Escamas de les serps
Les serps, de la mateixa manera que uns atres reptils, tenen la pell coberta de escates.[1] Les serps estan completament cobertes en escates o escuts queratinosos, de diverses formes i tamanys. Les escates protegixen el seu cos i, ajuden en la locomoció, permeten mantindre la humitat dins del mateix, alteren les característiques superficials tals com rugosidad per a ajudar en el camuflage, i en alguns casos encara els són útils en la captura de les seues preses (per eixemple en Acrochordus). Els patrons de coloració simples o complexos (que els ajuden a mimetizarse i mostren una activitat contra la depredació) són una propietat de la pell subjacent, pero la naturalea plegada de la pell escamada permet que la pell lluenta amagada entre les escates siga despuix revelada per a esglayar als depredadors.
Les escates han sofrit modificacions a lo llarc del temps per a servir en atres funcions tals com a franges de 'pestanyes', i coberta protectora per als ulls.[2]
Funcions de les escates
És per a que les serps es puguen moure millor i en major força de moviment. La funció primària és reduir la fricció durant el moviment, ya que la fricció és la major font de pèrdua d'energia durant la locomoció de la serp. Les escates ventrales que són grans i oblongas, són especialment de baixa fricció, i algunes espècies arborícolas poden usar vores per a apretar les branques. La pell i les escates de les serps ajuden a retindre la humitat del cos de l'animal.[3] Les serps arrepleguen vibracions tant de l'aire com de la terra, i poden diferenciar els dos, usant un sistema complex de resonàncies internes (que tal volta involucre a les escates).[4]
Tipos de escates
Escamas rostrales
La escata rostral, o rostral, en serps i uns atres reptils en escates és la placa mijana en la punta de la boca que voreja l'obertura oral.[5] Ella correspon a l'escata mental en la mandíbula inferior. El terme es deu al rostre o nas. En serps, la forma i tamany d'esta escata és un dels molts caràcters que s'usen per a diferenciar espècies entre sí. Està relacionada en:
Escamas supraoculares
En reptils en escates, les escates supraoculares són escates (ampliades) en la corona immediatament dalt del ull.[6] El tamany i forma d'estes escates estan dins del grup de molts caràcters usats per a diferenciar les espècies entre sí.
En moltes espècies de boidos i viperidos, les escates supraoculares estan molt fragmentades. En unes atres, tals com els colúbridos i elápidos, són ampliades.
Escamas circumorbitales
En reptils en escates, les escates oculars són les que formen el marge de l'ull[5] El nom s'origina en el terme oculus el qual és “ull” en Llatí i, en el sentit més ampli, es referix a una escata associada en l'ull. El número d'estes escates presents, i a voltes la forma i el tamany, són alguns dels molts caràcters usats en l'identificació d'espècies.
Usualment s'inclouen prefixos per a indicar les posicions o ubicacions de les escates individuals:[6][7]
- Escamas preoculares, són les que yacer directament en frente de l'ull i en contacte en el mateix.
- Escamas postoculares, yacer directament darrere de l'ull i en contacte en el mateix.
- escates supraoculares, són escates ampliades sobre la corona immediatament damunt de l'ull.
- Escamas suboculares, són les que yacer directament baix de l'ull i en contacte en el mateix.
Colectivamente es referix a estes escates com escates circumorbitales, o un anell circumorbital.
Ocasionalment, el terme escata ocular s'usa sense prefix, en el cas del qual es referix específicament a les lentillas transparents, també conegudes com a ulleres o anteojos[8] o tapa de l'ull.[9] Esta és una escata transparent que cobrix i protegix a l'ull. Es forma en serps embrionàries quan les parpalles transparents superior i inferior es fonen. Una volta naixcut, una serp no posseïx parpalles i les lents porten a terme algunes d'estes funcions.
Escamas internasales
Les escates internasales són aquelles dalt del cap entre les escates que rodegen els nassos.[5] Normalment apareixen en parells i situades darrere de l'escata rostral.[10] Estan relacionades en les escates nassals i la escata rostral.
Escamas labials
Les escates labials són les escates de serps i atres reptils escamosos que voregen l'obertura de la boca. Estes no inclouen les escates mijanes en les mandíbules superior i inferior[5] (escates rostral i mental). El terme labial s'origina en Labium (llatí per a "llavi"), que es referix a qualsevol estructura similar a un llavi. En serps, hi ha dos tipos diferents de escates labials: supralabiales i sublabiales. Els números d'estes escates presents, i algunes voltes la formes i tamany, són algunes de les moltes característiques utilisades per a diferenciar les espècies entre sí.
Hi ha dos tipos diferents de escates labials:[5]
Supralabiales, també cridades labials superiors, són aquelles escates que llimiten en l'obertura de la boca a lo llarc de la mandíbula superior. No inclouen les escates mijanes[5] (escata rostral). La paraula labial es referix a qualsevol estructura semblant a un llavi. El número de escates labials present, i algunes voltes, la seua forma i el seu tamany, són alguns dels molts caràcters que s'usen per a diferenciar les espècies.
Sublabiales, també cridades labials inferiors o infralabiales, són aquelles escates que voregen l'obertura de la boca a lo llarc de la mandíbula inferior.[5] No inclouen la escata mijana (escata mental).
Escama mental
La escata mental, o mental, en serps i atres reptils escamados, es referix a la placa mijana en la punta de la mandíbula inferior.[5] És una escata triangular que correspon a la rostral de la mandíbula superior.[6] La referència al terme "mental" prové del nervi mental que es dirigix a la barbeta i la mandíbula inferior en els animals. En les serps, la forma i el tamany d'esta escata és a voltes una de les característiques utilisades per a diferenciar les espècies entre sí.
Escama nassal
En els reptils, la escata nassal es referix a l'escama que rodeja la fossa nassal.[6] A voltes esta escata està emparellada (dividida). En tals casos, la mitat anterior es denomina prenasal i la mitat posterior es denomina postnasal.[5]
Les escates supranasales estan ubicades per damunt de la escata nassal.[6]
Escama nasorrostral
La escata nasorostral és una escama ampliada i generalment emparellada, just darrere de l'escata rostral[6] (i front a l'escata nassal).
Escamas dorsals
.jpg)
En les serps, les escates dorsals són una série de làmines llongitudinals que rodegen el cos de les sepientes, pero que no inclouen a les escates ventrales.[11]
Quan es quantifiquen les escates dorsals, els números són a sovint donats per a tres punts a lo llarc del cos, per eixemple 19:21:17. Estos números corresponen al número de escates dorsals presents al voltant del cos en els punts ubicats a un cap de llongitut darrere del cap, a la mitat del cos, i a un cap de llongitut abans de la cloaca. Si només es proporciona un número, est correspon al número de escates dorsals que rodegen el punt ubicat a la mitat del cos.
Resulta més senzill contar les escates dorsals diagonalment, començant en la fila d'escates paraventrales. En fer açò, en freqüència es destaca que certes files de escates estan alçades, quillades o suavisades en comparació al restant de les escates.[10]
Escamas paravertebrales
En les serps, les escates paraventrales són les files llongitudinals d'escates dorsals que entren en contacte en les escates ventrales. Estes són les primeres files de escates dorsals en abdós costats del cos i generalment són una miqueta més grans que les escates ubicades més dorsalmente. En les espècies que tenen escates en la seua majoria quilladas, les paraventrales solen ser suaus o solament en una quilla dèbil.[11] El terme paraventral també pot referir-se a l'àrea a cada costat de les escates ventrales.[11]
Escamas ventrales
En serps, les escates ventrales són les escates ampliades i transversalmente allargades que s'estenen en la part inferior del cos, des del coll a la escata anal. En contar-les, la primera és la escata ventral més anterior que contacta en la fila paraventral (la més baixa) d'escates dorsals a abdós costats. No es conta l'escata anal.[11]
Escama anal
En les serps, la escata anal està just enfronte i cobrint l'obertura cloacal. Esta escata pot ser simple (sancer anal) o emparellada (anal dividida). Quan s'emparella, la divisió és oblicua. La escata anals està precedida per les escates ventrales i seguida per les escates subcaudales. Està relacionada en les escates ventrales i les subcaudales.
Cascabel
.jpg)
Les serps de cascabel (gèneros Crotalus i Sistrurus), en excepció de Crotalus catalinensis, desenrollen al final de la coa un apèndix sonor conegut com cascabel, compost per una série de segments mòvils de queratina. Este cascabel es forma gradualment en cada muda de pell, ya que la coberta cutànea de l'extrem cabal es desprén pero no cau completament. En cada muda (que pot ocórrer una, dos o fins a tres voltes per any) s'afig un nou segment darrere de l'anterior. Contrari a la creència popular, el número de segments del cascabel no reflectix l'edat de l'animal. Ademés, en el seu entorn natural, les serps poden perdre part del cascabel en desplaçar-se entre roques, vegetació o caus, lo que provoca variacions en el seu tamany. Només en eixemplars mantinguts en captiveri s'han observat cascabeles excepcionalment llarcs, en fins a 20 o 30 segments.[12]
Referències
- ↑ Boulenger, George A. 1890 The Fauna of British Índia. page 1
- ↑ The Snakes of Indiana en Centre for Reptile and Amphibian Conservation and Management, Indiana
- Archivat el 7 de setembre de 2016 archivat en Wayback Machine.. Consultat el 14 d'agost de 2006.
- ↑ Kentucky Snake Publication (pdf). University of Kentucky
- ↑ Physiological Basis for Detection of Sound and Vibration in Snakes - HARTLINE 54 (2): 349 - Journal of Experimental Biology
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 Wright AH, Wright AA. 1957. Handbook of Snakes. Comstock Publishing Associates (7th printing, 1985). 1105 pp. ISBN 0-8014-0463-0.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Mallow D, Ludwig D, Nilson G. 2003. True Vipers: Natural History and Toxinology of Old World Vipers. Malabar, Florida: Krieger Publishing Company. 359 pp. ISBN 0-89464-877-2.
- ↑ Smith MA. 1943. The Fauna of British Índia, Ceylon and Burma including the whole of the Indo-Chinese Sub-region, Reptilia and Amphibia Vol III-Serpentes. Taylor and Francis, London. page 29.
- ↑ Llaure snakes slimy? at Zoological Garden's Docent. Accessed 14 August 2006.
- ↑ Evolution of snakes. Accessed 21 August 2006.
- ↑ 10,0 10,1 U.S. Navy. 1991. Poisonous Snakes of the World. US Govt. New York: Dover Publications Inc. 203 pp. ISBN 0-486-26629-X.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Campbell JA, Lamar WW (2004).
- ↑ Àvila Villegas, Héctor (2017). «Característiques generals de les serps de cascabel», Serp de Cascabel, entre el perill i la conservació., Mèxic: Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat (conabio), p. 46. ISBN 978-607-8328-96-3. Consultat el 28-7-2025.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escamas de las serpientes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.