 1419 i és en 1426 quan comença el seu regnat. En la mort del monarca, Tafur inicia l'elaboració del seu llibre de viages, en la segona mitat del XV. En 1454 escomença el regnat d'Enrique IV en Castella i en 1479 Fernando II d'Aragó puja al tro i finalisa l'unió dinàstica entre Castella i Aragó.

El XV inicia un periodo conegut com l'Era dels Descobriments, que s'allarga fins a principis del XVII. Esta época va estar marcada per una gran expansió territorial per part de portuguesos, britànics i espanyols. De la mà d'estos descobriments territorials, varen vindre una série de descobriments i alvanços tecnològics en este sigle com: la brúixola, l'imprenta, l'astrolabi o la carabela. A pesar de que la pesta en Europa va alcançar el seu màxim en el XIV, en el XV va estar marcat encara per les conseqüències d'esta.

Anàlisis de l'obra

Descripció general

Pedro Tafur va visitar els tres continents coneguts en la seua época, encara que Àsia i Àfrica de manera més superficial, i va descriure tant les poblacions (de les que li varen interessar especialment les ciutats) com les costums dels seus habitants. També va observar la naturalea i la fauna, en moltes ocasions exòtica per a un europeu. No deixa de resenyar la política, societat, indústria i comerç de les terres que va recórrer, contextualizando històricament estos aspectes en la mida dels seus coneiximents i de l'informació que rebia. Un dels punts d'interés del relat és la seua trobada en el afamado viager veneciano Niccolò dei Conti, qui li va proporcionar notícies sobre el Mig i Extrem Orient en que completar la descripció del món fins a llavors conegut.

Aventures i viages apareix ya citat per Ambrosio de Morals o Gonzalo Argote de Molina, qui ho va tindre entre els manuscrits que consultava en escriure la seua obra mestra Noblea d'Andalusia. Abdós la denominen Itinerari en lloc d'en el nom que li assigna el manuscrit del XVIII, encara que el primer nom és menys adequat ya que el viage de Tafur no és un itinerari a l'us dels que mamprenien els peregrins a Terra Santa, sino que té un afany més individualiste i humaniste, el del curiós que desija tindre una experiència vital enriquecedora. Ademés, i a diferència de l'un atre gran llibre de viages espanyol del XV, la Embaixada a Tamorlán de Ruy González de Clavijo, el llibre de Tafur no és un diari ni una crònica, sino un relat elaborat a quinze anys de distància de l'experiència del viage.

Segons senyala Francisco Javier Villalba, el llibre de viages o aventures de Tafur carix de calitat lliterària i no està escrit per un verdader historiador. Relata els seus viages utilisant una prosa simple, primitiva i ingènua, carent de l'ambició i la cultura de la gran lliteratura, pero que llunt de ser tosca i monòtona, trasluce una inteligència viva i un agut sentit de l'observació, lo que li aporta frescura al seu estil, plagat de detalls curiosos. En resum, la seua obra és considerada generalment com un llibre de viages, interessant per ser dels pocs migevals que s'han conservat en Espanya, pero atípic, entre atres raons per la distància temporal transcorreguda entre la realisació de l'itinerari i la seua redacció.

Una atra de les característiques d'este llibre de viages és la comparació que establix entre les ciutats que visita i ciutats de Castella, sobretot en la ciutat de Sevilla, senya que favorix la versió de que va passar la seua joventut en este lloc. Ademés, el viage de Tafur té com a centre neuràlgic, Itàlia, més concretament, Venècia, ya que sempre retorna a esta ciutat despuix de les seues aventures i fa visites al papa.

Tafur era un home que es regia per un model de valors religiós i d'honor a la batalla, traces característiques d'un fidalc castellà.  Estava a favor de la lluita armada contra l'islam, pero a la seua volta era un home caritatiu, curiós i pràctic. Ademés, podem percebre el seu esperit ilustrat i que es tractava d'un home docto pel seu gust i admiració per la formació humanística que es reflectix en la seua obra per l'admiració en la que parla dels clàssics grecs i romans i cap a Orient i pel criteri de sistematisació present en la seua obra. Este orde sistemàtic ho estudia Ángel Luis Molina Molina, i és que Pedro Tafur fa una descripció dels següents criteris en tots els llocs que visita:

• Fertilitat i riquea de les terres.
• Sistema de defensa.
• Règim polític i administració de la justícia.
• Costums locals i de la noblea.

Un atre de les traces fonamentals d'un fidalc castellà és la religiositat. Esta característica es pot observar en els deures religiosos que complix Tafur a lo llarc del viage, la seua caritat i en un dels possibles motius del viage: el pelegrinage a Terra Santa. Una atra de les possibles hipòtesis que es manegen és que va poder escoltar a la cort de Juan II narrant l'embaixada al Gran Tamerlán.

Estructura interna i externa

Podem dividir este relat de forma interna atenent als viages que va realisar Pedro Tafur. Com afirma José Vives, el centre d'este pelegrinage va ser Itàlia, i, més concretament, Venècia, possiblement per la seua admiració per l'humanisme com díem. Podem establir la divisió que va realisar José Vives de la següent manera:

• Primera part o primer viage: partint de Sanlúcar de Barrameda va hacer en Gibraltar a on va assistir a la batalla per la seua conquista i a la mort del comte de Boira, seguidament va visitar Chafa, Venècia, en visita de Roma i algunes atres ciutats italianes com Gènova o Bolonya. Este viage va tindre lloc des d'autumne de 1436 fins al 9 de maig de 1437.

• Segona part o segon viage: des d'Itàlia es va dirigir a Orient: Palestina, Egipte, Bizancio, Turquia, en tornada a Venècia. Es va produir entre el 9 de maig de 1437 i el de 22 de maig de 1438.

• Tercera part o tercer viage: des de Venècia a l'imperi alemà i en parada en ciutats limítrofes dels Països Baixos, Polònia, Àustria i Itàlia fins a Ferrara. Esta tercera part del viage va ocórrer entre el 22 de maig de 1438 i el 19 de giner de 1439.

• Quarta part o quart viage: es tracta de la tornada a Espanya pel mar Adriático i el Mediterràneu fins a Cerdenya, en a on queda interrompuda la narració en el manuscrit: des del 19 de giner de 1439 fins a la primavera del mateix any.

Sobre l'estructura externa, el llibre està dividit de la mateixa manera, atenent als viages. Comença en un pròlec, dedicat a Fernando de Guzmán i, a continuació, els quatre blocs de viages, subdivididos en les diferents visites a ciutats.

Tafur i els mandataris del seu temps

Un dels principals aspectes que devem tindre en conte és el fet de que la motivació principal de viage no és ni política ni comercial, com ocorre en moltes atres obres, simplement està impulsada per una justificació de la seua posició com a cavaller i afany d'aventura. Pero Tafur mamprén el viage mogut per la noblea de la seua linaje tractant de buscar els seus orígens en els del propi emperador de Constantinopla. No obstant, açò no li va impedir relacionar-se en molts dels principals mandataris de l'época i inclús a viure alguns dels episodis bèlics més coneguts de l'història.

Basant-nos en la divisió realisada per Ángel Luis Molina Molina, escomençarem en Itàlia, durant el seu viage per estos territoris, en Ferrara, per la celebració del Concilie en el que es tractaria l'unió de l'iglésia llatina i la grega, va conéixer a l'emperador bizantí Juan VIII en qui va mantindre una reunió a on es varen tractar en gran familiaridad ya que, Pero Tafur va conéixer a la família d'est durant el seu viage per Orient.

Més tart, despuix de vore's obligat a viajar a Venècia reprendrà el seu viage en Florencia a on es trobarà al Papa Eugenio IV i l'Emperador els qui venien de traslladar el Concilie de Ferrara a Florencia. Despuix d'esta trobada, Pero Tafur retornarà a Castella.

Durant la seua etapa per Orient, va viure molt prop la mort de molts personages coneguts com la del bisbe de Nicòsia i la del Gran Maestre Antonio de Fluvián, gràcies a açò va descriure en el seu llibre de viages en molt detall totes les cerimònies de sepeli i va aplegar a conéixer al substitut del Gran maestre, el Prior d'Alvernia, Juan de Lastic.

En el seu pas per l'Europa Transalpina no es nomenen a molts mandataris importants de l'época, entre les relacions socials que manté Pero, solament es resalta el nom del Marqués de Miçina, qui li va rebre uns dies despuix d'haver estat batallant contra els bohemio.

Bibliografia primària

Manuscrit

El manuscrit que es conserva és més be tardà, de principis del sigle XVIII. Es tracta d'una còpia de 91 folis originari del Colege Major de Sant Bartolomé de Conca. Comença en un pròlec dirigint-se a Don Fernando de Guzmán, comendador de l'orde de Calatrava. Se supon que es varen difondre a lo manco dos còpies, una d'elles dedicada al comendador Fernando de Guzmán o una per als propis hereus de Pero. Esta còpia del sigle XVIII va deure ser d'un antígrafo ya deteriorat en importants estanys en el pròlec i començ del text, atres menors en l'interior i falte d'algun foli final.  Actualment es troba en la Biblioteca de l'Universitat de Salamanca, en el fondo Històric.

Edicions

Edició de 1874

Tafur, Pero. Andanças É Viages De Pero Tafur Per Diverses Parts Del Món Avidos: (1435-1439.). Editat per Marcos Jiménez de l'Espasa. Colecció De Llibres Espanyols Rars O Curiosos, T. 8. Madrit: Impr. De M. Ginesta, 1874.

Es tracta d'una obra de més de 600 pàgines el qual es dividix en dos volums, el primer contenint el text i una introducció junt en un vocabulari geogràfic no complet i el segon volum a on s'arrepleguen les ilustracions i notes. Esta edició presentava molts fallos i destacava per la seua falta de criteri i organisació.  

Edició de 1934

Tafur, Pero. Andanças i viages de Pero Tafur, editat per José María Ramos García, Madrit, Hernando, 1934 (Biblioteca Clàssica, 265).

És una edició divulgativa que modernisa l'ortografia, en estudi preliminar i glossari.. Esta és una edició divulgativa, no conté cap nota, està precedida per un estudi preliminar, un resum de l'edició anterior i un glossari.

Edició de 2005

Tafur, Pedro. Aventures i viages per diverses parts del món habidos, Ames (Palència), Simancas (el Parnasillo), 2005.

Edició de 2006

Viages migevals, tom II (Embaixada a Tamorlán, Andanças i viages de Pero Tafur, Diaris de Colón). Edició i pròlec de Miguel Ángel Pérez Priego, Fundació José Antonio de Castro, 2006.

Edició de 2009

Tafur, Pero. Andanças I Viages, editat per Miguel Ángel Pérez Priego, Clàssics Andalusos. Sevilla: Fundació José Manuel Lara, 2009.

Edició de 2018

Tafur, Pero. Aventures I Viages, editat per Miguel Ángel Pérez Priego, 1ª ed. Lletres Hispàniques, 802. Madrit: Càtedra, 2018.

Traduccions

Alemà

K. Haebler, Peter Tafurs Reisen im deutschen Reiche in donen Jahren 1438-1439, Zeitschrift für all g. Geschichte, Kultur o. Literatur, 1887.

Haebler va traduir a l'alemà la part del viage de Pero Tafur per les terres de l'Imperi Germànic i països limítrofs. Esta traducció està incompleta ya que Häbler va suprimir tot allò que no li va semblar interessant.

K. Stehlin i R. Thommen, Aus der Reisebeschreibung dones Pero Tafur , 1438 und 1439, Basler Zeitschrift für Geschichte und Altertumskunde, 1926.

Es tracta d'una molt bona traducció pero que desgraciadament solament traduïx la part del viage que es desenrolla al Nort dels Alps.

Inglés

Malcolm Letts, Travels and adventures 1435-1439, colecció The Broadway Travellers, Nova York, Harper and Bros, 1926.

Malcolm Letts, Travels and adventures 1435-1439, Londres, G. Routledge and Sons, 1926.

Àrap

Ḥtorren Ḥabashī, Riḥlat Ṭāfūr fī ʻālam al-qarn al-khāels meus ʻashar al-mīlādī, El Caire, Dār al-Maʻārif bi-La meuaṣr, 1968.

Rus

L. K. Masielia Saichesa, Stranstviia i puteshestviia, Moscou, Indrik, 2006.

Bibliografia

• BÉGUELIN-ARGIMÓN, Victoria. «Lo maravellós en tres relats de viagers castellans del sigle XV». Universitat de Lausana, 2010.
• BELTRÁN LLAVADOR, Rafael, «Els llibres de viages medievals castellans. Introducció al panorama crític actual: ¿quants llibres de viages medievals castellans?», Revista de Filologia Romànica, n.º extra 1, 1991, págs. 121-164. Eixemplar dedicat a: Els llibres de viages en el món romànic. Archiu. ISSN 0212-999X
• — «Sobre el gènero del Tractat de Pero Tafur: entre el llibre de viages i l'autobiografia», Actes II Congrés internacional de l'Associació hispànica de lliteratura medieval (Segòvia, del 5 al 19 d'octubre de 1987), Alcalà d'Henares, Universitat, 1992, págs. 203-215.
• CARRIZO RODA, Sofia, «El viage i les crisis del món caballeresco en el relat de Pero Tafur», Lliteratura hispànica: Reis Catòlics i descobriment. Actes del congrés internacional sobre lliteratura hispànica en l'época dels Reis Catòlics i el descobriment Barcelona, PPV, 1989, págs. 417-422.
• — «Cap a una poètica dels relats de viages: a propòsit de Pero Tafur», Incipit, 14, 1994, págs. 103-144.
• — «Tractado de les andanças i viages de Pero Tafur», en José Manuel Lucía Mejías i Carlos Alvar Ezquerra, Diccionari filològic de lliteratura medieval espanyola: texts i transmissió, Madrit, Castalia, 2002.
• CASTRO HERNÁNDEZ, Pablo, «Un estat de la qüestió sobre les Andanças i viages de Pero Tafur: discussions historiográficas i problemàtiques d'estudi», Revista Electrònica Històries del Orbis Terrarum, 26 de novembre de 2013. Archiu en format pdf
• GARCÍA SÁNCHEZ, Enrique, «Llibres de viage en la península ibèrica durant l'Edat Mija: bibliografia», Lemir, n.º 14, 2010, págs. 353-402
• GUGLIELMI, Nilda, «Sobre Pero Tafur», Estudis en homenage a Claudio Sánchez Albornoz en els seus 90 anys, Universitat de Buenos Aires, 1986. (Anexos de Quaderns d'Història d'Espanya), IV, págs. 299-313.
• JIMÉNEZ DE L'ESPASA, Marcos, «Introducció» al seu ed. Andanças é viages de Pero Tafur per diverses parts del món avidos (1435-1439), Madrit, Impr. de M. Ginesta, 1874. Colecció de llibres espanyols rars o curiosos, t. 8.
• JIMÉNEZ FLARE, Ramón, «Pedro Tafur: el primer turiste espanyol», Societat Geogràfica Espanyola, n.º 33, 2009, págs. 100-112. ISSN 1577-3531
• LILAO FRANCA, Oscar i Carmen Castrillo González, Catàlec de manuscrits de la Biblioteca Universitària de Salamanca. II. Manuscrits 1680-2777, Universitat de Salamanca, 2002, págs. 309-310.
• LÓPEZ ESTRADA, Francisco, «Pedro Tafur, rodamons (medieval)», Història 16, 98, juny de 1984, págs. 111-118; 99, juliol de 1984, págs. 111-121.
• — Llibres de viagers hispànics medievals, Llaberint, Arcàdia de Lletres, Madrit, 2003.
• LOZANO RENIEBLAS, Isabel, «Relatar el viage en Andanças i viages de Pero Tafur», Notes i estudis filològics, 11, 1996, págs. 101-120.
• MEREGALLI, Franco, «Les memòries de Pero Tafur», Dicenda, 6, 1987, págs. 297-305. Archiu en pdf.
• MARTÍNEZ GARCÍA, Pedro, "Andanças i viages"l'atre Pero Tafur , Edat Mija: revista d'història, ISSN 1138-9621, N.º 11, 2010, págs. 263-284.
• MARTÍNEZ GARCÍA, Pedro, El cara a cara en l'atre: la visió de lo alié a fins de l'Edat Mija i començos de l'Edat Moderna a través del viage , Frankfurt am Main, Peter Lang 2015.
• MOLINA MOLINA, Ángel-Luis. «Pero Tafur en Itàlia (1436-1439)». Revista EPCCM, nº16, 2014, p.277-320.
• MOLINA MOLINA, Ángel Luis, «Pedro Tafur, un fidalc castellà en Terra Santa i Egipte» [1] archivat en Wayback Machine., Quaderns de turisme, 27, 2011, págs. 641-662. Archiu en pdf
• MOLINA MOLINA, Ángel-Luis. «Viage de Pero Tafur per Alemània, Bohèmia, Polònia, Àustria i Hongria». Revista EPCCM, nº17, 2015, p. 263-288.
• OLIVER I ESTELLER, Benvingut, «Viage de Pedro Tafur per l'imperi germànic en els anys 1438 i 1439. Les germandats de Castella en temps d'Enrique IV», Bolletí de la Real Acadèmia de l'Història, 14, 1889, págs. 379-389. Ficha en cervantesvirtual.
• PEPE SARNO, Inoria, «La biblioteca vaig donar Argote de Molina. Tentatiu de catalogue della sezione manoscritti», Studi vaig donar Letteratura spagnola, Facoltà vaig donar Magisteri i vaig donar Lettere dell'Università vaig donar Roma, Facoltà vaig donar Lettere dell'Università vaig donar Torino, Società Filologica Romana. Seminari vaig donar Spagnolo della Facoltà vaig donar Magisteri dell'Università vaig donar Roma, 1967, págs. 165-262. Ficha en cervantesvirtual. Archiu en pdf [2] archivat en Wayback Machine..
• PÉREZ PRIEGO, Miguel Ángel. «Pero Tafur, Aventures i viages», estudi al seu ed. Andanças i viages, Madrit, Càtedra, 2018.
• PÉREZ PRIEGO, Miguel Ángel, «Pero Tafur i els seus Andanças i viages», estudi al seu ed. Andanças i viages, Sevilla, Fundació José Manuel Lara, 2009.
• — «Trobada del viager Pero Tafur en l'humanisme florentino del primer quatrecents», Revista de Lliteratura, 2011, giner-juny, vol. LXXIII, n.º 145, págs. 131-142. Archiu en format pdf. ISSN 0034-849X ISSN 0034-849X
• RAMÍREZ d'ARELLANO, Rafael, «Estudis biogràfics: Pero Tafur», Bolletí de la Real Acadèmia de l'Història, 41, 1902, págs. 273-298. Ficha en cervantesvirtual. Archiu en pdf
• GENOLL, María-José, «Espais sagrats i espais mítics. La retòrica del viage en les Andanças de Pero Tafur». Revista Casa del Temps, Mèxic DF, maig de 2005.
• RUBIO TOVAR, Joaquín, «Cinc ciutats europees: el testimoni d'un viager medieval», Revista d'Occident, 51, 1985, págs. 43-56.
• VILLALBA RUIZ DE TOLEDO, Francisco Javier, «El viage de Dò Pero Tafur (1436-1439)», Arbor, n.º 711-712, 2005, págs. 537-550. ISSN 0210-1963
• VIVES, José, «Andanças i viages d'un fidalc espanyol (Pero Tafur, 1436-1439) en una descripció de Roma», Analecta Sacra Tarraconensia, 19, 1946, págs. 123-215.