Astrantia major
Astrantia major, de nom comú sanícula femella, és una espècie de plantes de la família de les apiàcees. En alguns idiomes es descriu com a «nucs Zelanda».
Descripció
Planta vivaz, 'herbàcea i glauca, de fins a 60 cm, en rizomes i brots generalment simples. Fulles radicals en llarc pedúncul, acorazonadas en la base, palmatisectas, en 3-7 segments ovales i oblongos, en dents grans i aristados. Les superiors són més chicotetes i en el pecíol molt curt. Flors en umbeles simples rodejades per un involucre més gran que elles, format per bràctees lanceoladas de to blanquecino matisades de vert. Flors blanques, verdoso-rosades, largamente pedunculadas. Cáliz en dents lanceolados. Frut oval-oblongo cobert d'escames solapadas. Florix en l'estiu.
Distribució i hàbitat
Es distribuïx per Europa i Àsia occidental, en pasturages de montanya i hayedos en boscs humits, junt a cursos d'aigua. Es cultiva en jardins.
Usos en medicina popular
El rizoma en decocció s'usa com purgante.
Principis actius: Matèries colorants, sals, taninos, substàncies purgantes, resines.
Indicacions: li'l considera laxante, purgante. L'us de la planta completa en infusions provoca una llaugera diuresis. S'usen les raïls. Es recolecten en autumne.
Atres usos: planta ornamental (també desecada).
Taxonomia
Astrantia major va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 235. 1753.[1] Sinonímia:
- Astrantia carinthiaca Hoppe ex Mert. & W.D.J.Koch in Röhl.[2]
- Astrantia australis Huter & Porta ex H.Wolff
- Astrantia candida Mill.
- Astrantia caucasica Willd. ex Spreng.
- Astrantia europaea L. ex Rehmann
- Astrantia intermija M.Bieb.
- Astrantia montana Clairv.
- Astrantia nigra Scop.
- Astrantia pallida J.Presl. ex W.D.J.Koch
- Astrantia saniculifolia Salisb.
- Astrantia vulgaris Dalla Torre & Sarnth.
- Sanicula astrantia Garsault[3]
Noms comuns
- Castellà: astrancia, astrancia major, cortusa, sanicula femella, sanícula femella, vedegambre negre bastardo.[2]
Referències
- ↑ «Astrantia major». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 11 de giner de 2013.
- ↑ 2,0 2,1 «Astrantia major». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 30 d'octubre de 2009.
- ↑ Astrantia major en PlantList
Bibliografia
- Penes A. et alii (1991): Plantes Selvades de Castella i Lleó, Valladolit, Àmbit, ISBN 84-86770-40-8
- Este artícul conté una traducció derivada de «Astrantia major» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.