Augusto de via Labicana
Augusto de via Labicana és una escultura de marbre que representa al emperador romà Augusto de cos sancer, en bulto redó, a modo de pontifex maximus.[1] Té 207 cm d'altura i deu el seu nom a la zona en la que va ser trobada, en les ales de la Tossal del Oppio, en la via Labicana.
L'estàtua afig un atre aspecte a l'autorrepresentaació d'Augusto; no solament és el cap polític del Imperi romà, sino també el seu cap religiós. En els Res gestae Divi Augusti dels anys 19-20, parla de tots els seus beneficis religiosos per a la ciutat de Roma, com la construcció de temples a «Minerva, la reina Juno i Júpiter Llibertes».[2]
L'estàtua es conserva en el Museu Nacional Romà del Palau Massimo de Roma.[3]
Història i descripció
L'estàtua és en realitat una còpia de l'época tiberiana d'un retrat de l'emperador realisat a finals del I o principis del I. De fet, les traces prou demacrados sugerixen que va ser realisat en els últims anys de la seua vida, en els signes ya visibles de la malaltia i la fatiga. És el més important retrat d'Augusto d'este periodo «final», entre els pocs que es troben en Roma.[lower-alpha 1]
Les representacions d'Augusto en forma d'estàtua estan molt controlades, fins al punt de que solament existixen tres o quatre subgrups diferents; basant-se en traces com el detall del pentinat, esta pot classificar-se com una del «tipo Primera Porta». Com en totes les estàtues d'Augusto, se li representa en un estil grec idealizador i com molt més jove que la seua edat real en eixe moment, a diferència del retrat romà republicà tradicional, que és realiste en el seu enfocament.[3]
El capite velat es deu a la funció de l'emperador com pontifex maximus: el seu braç dret, trencat, provablement sostenia una pátera, un plat ritual per a derramar líquit durant un sacrifici.[4][5] El cap va ser esculpida per separat.[6]
Estil
Com en atres obres de l'art d'Augusto, l'eixecució és més be freda i «acadèmica»: l'efecte de cansanci i distància sicològica d'Augusto es deu sobretot al treball de sublimació cap a l'art clàssic grec compassiu, que té com a efecte una estudiada image de desapegar i espiritualitat del princeps. La fredor del rostre es revela be en el tractament «metàlic» del cabell. No obstant, el rostre està hábilment compost, en grans superfícies planes, pero suficientment mogudes per a evitar un desagradable aplanamiento.[6]
Els amplis plecs de la toga estan molt cuidats, pero penalisen el rendiment volumètric del cos, que apareix en varis punts buit en favor de conseguir un mer efecte superficial.
-
Detall del rostre.
-
Detall de mig cos.
-
Detall de la toga.
-
Detall de la base.
Notes
- ↑ Es coneixen molts uns atres, la majoria d'ells de zones perifèriques.
Referències
- ↑ «Plate 1 Marble statue of Augustus». open.edu. Consultat el 28 de maig de 2020.
- ↑ Res gestae Divi Augusti (introducció, traducció i comentari de J. M. Cortés Copete), Madrit, Edicions Clàssiques, 1994, ISBN 84-7882-148-1
- ↑ 3,0 3,1 Radice, Katharine; Cheetham, Angela; Kirk, Sonya; Lord, George (2020). de Romanis Book 2: homines, p. 157. ISBN 9781350100091. Consultat el 28 de maig de 2020.
- ↑ «Via Labicana Augustus». The City of Rome. Georgetown University. Archivat des de l'original, el 29 de juny de 2020. Consultat el 28 de maig de 2020.
- ↑ «Via Labicana Augustus (Augustus as Pontifex Maximus)». The City of Rome. Georgetown University. Archivat des de l'original, el 28 de juny de 2020. Consultat el 28 de maig de 2020.
- ↑ 6,0 6,1 Bianchi Bandinelli i Torelli, 1976.
Bibliografia
- Bianchi Bandinelli, Ranuccio; Torelli, Mario (1976). L'art dell'antichità classica, Etruria-Roma (en italià), Torí: UTET.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Augusto de via Labicana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.