Anar al contingut

Astroides calycularis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El coral anaranjado, fals coral o coral estrelat (Astroides calycularis), és l'única espècie de coral del gènero Astroides, que pertany a la família Dendrophylliidae.

Etimologia

Astroides del grec astroide (estrela).

Morfologia

Coral madreporiano, o escleractinio, forma colónies d'uns 10 cm d'altura i uns 25 a 30 cm de diàmetro. Els pòlips, d'1 a 2 cm, són de color groc o taronja i en forma d'estreles, en els puntes, o tentàculs, molt curtes. Boca en clavill. Cada pòlip té uns 30 tentàculs, en cèlulas urticantes, cridades nematocistos, en les que paralisen als seus assuts. Esquelet calcáreo, d'aragonita[1] de carbonat càlcic, de color blanc.

Vida i reproducció

S'alimenten de chicotets peixos o d'animals planctònics i, possiblement, de bactèrias. De vida nocturna, es tanquen durant el dia, retraent-se els pòlips en el seu esquelet, o coralito.

Es reproduïx, tant de forma sexual, com a asexual. En l'asexual, els pòlips de la colónia es dividixen en dos o més individus, per mig de gemació. En la reproducció sexual, són gonocóricos, o de sexes separats, tant a nivell del pòlip, com al de la colónia.[2] Són de fertilisació interna, dels ous fecundados sorgixen unes larvas aplanades, cridades plánulas, que són incubades dins de la cavitat gastrovascular i expulsades a la columna d'aigua. La corrent les arrastra fins que es fixen a un nou substrat. Una volta adherides, evolucionen a pòlip i secretan carbonat de calcio, per a conformar el seu esquelet, o coralito. Posteriorment, es reproduïxen per gemació i conformen la colónia coralina.

Servix de covil a alguns organismes perforadores com el Lithophaga lithophaga (dátil de mar), i d'aliment a moluscs com el Babelomurex cariniferus.

Galeria

Hàbitat

Fondos rocosos i coves marines, parets sombreades prop de les costes, en un ranc de profunditat entre 1.75 i 70 metros; i un ranc de temperatura entre 15.52 i 19.04 °C,[1] en aigües ben oxigenades.

Distribució

Llitoral d'Andalusia (Espanya), des d'Almeria (incloent la Illa d'Alborán) fins a Càdis. Múrcia i Illes Chafarinas, Ceuta i Melilla. En Marroc, des del estret de Gibraltar fins al cap de Bonn, en Tunis. Al voltant de Sicília, en la mar Tirreno, en el Adriático i en el golf de Nàpols.[3]

Conservació

Els seus majors perills ho constituïxen la contaminació i la seua recolecció per buceadores en fins ornamentals o de coleccionisme. Inclosa en el Catàlec Nacional d'espècies amenaçades en la categoria de Vulnerable,[4][5][6] i en el Catàlec Andalús. Protocol del Conveni de Barcelona: Anexos II[7] i IV. Conveni de Berna: Anex II.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 http://eol.org/pages/1016071/details Enciclopèdia de la Vida: Astroides calycularis.
  2. ↑ Goffredo, S. et al. (2010) (en anglés) Gonochorism and planula brooding in the Mediterranean endemic orange coral Astroides calycularis (Scleractinia:Dendrophylliidae). Morphological aspects of gametogenesis and ontogenesis. Marine Biology Research,6(5): 421-436.
  3. ↑ P. Merino-Serrais, P. Casat-Amezúa, O. Ocaña, J. Templat & A. Machordom. (2012) (en anglés) Slight genetic differentiation between western and eastern limits of Astroides calycularis (Pallas,1776) (Anthozoa, Scleractinia, Dendrophylliidae) distribution inferred from COI and ITS sequences. Graellsia, 68(1): 207-218.
  4. ↑ Real Decret 439/1990, de 30 de març, regulador del Catàlec Nacional d'Espècies Amenaçades
  5. ↑ Orde de 9 de juny de 1999, BOE de 22 de juny, Ministeri de Mig ambient d'Espanya
  6. ↑ Real Decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenroll del Llistat d'Espècies Selvades en Règim de Protecció Especial i del Catàlec Espanyol d'Espècies Amenaçades. Publicat pel Bolletí Oficial de l'Estat del dimecres 23 de febrer de 2011. [1]
  7. ↑ Instrument de Ratificació del Protocol sobre les zones especialment protegides i la diversitat biològica en el Mediterràneu i anexos, adoptat en Barcelona el 10 de juny de 1995 i en Montecarlo el 24 de novembre de 1996, respectivament. Anex II. Llista d'espècies en perill o amenaçades.

Bibliografia

  • Zibrowius, H. (1980). (en francés) Els scléractiniaires de la Méditerranée et de l'Atlantique nord-oriental. Mémoires de l'Institut océanographique, Monaco, 11. Musée océanographique de Monaco: Monaco. 3 volumes, including bibliography and taxonomic index pp. page(s): 198
  • Álvarez-Pérez G., Busquets P., De Mol B., Sandoval N. G., Canals M., and Casamor J. L., (2005) 213, 215, 217. Reference type:Chapter. Chapter: (en anglés) Deep-water coral occurrences in the Strait of Gibraltar. Chapter Pages:207-221. Book Title:Cold-Water Coral and Ecosystems. Edited by:André Freiwald and J. Murray Roberts. Publisher:Springer. City:Verlag Berlin Heidelberg. Dona't of publication: 2005.   https://web. archive. org/web/20060917132624/http://hercules. kgs. ku. edu/Hexacoral/Anemone2/reference_detail. cfm? ref_number=5156&type=Chapter.
  • Varis. (1992) Fauna i flora marines del Parc Natural de Cap de Gata-Níjar. Madrit.
  • Cairns, Stephen D. (1999) (en anglés) Species richness of recent Scleractinia. Atoll Research Bulletin, no. 59. 1-46

Vore també

Enllaços externs

Commons