Astrantia minor

Astrantia minor és una espècie de planta 'herbàcea de la família de les apiáceas.
Descripció
[editar | editar còdic]A. minor és una herba quina que alcança els 15-30(50) cm d'altura, en talles simples, molt rara volta ramificats en la mitat superior; les fulls basals de dos tipos, a sovint en la mateixa planta: unes en segments estrets tots pinnatisectos, les atres en segments amples, els centrals pinnatisectos i els laterals profundament pinnatipartidos; pecíol de 4-12(19) cm; làmina en (5)7(8) segments d'1-3(4,5) x 0,5-1,3 cm, d'un vert pàlit, dentados en la mitat o dos terços superiors; les caulinares de la base de la inflorescència, de 2-3,2 x 0,2-0,5 cm reduïdes a 3-5 segments. Inflorescència en 1-3 pedúnculs desiguals; el central, a voltes, ramificat, i més llarc que els laterals que tenen umbela única. Umbeles rodejades de (10)12-14 bràcteas, de 4-10 x 1-3 mm, membranáceas, sanceres, en tres nervis i àpiç verdoso. Les florés són 30-40 per umbela, de la mateixa llongitut o una miqueta més curtes que les bràctees; per lo general les centrals hermafroditas i les exteriors masculines. Cáliz en dents de c.1 mm, ovado-oblongos, subobtusos i cortamente aristados (1,5-2 voltes més llarcs que amples). Pétals de tamany similar als sépals i color blanquecino o crema. Estams exertos. Frut ovoide de (1,5)2-5 mm en escamas en forma de vesícula, subobtusas.
Es distinguix del seu congènere Astrantia major, aparte de per la seua menuda talla, pels fulls basals en sèt segments (en lloc de cinc) i les dents del cáliz obtusos i cortamente mucronados.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Es troba en algunes comunitats de megaforbios prop de cursos d'aigua i en clars de xara d'azalea de montanya (Rhododendron ferrugineum), sobre sols frescs del pis alpí i subalpino. Preferix exclusivament un substrat silíceo, en altures de ( 1850 ) 2100 - 2300 ( 2600 ) metros. La floració es produïx entre juliol i agost i la fructificació entre agost i setembre.
Distribució
[editar | editar còdic]És endèmica del centre i sur d'Europa (França, Suïssa, Itàlia i Espanya); en la península ibèrica solament en els Pirineus, en els catalans i en el d'Osca a on troba el seu llímit suroest en el Valle de Benasque.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Astrantia minor va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 235. 1753.[1] Sinonímia:
- Astrantia alpina Clairv. [1811, Man. Herbor. : 78]
- Astrantia major subsp. minor (L.) Bonnier & Layens [1894, Fl. Fr. : 135]
- Astrantia helleborifolia Salisb. [1796, Prodr. : 159] [nom. illeg.]
- Astrantia digitata Moench[2]
- Català: astrància quina.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Astrantia minor». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 23 de març de 2015.
- ↑ «Astrantia minor». Tela Botànica. Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2011. Consultat el 17 de juny de 2010.
- ↑ «Astrantia minor». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 17 de juny de 2010.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Astrantia minor en Herbario de Jaca
- Este artícul conté una traducció derivada de «Astrantia minor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.