Anar al contingut

Astrantia minor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Astrantia minor (Astrantia minor)

Astrantia minor és una espècie de planta 'herbàcea de la família de les apiáceas.


Descripció

[editar | editar còdic]

A. minor és una herba quina que alcança els 15-30(50) cm d'altura, en talles simples, molt rara volta ramificats en la mitat superior; les fulls basals de dos tipos, a sovint en la mateixa planta: unes en segments estrets tots pinnatisectos, les atres en segments amples, els centrals pinnatisectos i els laterals profundament pinnatipartidos; pecíol de 4-12(19) cm; làmina en (5)7(8) segments d'1-3(4,5) x 0,5-1,3 cm, d'un vert pàlit, dentados en la mitat o dos terços superiors; les caulinares de la base de la inflorescència, de 2-3,2 x 0,2-0,5 cm reduïdes a 3-5 segments. Inflorescència en 1-3 pedúnculs desiguals; el central, a voltes, ramificat, i més llarc que els laterals que tenen umbela única. Umbeles rodejades de (10)12-14 bràcteas, de 4-10 x 1-3 mm, membranáceas, sanceres, en tres nervis i àpiç verdoso. Les florés són 30-40 per umbela, de la mateixa llongitut o una miqueta més curtes que les bràctees; per lo general les centrals hermafroditas i les exteriors masculines. Cáliz en dents de c.1 mm, ovado-oblongos, subobtusos i cortamente aristados (1,5-2 voltes més llarcs que amples). Pétals de tamany similar als sépals i color blanquecino o crema. Estams exertos. Frut ovoide de (1,5)2-5 mm en escamas en forma de vesícula, subobtusas.

Es distinguix del seu congènere Astrantia major, aparte de per la seua menuda talla, pels fulls basals en sèt segments (en lloc de cinc) i les dents del cáliz obtusos i cortamente mucronados.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Es troba en algunes comunitats de megaforbios prop de cursos d'aigua i en clars de xara d'azalea de montanya (Rhododendron ferrugineum), sobre sols frescs del pis alpí i subalpino. Preferix exclusivament un substrat silíceo, en altures de ( 1850 ) 2100 - 2300 ( 2600 ) metros. La floració es produïx entre juliol i agost i la fructificació entre agost i setembre.

Distribució

[editar | editar còdic]

És endèmica del centre i sur d'Europa (França, Suïssa, Itàlia i Espanya); en la península ibèrica solament en els Pirineus, en els catalans i en el d'Osca a on troba el seu llímit suroest en el Valle de Benasque.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Astrantia minor va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 235. 1753.[1] Sinonímia:

  • Astrantia alpina Clairv. [1811, Man. Herbor. : 78]
  • Astrantia major subsp. minor (L.) Bonnier & Layens [1894, Fl. Fr. : 135]
  • Astrantia helleborifolia Salisb. [1796, Prodr. : 159] [nom. illeg.]
  • Astrantia digitata Moench[2]
  • Català: astrància quina.[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Astrantia minor». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 23 de març de 2015.
  2. «Astrantia minor». Tela Botànica. Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2011. Consultat el 17 de juny de 2010.
  3. «Astrantia minor». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 17 de juny de 2010.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]