Atmòsfera de la Lluna

Per propòsits pràctics, es considera que la Lluna carix d'atmòsfera. La presència elevada de partícules atòmiques i moleculars en les seues proximitats (en comparació al mig interplanetari), conegut com "atmòsfera llunar" per a objectius científics, és insignificant en comparació a l'envoltura gaseosa que rodeja la Terra i la majoria dels planetes del sistema solar -menys d'un cent billonésima (10^-14) de la densitat atmosfèrica de la Terra al nivell de la mar. Una atra raó per a considerar que la Lluna no posseïx atmòsfera és que no pot absorbir cantitats mensurables de radiació, no apareix en capes o auto-circulació i requerix la reposició constant, donada l'alta velocitat a la que l'atmòsfera es pert en l'espai. El vent solar i l'emissió de gasos no són fonts primàries de l'atmòsfera de la Terra, o de qualsevol atmòsfera estable.

Atmòsfera de la Lluna

En amanecer i a la vespradeta moltes tripulacions de l'Apolo varen vore resplandors i rajos de llum. Este esquema del Apollo 17 representa els rajos crepusculares misteriosos.

Pèrdues

Els gasos poden:

• Ser reimplantados en el regolito com a resultat de la gravetat de la Lluna.
• Escapar de la Lluna per complet si la partícula es mou cap a dalt en o per damunt de la velocitat d'escape llunar de 2382.5 m/s.
• Perdre-se en l'espai, ya siga per la pressió de la radiació solar o, si són ionizados, ser arrastrats pel camp magnètic del vent solar.

Composició

Fins a fa molt poc, casi tot lo món acceptava el saber tradicional de que la lluna pràcticament no tenia atmòsfera. Aixina com el descobriment d'aigua en la Lluna ha transformat el nostre coneiximent dels llibres de text sobre el veí cos celest més propenc a la Terra, estudis recents confirmen que la nostra Lluna sí té una atmòsfera que consta d'alguns gasos inusuals, incloent el sodi i el potassi, que no es troben en les atmòsfera de la Terra, Mart o Venus. L'atmòsfera de la Lluna està composta d'unes cantitats infinitesimals d'aire, si li la compara en l'atmòsfera de la terra. En la terra, a nivell de la mar, cada centímetro cúbic de l'atmòsfera conté aproximadament 10¹⁹ molècules; en comparació l'atmòsfera llunar conté menys de 10⁶ molècules en el mateix volum. Açò es considera buit en la Terra. De fet, la densitat de l'atmòsfera en la superfície de la Lluna és comparable a la densitat de les franges més externes de l'atmòsfera de la Terra a on orbita l'Estació Espacial Internacional.

Els elements sodi (Na) i potassi (K) s'han detectat en l'atmòsfera de la Lluna usant métodos espectroscópicos en base en la Terra, mentres que els isòtops del radón-222 i el poloni-210 s'han deduït a partir de senyes obtingudes pel espectrómetro de partícules alfa Llunar Prospector. Argón-40, l'heli-4, oxigen i/o el metà (CH₄), el gas nitrogen (N₂) i/o monòxit de carbono (CO) i diòxit de carbono (CO₂) es varen descobrir pels detectors colocats pels astronautes del Apolo.

Les cantitats miges durant el dia dels elements coneguts, presents en l'atmòsfera llunar, en àtoms per centímetro cúbic, són els següents:

• Argón: 40 000
• Heli: 2000-40 000
• Sodi: 70
• Potassi: 17
• Hidrogen: <17

Açò dona com a resultat aproximadament 80 000 àtoms totals per centímetro cúbic, marginalment superior a la cantitat que supostament existix en l'atmòsfera de Mercurio. Si ben açò és molt superior a la densitat del vent solar, que sol ser de l'orde d'uns pocs protones per centímetro cúbic, és pràcticament un buit en comparació a l'atmòsfera de la Terra.

La Lluna també pot tindre una "atmòsfera" tènue de pols en levitación electrostàtica. Vore Pols llunar para més detalls.

Vore també

• Exosfera
• Resplandor del horisó llunar