Atheris hispida

Atheris hispida (Atheris hispida)

Atheris hispida és una espècie de serp de la família de les escurçós (Viperidae). És una espècie venenosa endèmica d'Àfrica central. Es caracterisa pels seus escamas dorsals extremadament quilladas que li donen un aspecte erizado. No es reconeixen subespècies actualment.

Descripció

Els mascles d'esta espècie alcancen una llongitut total de 73 cm: el cos medix uns 58 cm, i la coa uns 15 cm. Les femelles creixen fins a una llongitut màxima de 58 cm. Els mascles són molt més llarcs i prims en comparació a les femelles.

El cap té un morro curt, més notori en mascles que en femelles. Els ulls són grans i redonejats, presenta de 9 a 16 escates circumorbitales. Les òrbites (ulls) estan separades per 7-9 escates. La fossa nassal és com un clavill i es troba separada de l'ull per dos escates. L'ull i les escates supralabiales estan separats per una sola fila de escates. El número de supralabiales és de 7 a 10, dels quals la quarta escata és de major tamany. El cos està cobert de escates dorsals allargades, fortament quilladas que donen a esta espècie un aspecte erizado i asprós. Les escates al voltant del cap i el coll són els més llargues i van disminuint posteriorment. Presenta 15 a 19 files de escates dorsals en la part mija del cos, ademés de contar en 149 a 166 escates ventrales, 35 a 64 subcaudales i una escata anal única.

Distribució geogràfica

És endèmica d'Àfrica Central, distribuint-se per la República Democràtica del Congo, suroest d'Uganda i oest de Kènia. La localitat tipo donat és "Lutunguru, Kivu" (RD Congo).

Més específicament, Spawls i Branca (1995) descriuen la seua distribució com a poblacions aïllades en les províncies de Kivu i Oriental en la RD del Congo, en el surest de Ruwenzori, en Uganda, i en el bosc de Kakamega en Kènia occidental.i

Comportament

Capaç de pujar les canyes i brots, a sovint es troba a esta espècie prenent el sol en la part superior de les flors i els fulls terminals encara que també presenta hàbits nocturns. S'alimenta de chicotets mamífers, granotes i fardachos. Les femelles donen a llum a un màxim de 12 críes al mateix temps. Les quals són d'aproximadament 15 cm de llongitut total.

Verí

No se sap molt sobre el seu verí, excepto que és principalment neurotóxico. Ademés de les neurotoxines també duen citotoxines i fasciculines. La toxicitat del verí entre diferents individus pot variar molt en funció de diversos factors, incloent la regió geogràfica. Inclús el clima i l'altitut poden influir en la toxicitat (Ernst i Zug et al., 1996). Una mordedura pot ser mortal per al ser humà si no es té accés a primers auxilis adequats i posteriorment al tractament antiofídico. Fins fa poc, el seu verí ha segut considerat com menys tòxic que el de moltes atres espècies, tal volta degut a que les mordeduras d'esta espècie són poc comuns, pero açò va resultar no ser aixina. En l'actualitat hi ha una série d'informes de mordeduras que han causat greus hemorràgies internes.^{cita requerida}