Atheris hispida
Atheris hispida és una espècie de serp de la família de les escurçós (Viperidae). És una espècie venenosa endèmica d'Àfrica central. Es caracterisa pels seus escamas dorsals extremadament quilladas que li donen un aspecte erizado.[1] No es reconeixen subespecies actualment.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]Els machos d'esta espècie alcancen una llongitut total de 73 cm: el cos medix uns 58 cm, i la coa uns 15 cm. Les femelles creixen fins a una llongitut màxima de 58 cm. Els machos són molt més llarcs i prims en comparació a les femelles.[1]
El cap té un morro curt, més notori en machos que en femelles. Els ulls són grans i redonejats, presenta de 9 a 16 escamas circumorbitales. Les òrbites (ulls) estan separades per 7-9 escamas. La fossa nassal és com un clavill i es troba separada de l'ull per dos escamas. L'ull i les escamas supralabiales estan separats per una sola fila de escamas. El número de supralabiales és de 7 a 10, dels quals la quarta escama és de major tamany.[1] El cos està cobert de escamas dorsals allargades, fortament quilladas que donen a esta espècie un aspecte erizado i asprós. Les escamas al voltant del cap i el coll són els més llargues i van disminuint posteriorment. Presenta 15 a 19 files de escamas dorsals en la part mija del cos, ademés de contar en 149 a 166 escamas ventrales, 35 a 64 subcaudales i una escama anal única.[3][1]
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]És endèmica d'Àfrica Central, distribuint-se per la República Democràtica del Congo, suroest d'Uganda i oest de Kènia. La localitat tipo donat és "Lutunguru, Kivu" (RD Congo).[4]
Més específicament, Spawls i Branca (1995) descriuen la seua distribució com a poblacions aïllades en les províncies de Kivu i Oriental en la RD del Congo, en el surest de Ruwenzori, en Uganda, i en el bosc de Kakamega en Kènia occidental.i[3]
Comportament
[editar | editar còdic]Capaç de pujar les canyes i tallos, a sovint es troba a esta espècie prenent el sol en la part superior de les flors i els fulls terminals encara que també presenta hàbits nocturns. S'alimenta de menuts mamífers, granotes i fardachos. Les femelles donen a llum a un màxim de 12 críes al mateix temps. Les quals són d'aproximadament 15 cm de llongitut total.[5]
Verí
[editar | editar còdic]No se sap molt sobre el seu verí, excepto que és principalment neurotóxico. Ademés de les neurotoxinas també duen citotoxinas i fasciculinas. La toxicitat del verí entre diferents individus pot variar molt en funció de diversos factors, incloent la regió geogràfica. Inclús el clima i l'altitut poden influir en la toxicitat (Ernst i Zug et al., 1996). Una mordedura pot ser mortal per al ser humà si no es té accés a primers auxilis adequats i posteriorment al tractament antiofídico. Fins fa poc, el seu verí ha segut considerat com menys tòxic que el de moltes atres espècies, tal volta degut a que les mordeduras d'esta espècie són poc comuns, pero açò va resultar no ser aixina. En l'actualitat hi ha una série d'informes de mordeduras que han causat greus hemorràgias internes.CR
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Mallow D, Ludwig D, Nilson G. 2003. True Vipers: Natural History and Toxinology of Old World Vipers. Malabar, Florida: Krieger Publishing Company. 359 pp. ISBN 0-894-64877-2.
- ↑ Atheris hispida en l'ITIS.
- ↑ 3,0 3,1 Spawls S, Branch B (1995). The Dangerous Snakes of Africa, Dubai: Oriental Press (Ralph Curtis Books), p. 192. ISBN 0-883-59029-8.
- ↑ McDiarmid RW, Campbell JA, Touré T. 1999. Snake Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference, Volume 1. Washington, District of Columbia: Herpetologists' League. 511 pp. ISBN 1-893-77700-6 (séries). ISBN 1-893-77701-4 (volume).
- ↑ Mehrtens JM (1987). Living Snakes of the World in Color, New York: Sterling Publishers, p. 480. ISBN 0-8069-6460-X.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Atheris hispida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.