Astragalus epiglottis és una espècie de planta herbàcea pertanyent a la família de les leguminosas. Es troba en Europa i Nort d'Àfrica.[1]

Descripció

És una chicoteta herba anual erecta que alcança un tamany de fins a 25 cm d'altura, de fulls composts i d'aspecte tomentoso. Les inflorescències es presenten en forma d'arracades de fins a 15 flors. El frut és molt característic, en forma ròmbica, en esquena cóncava i pancha aguda, acabat en un pic curvat i cobert densament de llarcs pèls.[2]

Distribució i hàbitat

És una planta herbàcea perennifolia que té una distribució per la regió del Mediterràneu i es troba en els pastures anuals.

Taxonomia

Astragalus epiglottis va ser descrita per Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 759, en l'any 1753. (1 de maig de 1753)[3]

Etimologia

Astragalus: nom genèric derivat del grec clàssic άστράγαλος i despuix del Llatí astrăgălus aplicat ya en l'antiguetat, entre atres coses, a algunes plantes de la família Fabaceae, per la forma cúbica de les seues llavors paregudes a un os del peu.[4]

epiglottis: epítet que deriva de les paraules gregues: epi = "sobre" i glottis = "gola"

sinonímia
  • Astragalus asperulus Dufour
  • Astragalus ephippium Pomel
  • Astragalus epiglossus St.-Lag.
  • Astragalus epiglottis var. asperulus (Dufour) DC.
  • Astragalus epiglottis subsp. asperulus (Dufour) Nyman
  • Astragalus epiglottis var. ephippium (Pomel) Batt.
  • Astragalus epiglottis subsp. epiglottis L.
  • Astragalus epiglottis var. intermedius Faure & Maire
  • Astragalus epiglottis var. longipes Lange
  • Astragalus epiglottis var. pedunculata Batt.
  • Astragalus epiglottoides Willk.
  • Glottis epiglottis (L.) Medik.
  • Tragacantha asperula (Dufour) Kuntze
  • Tragacantha epiglottis (L.) Kuntze[5]

Referències

Enllaços externs