Escamas de les serps
Les serps, de la mateixa manera que uns atres reptilés, tenen la pell coberta de escamas.[1] Les serps estan completament cobertes en escamas o escuts queratinosos, de diverses formes i tamanys. Les escamas protegixen el seu cos i, ajuden en la locomoció, permeten mantindre la humitat dins del mateix, alteren les característiques superficials tals com rugosidad per a ajudar en el camuflage, i en alguns casos encara els són útils en la captura de les seues preses (per eixemple en Acrochordus). Els patrons de coloració simples o complexos (que els ajuden a mimetizarse i mostren una activitat contra la depredación) són una propietat de la pell subjacent, pero la naturalea plegada de la pell escamada permet que la pell lluenta amagada entre les escamas siga després revelada per a esglayar als depredadors.
Les escamas han sofrit modificacions a lo llarc del temps per a servir en atres funcions tals com a franges de 'pestanyes', i coberta protectora per als ulls.[2]
Funcions de les escamas
[editar | editar còdic]És per a que les serps es puguen moure millor i en major força de moviment. La funció primària és reduir la fricció durant el moviment, ya que la fricció és la major font de pèrdua d'energia durant la locomoció de la serp. Les escamas ventrales que són grans i oblongas, són especialment de baixa fricció, i algunes espècies arborícolas poden usar vores per a apretar les branques. La pell i les escamas de les serps ajuden a retindre la humitat del cos de l'animal.[3] Les serps arrepleguen vibracions tant de l'aire com de la terra, i poden diferenciar els dos, usant un sistema complex de resonàncies internes (que tal volta involucre a les escamas).[4]
Tipos de escamas
[editar | editar còdic]Escamas rostrales
[editar | editar còdic]
La escama rostral, o rostral, en serps i uns atres reptils en escamas és la placa mijana en la punta de la boca que voreja l'obertura oral.[5] Ella correspon a l'escama mental en la mandíbula inferior. El terme es deu al rostre o nas. En serps, la forma i tamany d'esta escama és un dels molts caràcters que s'usen per a diferenciar espècies entre sí. Està relacionada en:
Escamas supraoculares
[editar | editar còdic]En reptils en escamas, les escamas supraoculares són escamas (ampliades) en la corona immediatament dalt del ull.[6] El tamany i forma d'estes escamas estan dins del grup de molts caràcters usats per a diferenciar les espècies entre sí.
En moltes espècies de boidos i viperidos, les escamas supraoculares estan molt fragmentades. En unes atres, tals com els colúbridos i elápidos, són ampliades.
Escamas circumorbitales
[editar | editar còdic]En reptils en escamas, les escamas oculars són les que formen el marge de l'ull[5] El nom s'origina en el terme oculus el qual és “ull” en Llatí i, en el sentit més ampli, es referix a una escama associada en l'ull. El número d'estes escamas presents, i a voltes la forma i el tamany, són alguns dels molts caràcters usats en l'identificació d'espècies.
Usualment s'inclouen prefixos per a indicar les posicions o ubicacions de les escamas individuals:[6][7]
- Escamas preoculares, són les que yacer directament en frente de l'ull i en contacte en el mateix.
- Escamas postoculares, yacer directament darrere de l'ull i en contacte en el mateix.
- escamas supraoculares, són escamas ampliades sobre la corona immediatament damunt de l'ull.
- Escamas suboculares, són les que yacer directament baix de l'ull i en contacte en el mateix.
Colectivamente es referix a estes escamas com escamas circumorbitales, o un anell circumorbital.
Ocasionalment, el terme escama ocular s'usa sense prefix, en el cas del qual es referix específicament a les lentillas transparents, també conegudes com a ulleres o anteojos[8] o tapa de l'ull.[9] Esta és una escama transparent que cobrix i protegix a l'ull. Es forma en serps embrionàries quan les parpalles transparents superior i inferior es fonen. Una volta naixcut, una serp no posseïx parpalles i les lents porten a terme algunes d'estes funcions.
Escamas internasales
[editar | editar còdic]
Les escamas internasales són aquelles dalt del cap entre les escamas que rodegen els nassos.[5] Normalment apareixen en parells i situades darrere de l'escama rostral.[10] Estan relacionades en les escamas nassals i la escama rostral.
Escamas labials
[editar | editar còdic]Les escamas labials són les escamas de serps i atres reptils escamosos que voregen l'obertura de la boca. Estes no inclouen les escamas mijanes en les mandíbules superior i inferior[5] (escamas rostral i mental). El terme labial s'origina en Labium (llatí per a "llavi"), que es referix a qualsevol estructura similar a un llavi. En serps, hi ha dos tipos diferents de escamas labials: supralabiales i sublabiales. Els números d'estes escamas presents, i algunes voltes la formes i tamany, són algunes de les moltes característiques utilisades per a diferenciar les espècies entre sí.
Hi ha dos tipos diferents de escamas labials:[5]
Supralabiales, també cridades labials superiors, són aquelles escamas que llimiten en l'obertura de la boca a lo llarc de la mandíbula superior. No inclouen les escamas mijanes[5] (escama rostral). La paraula labial es referix a qualsevol estructura semblant a un llavi. El número de escamas labials present, i algunes voltes, la seua forma i el seu tamany, són alguns dels molts caràcters que s'usen per a diferenciar les espècies.
Sublabiales, també cridades labials inferiors o infralabiales, són aquelles escamas que voregen l'obertura de la boca a lo llarc de la mandíbula inferior.[5] No inclouen la escama mijana (escama mental).
Escama mental
[editar | editar còdic]La escama mental, o mental, en serps i atres reptils escamados, es referix a la placa mijana en la punta de la mandíbula inferior.[5] És una escama triangular que correspon a la rostral de la mandíbula superior.[6] La referència al terme "mental" prové del nervi mental que es dirigix a la barbeta i la mandíbula inferior en els animals. En les serps, la forma i el tamany d'esta escama és a voltes una de les característiques utilisades per a diferenciar les espècies entre sí.
Escama nassal
[editar | editar còdic]En els reptils, la escama nassal es referix a l'escama que rodeja la fossa nassal.[6] A voltes esta escama està emparellada (dividida). En tals casos, la mitat anterior es denomina prenasal i la mitat posterior es denomina postnasal.[5]
Les escamas supranasales estan ubicades per damunt de la escama nassal.[6]
Escama nasorrostral
[editar | editar còdic]La escama nasorostral és una escama ampliada i generalment emparellada, just darrere de l'escama rostral[6] (i front a l'escama nassal).
Escamas dorsals
[editar | editar còdic]
.jpg){kind=link}
En les serps, les escamas dorsals són una série de làmines llongitudinals que rodegen el cos de les sepientes, pero que no inclouen a les escamas ventrales.[11]
Quan es quantifiquen les escamas dorsals, els números són a sovint donats per a tres punts a lo llarc del cos, per eixemple 19:21:17. Estos números corresponen al número de escamas dorsals presents al voltant del cos en els punts ubicats a un cap de llongitut darrere del cap, a la mitat del cos, i a un cap de llongitut abans de la cloaca. Si només es proporciona un número, est correspon al número de escamas dorsals que rodegen el punt ubicat a la mitat del cos.
Resulta més senzill contar les escamas dorsals diagonalment, començant en la fila d'escamas paraventrales. En fer açò, en freqüència es destaca que certes files de escamas estan alçades, quilladas o suavisades en comparació al restant de les escamas.[10]
Escamas paravertebrales
[editar | editar còdic]
En les serps, les escamas paraventrales són les files llongitudinals d'escamas dorsals que entren en contacte en les escamas ventrales. Estes són les primeres files de escamas dorsals en abdós costats del cos i generalment són una miqueta més grans que les escamas ubicades més dorsalmente. En les espècies que tenen escamas en la seua majoria quilladas, les paraventrales solen ser suaus o solament en una quilla dèbil.[11] El terme paraventral també pot referir-se a l'àrea a cada costat de les escamas ventrales.[11]
Escamas ventrales
[editar | editar còdic]
En serps, les escamas ventrales són les escamas ampliades i transversalmente allargades que s'estenen en la part inferior del cos, des del coll a la escama anal. En contar-les, la primera és la escama ventral més anterior que contacta en la fila paraventral (la més baixa) d'escamas dorsals a abdós costats. No es conta l'escama anal.[11]
Escama anal
[editar | editar còdic]En les serps, la escama anal està just enfronte i cobrint l'obertura cloacal. Esta escama pot ser simple (sancer anal) o emparellada (anal dividida). Quan s'emparella, la divisió és oblicua. La escama anals està precedida per les escamas ventrales i seguida per les escamas subcaudales. Està relacionada en les escamas ventrales i les subcaudales.
Cascabel
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Les serps de cascabel (gèneros Crotalus i Sistrurus), en excepció de Crotalus catalinensis, desenrollen al final de la coa un apèndix sonor conegut com cascabel, compost per una série de segments mòvils de queratina. Este cascabel es forma gradualment en cada muda de pell, ya que la coberta cutànea de l'extrem cabal es desprén pero no cau completament. En cada muda (que pot ocórrer una, dos o fins a tres voltes per any) s'afig un nou segment darrere de l'anterior. Contrari a la creència popular, el número de segments del cascabel no reflectix l'edat de l'animal. Ademés, en el seu entorn natural, les serps poden perdre part del cascabel en desplaçar-se entre roques, vegetació o caus, lo que provoca variacions en el seu tamany. Només en eixemplars mantinguts en captiveri s'han observat cascabeles excepcionalment llarcs, en fins a 20 o 30 segments.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Boulenger, George A. 1890 The Fauna of British Índia. page 1
- ↑ The Snakes of Indiana en The Centre for Reptile and Amphibian Conservation and Management, Indiana [1] archivat en Wayback Machine.. Consultat el 14 d'agost de 2006.
- ↑ Kentucky Snake Publication (pdf). University of Kentucky
- ↑ Physiological Basis for Detection of Sound and Vibration in Snakes - HARTLINE 54 (2): 349 - Journal of Experimental Biology
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 Wright AH, Wright AA. 1957. Handbook of Snakes. Comstock Publishing Associates (7th printing, 1985). 1105 pp. ISBN 0-8014-0463-0.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Mallow D, Ludwig D, Nilson G. 2003. True Vipers: Natural History and Toxinology of Old World Vipers. Malabar, Florida: Krieger Publishing Company. 359 pp. ISBN 0-89464-877-2.
- ↑ Smith MA. 1943. The Fauna of British Índia, Ceylon and Burma including the whole of the Indo-Chinese Sub-region, Reptilia and Amphibia Vol III-Serpentes. Taylor and Francis, London. page 29.
- ↑ Llaure snakes slimy? at Singapore Zoological Garden's Docent. Accessed 14 August 2006.
- ↑ Evolution of snakes. Accessed 21 August 2006.
- ↑ 10,0 10,1 U.S. Navy. 1991. Poisonous Snakes of the World. US Govt. New York: Dover Publications Inc. 203 pp. ISBN 0-486-26629-X.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Campbell JA, Lamar WW (2004).
- ↑ Àvila Villegas, Héctor (2017). «Característiques generals de les serps de cascabel», Serp de Cascabel, entre el perill i la conservació., Mèxic: Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat (conabio), p. 46. ISBN 978-607-8328-96-3.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escamas de las serpientes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.